Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Bases del dret lingüístic. Models de regulació del plurilingüisme a Europa. La protecció de la diversitat lingüística en seu del Consell d'Europa i de la Unió Europea. La regulació jurídica del plurilingüisme a Espanya. Drets lingüístics a Catalunya. Anàlisi de polítiques lingüístiques.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
ANA MARIA PLA BOIX
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (20%), Anglès (20%)

Competències

  • 1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenació jurídica.
  • 2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
  • 3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenació jurídica.
  • 4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenació jurídica.
  • 5. Redactar correctament textos jurídics.
  • 6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenació jurídica.
  • 7. Conèixer una llengua estrangera.
  • 8. Aprendre de manera autònoma.
  • 9. Treballar en equip
  • 10. Desenvolupar i sostenir en públic un discurs jurídic.
  • 11. Comprendre les funcions socials del dret com a instrument de govern de les societats modernes.
  • 13. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials.

Continguts

1. Tema 1. Bases del dret lingüístic. La gestió de la diversitat lingüística. Les dimensions del fet lingüístic. Llengua i comunitat política. Principis generals del règim jurídic de les llengües. Polítiques lingüístiques.

2. Tema 2. Models d'ordenació del plurilingüisme a Europa. Dret lingüístic comparat. Estudi de casos: a) Monolingüisme oficial de l'Estat: el cas de França; b) Protecció de minories lingüístiques: el cas d'Itàlia; c) Models de federalisme lingüístic: els casos de Bèlgica, Suïssa i Canadà.

3. Tema 3. La protecció de la diversitat lingüística al Consell d'Europa i a la Unió Europea.

4. Tema 4. Llengua i model d'estat a Espanya. Els règims de cooficialitat lingüística autonòmics.

5. Tema 5. El règim lingüístic a Catalunya. Antecedents de l'estatut d'oficialitat de la llengua catalana. La regulació lingüística durant la II República. El procés de normalització lingüística a partir de 1979.

6. Tema 6. Drets i deures lingüístics a Catalunya. La regulació lingüística a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística. Breu referència a la doctrina jurisprudencial en matèria lingüística.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Classes expositives 14 0 14
Classes pràctiques 5 15 20
Elaboració de treballs 0 24 24
Lectura / comentari de textos 2 15 17
Total 21 54 75

Bibliografia

  • Revista Llengua i Dret. Escola d'Administració Pública de Catalunya. Catàleg
  • Will Kymlicka and Alan Patten (2003). Language rights and political theory. Oxford: Oxford University Press. Catàleg
  • M. Alcaraz Ramos (1999). El pluralismo lingüístico en la Constitución española. Madrid: Congreso de los Diputados. Catàleg
  • José Manuel Pérez Fernández (coord.) (2006). Estudios jurídicos sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Barcelona: Atelier. Catàleg
  • Jaume Vernet (coord.), Eva Pons, Joan Ramón Solé i Anna M. Pla Boix (2003). Dret lingüístic. Valls: Cossetània. Catàleg
  • DDAA (1999). Estudis jurídics sobre la llei de política lingüística. Barcelona - Madrid: Institut d'Estudis Autonòmics - Editorial Marcial Pons. Catàleg
  • DDAA (2011). Jurisprudències constitucionals en matèria lingüística: principis i criteris. Col·lecció de l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat. Catàleg
  • DDAA (2012). Shaping language rights. Commentary on the European Charter for Regional or Mino. Council of Europe Publishing.
  • Antoni Milián Massana (1994). Drets lingüístics i dret fonamental a l'educació. Barcelona: Escola d'Administració Pública - Civitas. Catàleg
  • Antoni Milián Massana (2000). Público y privado en la normalización lingüística.. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics - Atelier. Catàleg
  • Antoni Milián Massana (2003). La igualtat de les llengües a les institucions de la Unió Europea: mite o real. Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Catàleg
  • Milián Massana, A. (Ed.) (2012). Language law and Legal Challenges in Medium-Sized Language Communities. A compar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat , a http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/wp-content/uploads/2010/09/IEA_82.pdf
  • Milián Massana, A. (ed.) (2012). Drets lingüístics de debó? Els drets lingüístics en les actuacions administrativ. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat , a http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/iea/IEA_81.pdf
  • Anna Maria Pla Boix (2005). El règim jurídic de les llengües a l'Administració de Justícia. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. Catàleg
  • Pla, Anna Maria (2011 ). El Régimen lingüístico de la administración pública : experiencias en España y Canadá . Barcelona: Atelier. Catàleg
  • Anna Maria Pla Boix (coord.) (2014). La garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas. (2014). Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, Col·lecció E-Recerca, Generalitat de Catalunya. Catàleg
  • Pla Boix, Anna M. (2017). Reptes del dret lingüístic catala. Reflexions per a un debat crític. Barcelona: Institut d'Estudis de l'Autogovern, Generalitat de Catalunya.
  • Pons Parera, E. (2015). L'oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídique. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat , a http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/14_Ofi
  • Pons Parera, E. (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l'Est. Revista d'estudis autonòmics i federals, 12(), 120-152. Recuperat , a http://www.raco.cat/index.php/REAF/article/view/250442/335144
  • Jou, Lluís (2011). La sentència 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i . Revista d'estudis autonòmics i federals, 12(), 153-191. Recuperat , a http://www.raco.cat/index.php/REAF/article/view/250443/335145

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Estudis de cas i comentaris de text S'avaluarà a través d'estudis de cas i comentaris de text que es resoldran a l'aula. 50
Treball de recerca sobre dret lingüístic i exposició oral a l'aula Redacció d'un treball de recerca sobre dret lingüístic. Serà tutoritzat pel profesor i s'exposarà a l'aula. 50

Qualificació

A) L'assignatura s'impartirà en règim d'avaluació continuada i la nota s'obtindrà a partir de diverses activitats:
- 50% de la nota: estudis de cas i comentaris de text.
- 50% de la nota: treball tutoritzat. Consistirà en una recerca jurídica breu sobre un tema vinculat al dret lingüístic, a lliure elecció de l'estudiant. La recerca serà tutoritzada pel professor i s'exposarà succintament a l'aula. Els criteris de contingut i formals d'aquest treball es publicaran a la plana moodle l'assignatura i se n'informarà degudament a l'aula.

B) Els alumnes que no superin l'assignatura per la via de l'avaluació continuada, podran presentar-se a l'examen teòric final, que en aquest cas valdrà el 100% de la nota.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Procedirà la nota de no presentat quan l’alumne només hagi fet una de les activitats d’avaluació continuada o bé no n'hagi fet cap i, a més, no es presenti a l’examen final de recuperació.

Observacions

Es recomanarà la lectura de bibliografia complementària.
Es publicarà material didàctic i bibliogràfic a la plana moodle del curs.