Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Estudi de la empresa com a categoria fonamental del Dret mercantil; del Dret que té per objecte el régim de la publicitat registral mercantil, de la comptabilitat mercantil i de la compètecia i de la propietat industrial.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup D1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSEP ORIOL LLEBOT MAJO
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (15%), Anglès (15%)

Grup D2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSEP ORIOL LLEBOT MAJO
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (15%), Anglès (15%)

Grup D3

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
TEODORA JACQUET YESTE
Idioma de les classes:
Català (70%), Castellà (15%), Anglès (15%)

Competències

  • 3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenació jurídica.
  • 14. Conèixer l'ordenació jurídica, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cada un dels sectors de l'ordenació jurídica: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret
  • 15. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dr

Continguts

1. Lliçó 1. La polémica sobre el concepte i les fonts del dret mercantil 1.1.El dret mercantil com a categoria històrica: A) El ius mercatorum. B) El dret públic del mercantilisme. C) El moviment codificador i la codificació del dret mercantil. D). Las transformacions del dret mercantil al segle XX. 1.2.El concepte de dret mercantil: estudi de la successió de paradigmes. A) El dret corporatiu. B) Els actes de comerç. C) La doctrina de l'empresa. D) El dret econòmic. E) El dret del mercat. F) El dret del tràfic econòmic. 1.3.Estat social de dret i dret mercantil. La «constitucionalització» de la doctrina de l’empresa 1.4.El sistema del dret mercantil. 1.5.La questió del paradigma metodológic. 1.6. La formació del cos normatiu mercantil espanyol. A) La legislació mercantil en l'ordenament complert i general de l'Estat. B) El «buidatge» del Codi de comerç i la legislació especial. C) La Constitució i els ordenaments autonomics. L’articulació competencial de les matèries mercantils. D) El dret mercantil de la Unió Europea i la internacionalització del dret mercantil.

2. Lliçó 2. L’empresa com a categoria fonamental del dret mercantil 2.1.El significat ordenador de la doctrina de l’empresa. 2.2.La llibertat d’empresa des de la perspectiva doctrinal i constitucional. 2.3.L’anàlisi econòmica de l’empresa. 2.4.L’empresa i l’establiment mercantil. 2.5.L’establiment mercantil com a objecte del tràfic. 2.6.La tipología empresarial. A) La grandària de l’empresa. B) La cooperació interempresarial. C) L’empresa en els sectors d’activitat

3. Lliçó 3. Del comerciant a l’empresari 3.1.El comerciant en el Codi de comerç de 1885. 3.2.El concepte d’empresari. L’empresari individual i l’empresari social. 3.3.El fi lucratiu de l’activitat de l’empresari. 3.4. La capacitat per obligar-se en l’àmbit mercantil. 3.5.L’activitat mercantil exercida per persona casada. 3.6.La problemàtica de l’empresari ocult. 3.7. Els auxiliars de l’empresari: A) La relació empresari-auxiliar. B)La representació de l’empresari. C) El factor. D) Altres auxiliars de l’empresari.

4. Lliçó 4. L’exercici de l’activitat empresarial i la seguretat del tràfic 4.1. La seguretat jurídica i la seguretat del tràfic. 4.2. La seguretat del tràfic i la publicitat legal. 4.3. La funció econòmica de la publicitat legal. 4.4. El sistema registral mercantil espanyol: A) Organització i funcions. B) Subjectes i actes inscriptibles. 4.5. Els principis de la publicitat registral. 4.6. Els registres especials.

5. Lliçó 5. L’organització comptable de l’activitat empresarial 5.1. Idees generals sobre la comptabilitat i la reforma del dret comptable. 5.2. Àmbit subjectiu del dret comptable. 5.3. La comptabilitat material i la formal. 5.4. Els comptes anuals. La «claredat» i la «imatge fidel» com a principis rectors de la comptabilitat. 5.5. Principis comptables i regles de valoració. 5.6. L'activitat de verificació dels comptes.

6. Lliçó 6. L’activitat empresarial i els consumidors 6.1. Pressupostos socioeconòmics i base constitucional de la protecció de los consumidors. 6.2.El text refos de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i la legislació de les comunitats autònomes. 6.3.Els tres moments de la protecció dels consumidors. Protecció anterior a la contractació: Dret de la competència i repressió de l’engany. 6.4.Protecció simultània a la contractació: (A) Condicions generals dels contractes i (B) Contractes subscrits fora dels establiments mercantils. 6.5.Protecció posterior o independent: la responsabilitat extracontractual del fabricant.

7. Lliçó 7. El Dret de la competència. El Dret de defensa de la competència i contra la competència deslleial 7.1. Evolució històrica del dret de la competència. 7.2. La legislació antimonopoli (antitrust): fonaments teòrics. 7.3. El Dret espanyol de defensa de la competència. 7.4. L’àmbit d’aplicació. 7.5. Les conductes limitativas de la competencia prohibidas. 7.6. El sistema d’exempcions. 7.7. L'estructura institucional i la descentralització en materia de defensa de la competencia. Els organs en materia de defensa de la competencia. 7.8. Procediment sancionador i mesures cautelars. 7.9. Acció de rescabal.lament de danys i perjudicis. 7.10. El control de les concentracions. 7.11. Les ajudes públiques. 7.12. El Dret de la competència a la Unió Europea. 7.13. El Dret contra la competencia deslleial. 7.14. Els pressupòsits d’aplicació. 7.15. La clàusula general. 7.16. La tipificació dels actes de competencia deslleial: (A) Actes de deslleialtad enfront del consumidor. (B) Actes de deslleialtad enfront del competidor. (C) Actes de deslleialtad de mercat. (D) La publicitat il.licita. 7.17. La tipificació de les practiques comercials deslleials. 7.18. Accions derivades de la competencia deslleial

8. Lliçó 8. El sistema de patents 8.1. Propietat industrial i dret de la competència. 8.2.Significat i funció del sistema de patents. 8.3.El sistema de patents espanyol: A) Requisits de patentabilitat. B) El dret a la patent. C) Procediments de concessió de la patent. D) El dret de patent. E) Accions per violació del dret de patent F) Obligació d’explotar, nul•litat i caducitat. 8.4. La internacionalització del dret de patents: A) El tractat de cooperació en matèria de patents. B) El conveni de Munic sobre la patent europea. C) La patent comunitària. 8.5. Models d’utilitat. 8.6. El diseny industrail. 8.7. El secret industrial (know how). 8.8. La protecció jurídica d’altres innovacions i creacions: A) Obtencions vegetals. B) Topografies de productes semiconductors. C) Programes d’ordinador. 8.9. La transmissió dels drets de propietat industrial. 8.10. La llicència de patent i de know how. 8.11. La transferència de tecnologia.

9. Lliçó 9 Els signes distintius i el dret de marques 9.1. Significat i funció dels signes distintius. 9.2.El sistema espanyol de protecció dels signes. La marca: A) Definició i funcions. B) Naixement del dret de marca. C) Classes de marques. D) Requisits i prohibicions absolutes i relatives de registre. E) Procediment de registre. F) Contingut del dret de marca. G) Accions per violació del dret de marca. H) Nul•litat i caducitat. 9.3. El nom comercial. 9.4. El rètol d’establiment. 9.5. La transmissió dels signes distintius. 9.6. La regulació internacional de les marques. El Dret de marques comunitari. 9.7. Els noms de domini. 9.8. Indicacions de procedència i denominacions d’origen.

10. Lliçó 10. Societat i empresa col•lectiva 10.1. El sistema de societats en l’ordenament jurídic espanyol i la seva adequació a la pluralitat d’explotacions empresarials. 10.2. Elaboració dogmàtica del concepte de societat. Societat i associació. La societat general. 10.3. El problema de la distinció entre societats civils i societats mercantils. 10.4. El sistema de societats i el discurs tipològic. 10.5. Tipicitat i atipicitat. 10.6. Societat i comunitat de propietaris. 10.7.La societat com a negoci jurídic. 10.8. La fundació de la societat. Especial atenció a l’objecte social. 10.9. La societat com a persona jurídica. Societat interna i societat externa. 10.10. La desetimavió de la personalitat jurídica. 10.11. La societat irregular. 10.12. Abast d’altres defectuositats en el procés fundacional. La societat de fet.

11. Lliçó 11. Les societats personalistes 11.1. Evolució històrica i concepte. La societat col•lectiva com a societat mercantil general i com a prototipus de les societats personalistes. 11.2. Fundació. Especial atenció a la raó social. 11.3. Relacions jurídiques internes. A) Règim patrimonial. B) Administració. C) Abstenció de concurrència. D) El soci industrial. 11.4. Relacions jurídiques externes. A) Representació. B) Responsabilitat. 11.5. Canvi de socis. Extinció de la posició de soci (mort, separació i exclusió). 12.6. Modificacions estructurals (remissio). 11.7. Dissolució, liquidació i extinció. 11.8. L’agrupació d’interès econòmic. Referència a l’agrupació europea d’interès econòmic. 11.9. La societat comanditària. Evolució històrica i concepte. 11.10. Fundació. La societat comanditària irregular. 11.11. Relacions jurídiques internes. A) Règim patrimonial. B) Administració. 11.12. Relacions jurídiques externes: especial aten¬ció a la responsabilitat. 11.13. Canvi de socis. Extinció de la posició de soci. 11.14. Dissolució, liquidació i extinció. 11.15. La societat comanditària per accions. 11.16. Els comptes en participació. A) Antecedents, concepte i naturalesa. B) Constitució. C) Relacions jurídiques internes: especial atenció a la posició jurídica del partícip i del gestor. D) Relacions jurídiques externes. E) Extinció.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 12 8 20
Classes participatives 48 57 105
Prova d'avaluació 5 20 25
Total 65 85 150

Bibliografia

  • Sánchez-Calero Guilarte, Juan (2015 ). Instituciones de derecho mercantil (37a ed. (10a ed. en Aranzadi)). Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio, 1927- Rojo Fernández-Río, Ángel Uría, Rodrigo, 1906-2001 Aparicio González, María Luisa (2014 ). Lecciones de derecho mercantil (12ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Aranzadi. Catàleg
  • Jiménez Sánchez, Guillermo J. (2006 ). Lecciones de derecho mercantil (11ª ed., rev. y puesta al día). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Vicent Chuliá, Francisco (2008 ). Introducción al derecho mercantil (21ª ed., totalmente rev., adapt. a los nuevos planes de estudios y orientada a la praxis). Valencia: Tirant lo Blanch. Catàleg
  • Broseta Pont, Manuel (2011 ). Manual de derecho mercantil (18a ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes participatives L'avaluació de l'assignatura té en compte la participació dels estudiants a classe en relació a l'exposició i debat dels resums de casos i dels articles doctrinals proposats 20
Test 1 A través d'aquest test s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l'assignatura 10
Test 2 A través d'aquest test s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l'assignatura 10
Test 3 A través d'aquest test s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l'assignatura 10
Test 4 A través d'aquest test s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l'assignatura 10
Prova pràctica A través d'aquest test s'avalua l'adquisició ordenada dels conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l'assignatura i la seva aplicació a casos concrets 40

Qualificació

L’avaluació i qualificació de l’assignatura es basarà en la realització obligatòria de quatre activitats per part dels estudiants. La primera activitat, tendent a evitar la posició dels estudiants com a destinataris passius d’allò que altres han pensat i a promoure el coneixement i el raonament pràctic, consistirà en la formulació de resums de les sentències o altres resolucions que per cada lliçó s’indicaran, d’acord amb l’esquema que es proporcionarà, i la posterior exposició i debat d’aquests a classe. Tanmateix, com la formulació dels esmentats resums no proporciona un coneixement sistemàtic (ordenat), ni els conceptes fonamentals que vertebren els continguts de l’assignatura, és igualment imprescindible l’estudi dels articles i materials doctrinals que, per a cada lliçó, també s’indicaran oportunament, i sobre els quals també s’interrogarà a classe, simultàniament al debat relatiu a cadascuna de les resolucions que han estat objecte del corresponent resum. Amb aquesta mateixa finalitat, durant el transcurs del quadrimestre també s’efectuaran quatre proves dels coneixements teòrics a l’inici de la classe i que consistiran en 10 preguntes tipus test a respondre en un temps màxim de 20 minuts. Finalment, el mateix dia que s’efectuï l’última prova test, també s’haurà de realitzar una prova pràctica, amb la finalitat d’avaluar aquests coneixements, consistent en resoldre un o dos casos d’acord amb l’esquema conceptual seguit per la formulació dels resums al llarg del quadrimestre.

Els estudiants que presentin tots els resums dels casos indicats, llevat de dos com a màxim, que mostrin una participació activa, interessada i d’esforç a classe, la qual cosa suposa, com a mínim, no faltar més de dues sessions durant el quadrimestre, i que es presentin a totes les proves d’avaluació continuada i superin les proves tipus test, sense suspendre’n més d'una amb una nota no inferior a 3, i la prova pràctica, aprovaran l’assignatura amb la qualificació corresponent a la mitjana obtinguda entre, per una banda, la mitjana de les notes de cadascuna de les proves test i, per altra banda, la nota de la prova pràctica. En cas de no aconseguir l’aprovat hauran de presentar-se a l’examen previst al calendari i que estarà estructurat en un o dos casos per resoldre raonadament i en quatre preguntes teòriques.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització d'algun dels tests o la prova pràctica comportarà la consideració de l'estudiant com a no presentat