Dades generals

Curs acadèmic:
2016
Descripció:
ESPECTACLES EFÍMERS I POLÍTICA: TRES CASSOS D’ESTUDI
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS  / MARIA CARMEN PARDO SALGADO  / DAVID VIVO CODINA
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (20%), Anglès (10%), Francès (10%)

Grup ER

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS  / MARIA CARMEN PARDO SALGADO  / DAVID VIVO CODINA
Idioma de les classes:

Grup SO

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOAN MOLINA FIGUERAS  / MARIA CARMEN PARDO SALGADO  / DAVID VIVO CODINA
Idioma de les classes:

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal.

Continguts

1. En el món clàssic les victòries (ja fossin esportives o militars) eren considerades un honor, no una recompensa i per tant no eren premiades físicament sinó amb un espectacle de caràcter efímer però de tal magnitud que aquell honor fos recordat per sempre més. Així, a Roma, el màxim honor al que podia aspirar un ciutadà era a aconseguir un triomf, consistent, principalment, en una processó. En aquesta part de l’assignatura analitzarem els orígens i desenvolupament d’aquesta cerimònia així com la seva iconografia tant en les representacions de caràcter històric com mític. -El concepte de victòria. Olimpiades i celebracions militars -El triomf romà. Orígens i desenvolupament. -El triomf en el món mític. Els Thiasos

2. Iconografies i retòriques dels espectacles efímers a finals de l’edat mitjana: del banquet del Faisà (1454) a les entrades reials a la Corona d’Aragó. L’espectacularitat i complexitat del món de la festa, cortesana i urbana, constitueix un dels arguments més brillants –i també polémics- del ja clàssic estudi sobre la “tardor de l’edat mitjana” de Johan Huizinga. Celebracions de tota mena, des d’entrades reials i processons religioses fins a banquets i funerals, van ser objecte d’una calculada codificació que va anar acompanyada d’una no menys sofisticada presentació escènica. En aquest sentit els motius temàtics van ser d’allò més variat, i van incloure des d'al•legories de caire mitològic i bíblic fins a representacions inspirades en l’Antigüitat clàssica o alguns dels hits de la cultura cortesana medieval passant per creacions vinculades a la realitats coetànees. Microcosmos de la cultura tardomedieval, grandiloquent proclamació de projectes polítics, legitimació àulica i urbana, glorificació de la divinitat o, senzillament, refinat divertiment de les èlits, la festa, i en concret els espectacles efímers del segle XV, ens ofereixen l’oportunitat d’analitzar creacions performatives amb un fortíssim accent sinestèsic capaç d'enlluernar i captivar als espectadors de l’època. Un efecte que es tractarà de despertar entre els alumnes de l’assignatura juntament amb la reflexió i la discussió crítica.

3. El nexe entre tecnologia i retòriques en els espectacles efímers nascuts amb la Modernitat: l’exemple del Pavelló Philips de l’Exposició Universal de Brussel.les l’any 1958. 1. Una nova aliança entre art i tecnologia. El Pavelló Philips com a poema electrònic total. Una síntesi entre les arts de la vista i de l’oïda. 1.1.. El poema visual creat per Le Corbusier 1.2. El poema sonor: Edgard Varèse i Iannis Xenakis 2. Un desplegament tecnològic i artístic orientat a una percepció immersiva. El públic com a paper secant vibratori. 3. Un exemple de les noves formes de percepció en l’art i la política.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 60 42 102
Classes expositives 33 0 33
Total 93 42 135

Bibliografia

  • AULIARD, C. (2001). Victoires et triomphes a à Rome. Paris.
  • BEARD, M. (2009). El triumfo Romano. Una Historia de Roma a través de la celebración de sus victor. Barcelona.
  • BONAFANTE WARREN, L. (1970). Roman Triumphs and Etruscan Kings: The Changing Face of the Triumph. The Journal of Roman Studies, 60(), 49-66
  • BOYCE, A.A. (1942). The Origin of Ornamenta Triumphalia. Classical Philology, 37(2), 130-141 Catàleg
  • Dillon, Sheila Welch, Katherine E. (2009 ). Representations of war in ancient Rome . Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • LUNSFORD, A.D. (2004). Romans on Parade: Representations of Romanness in the Triumph. . Recuperat , a https://etd.ohiolink.edu/rws_etd/document/get/osu1085498652/inline
  • MAKIN, E. (1921). The Triumphal Route, with Particular Reference to the Flavian Triumph. The Journal of Roman Studies, (11), 25-36 Catàleg
  • MILLER, J.F. (2000). Triumphus in Palatio. The American Journal of Philology, 121(3), 409-422
  • VERSNEL , H.S. (1970). Triumphus. An inquiry into the origin, Developement and Meaning of the Roman Tri. Leiden.
  • VERNSEL, H.S. (2006). Red (Herring?) Comments on a New Theory Concerning the Origin of the Triumph. Numen, 53(), 290-326 Catàleg
  • CARON, M.T. & CLAUZEL, D. (eds) (1997). Le Banquet du Faisan, 1454. L'Occident face au défi de l'Empire ottoman. Arras: Artois Presses Université. Catàleg
  • Company, Ximo (2005-<2013> ). Documents de la pintura valenciana medieval i moderna . [València]: Universitat de València. Catàleg
  • MASSIP,F. (2003). La monarquía en escena. Teatro, fiesta y espectáculo en los reinos ibéricos: de . Madrid. Catàleg
  • MOLINA, J. (2015). De la historia al mito. La construcción de la memoria escrita y visual de la ent. Codex Aquilarensis, 31(), 201-232 Catàleg
  • Narbona Vizcaíno, Rafael (DL 2003 ). Memorias de la ciudad : ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia . Valencia: Ajuntament de Valencia. Catàleg
  • RAFAUST,M. (2007). ¿Un mismo ceremonial para dos dinastías? Las entradas reales de Martín el Humano. En la España Medieval, 30(), 91-130
  • Güell, Xavier, 1950- Pardo Salgado, Carmen ([2010] ). Música de la arquitectura : Varèse. [Madrid]: La Casa Encendida. Catàleg
  • PARDO, C. (2002). Del poema al gesto electrónico total: una continuidad en transformación. Massilia: Anuario de Estudios Lecorbuserianos,, 194-202. Recuperat , a http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/2660/M2002%20%28Cap%20tol%2014%29
  • Petit, J. (1958). Le Poème Électronique. Le Corbusier. Paris: Minuit.
  • TREIB.M. (1996). Space calculated in Seconds. The Pavilion: Le Corbusier, Edgar Varèse. Princenton University Press.
  • XENAQUIS, I (1976). Notes sur un geste électronique. Dins XENAQUIS, I (Ed.), Musique de l'architecture (, p. 00-00). Tournai: Casterman (2ª ed).

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Lectures bibliogràfiques Recerca bibliogràfica per aprofondir en el tema 20
Material audio i audiovisual Aportació de material audio i/o audiovisual 10
Elaboració de treball de curs Maduresa, claredat expositiva i rigor crític 20
Presentació dels treballs Presentació del treball final 50

Qualificació

El procés d'avaluació de les dues primeres parts del programa (antiga i medieval) serà en forma de seminari, a partir de la lectura i comentari de textos, mentre la tercera i més àmplia de les parts del programa donarà lloc a la concepció, redacció i presentació d'un treball.
L’avaluació de la part d'antiga (1cr.) consistirà en un comentari de text (15% del total)
L'avaluació de la II part (2 crd.) consistirà també en el comentari d'un text (35 % del total)
L'avaluació de la III part consistirà en l'elaboració i presentació d'un treball (50% del total).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne que no hagi fet cap de les proves d'avaluació previstes

Observacions

.