Dades generals

Curs acadèmic:
2018
Descripció:
L'assignatura se centra en la producció artística dels quatre grans pintors del segle XVII als Països Baixos. La vertebra una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper. El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mirada actual envers autors que sovint sentim com a contemporanis. Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
JOAN BOSCH BALLBONA
Idioma de les classes:

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible.
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CE 16. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques que s'han succeït al llarg de la història en l'àmbit regional.
  • CE 18. Adquirir, interpretar i aplicar coneixements específics relatius a la teoria de l'art i el pensament estètic i, en general, al coneixement integral i integrat del fet artístic.
  • CE 19. Discernir i utilitzar coneixements específics relatius a les ciències i tècniques historiogràfiques, així com a les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina.

Continguts

1. 1. Pròleg EL MERCAT ARTÍSTIC FLAMENC ENTRE LA REBELIÓ ANTI-ESPANYOLA I EL TRACTAT DE MÜNSTER (1648) Flandes des de la rebelió anti-espanyola al Tractat de Münster (1648)

2. 2. LA PINTURA ALS PAÏSOS BAIXOS A CAVALL DELS SEGLES XVI I XVII: INSPIRATS PER ITÀLIA Marteen de Vos (1532-1603) Hendrick de Clerk (a. 1570-1630) Frans (1542-1612), Hyeronimus (1540-1610) i Ambrosius Franken (1544-1618) Adam van Noort (1562-1641) Otto van Veen (1556-1629) Wenzel Cobergher (1560-1634) L’adhesió al manierisme internacional: Cornelis van Haarlem, Hendick Goltzius, Karel van Mander, Abraham Bloemaert (1564-1651), Joachim Wttewael (c.1566-1638). Els Caravaggistes nòrdics: Gerrit van Hontorst (1590-1656) , Hendrick Terbrugghen (1588-1629), Dirck van Baburen (c. 1590/5-1624). Els paisatgistes flamencs: Gillis van Conixloo, Paul Bril, Jan Brueghel I

3. 3. LA PINTURA AL FLANDES CATÒLIC DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVII Abraham Janssen (c. 1575-1632) Pieter Paul Rubens (1577-1640) A l’estela de Rubens Jacob Jordaens (1593-1678) Frans Snyders (1579-1657) el mestre de natures mortes Gaspar de Crayer (1584-1669) Anton van Dyck (1599-1641). Michael Sweerts (1624-1664) Caravaggistes flamencs: Gerard Seghers (1591-1651), Theodor Rombouts (1597-1637), Jan Janssens (1590-c. 1650). Pintors de Preziosenwände: Frans Franken II (1581-1641), Willem van Haecht (1593-1637), David Teniers II (1610-1690), Jan Brueghel I. Els mestres de la taula parada.

4. 4. UNA PROPOSTA DIVERSA: LA PINTURA A LES PROVÍNCIES UNIDES Una invitació a mirar Del complexe a l’afirmació: una teoria artística no-vasariana Un naturalisme gairebé verídic Estètica catòlica vs. protestant

5. 5. LA PINTURA D’HISTÒRIA Pieter Lastman (1583-1633) Jan Lievens (1607-1674) Rembrandt van Rijn (1606-1669) Des del taller de Reembrandt: Gerrit Dou (1613-1675); Isack Jouderville (ca. 1612-a.1648); Govert Flinck (1615-1660); Ferdinand Bol (1616-1680); Jan Victors (1619-post 1676); Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674); Samuel van Hoogstraten (1627-1678); Carel Fabritius (1622-1654); Nicolaes Maes (1634-1693); Barent Fabritius (1624-1673); Arent de Gelder (1645-1727)

6. 6. LA PINTURA DE GÈNERE Haarlem: Frans Hals (1581/5-1666), Isaak (1591-1649) i Adriaen van Ostande (1610-1685). Delft: Pieter de Hooch (1629-p.1688) i Johannes Vermeer (1632-1675) Dordrecht: Nicholas Maes i Samuel van Hoogstraeten Leiden: Jan Steen (1625/6-1679), Gerard Dou, Gabriel Metsu ( 1629-1667) i Frans Mieris el Vell (1635-1681). Deventer: Gerard ter Borch (1617-1681) i Caspar Netscher (1635/6-1684) Amsterdam: Jacob van Loo Els paisatgistes: Hendrik Averkamp (1585-1634), Essaias van de Velde (c. 1590-1630), Hercules Seghers (1589/90-c. 1635), Aelbert Cuyp (1620-1691), Jan van Goyen (1596-1656), Meindert Hobbema (1638-1709), Philips Koninck, Salomon van Ruysdael (1600/3-1670), Jacob van Ruisdael (1628/9-1682), Paulus Potter (1625-1654). Els paisatgistes italianitzats: Pieter van Laer (1599-p. 1642), Jan Asselyn (c. 1615-1652), Nicolaes Berchem (1621/2-1683), Karel Dujardin (c. 1626-1678), Jan Baptist Weenix (1621-1660/1), Adam Pynacker (c. 1620-1673). Pintors d’arquitectures: Pieter Saenredam (1597-1665), Gerard Houckgeest (c. 1600-1661), Emmanuel de Witte (1616/8- 1692). Pintors de natures mortes: Pieter Claesz (1597/8-1661), Willem Heda (1599-1680/82), Willem Kalf (1619-1693)

7. 7. Epíleg: Mirar a la Vermeeriana manera: els universos entotsolats de Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 15 32 47
Classes expositives 6 0 6
Prova d'avaluació 30 75 105
Total 51 107 158

Bibliografia

  • Schama, Simon (2002). Los Ojos de Rembrandt . Barcelona: Plaza & Janés.
  • Schwartz, Gary (1991). Rembrandt : his life, his paintings. London [etc.]: Penguin.
  • Belkin, Kristin Lohse (1998). Rubens. London: Phaidon.
  • Brown, Christopher (1999). Van Dyck 1599-1641. Ludion.
  • Vergara, Alejandro (2003). Vermeer : y el interior holandés. Madrid: Museo Nacional del Prado.
  • Broos, Ben (1995). Johannes Vermeer. Paris: Flammarion.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Exercici de Crítica d'Art 20
Estudi dels temes proposats: *El Viatge a Itàlia* *El cicle pictòric de Maria de Medici* * Rubens: els grans quadres d'altar* * Van Dyck: els retrats* Van Dyck: la pintura religiosa* * Rembrandt: el retrat *Els autoretrats de Rembrandt *Rembrandt: el pintor narrador *La pintura de gènere: els interiors domèstics* Vermeer Elaboració d'un o més temes a partir dels materials suggerits pel professor.
50
Anàlisi d'imatges 30

Qualificació

La valoració de l'aprofitament del curs es farà en base a una combinació d'originalitat i rigor. L'originalitat del discurs ben elaborat (en formats oberts) fet amb veu pròpia i evitant el tan recurrent recurs del retalla i enganxa o el reciclat d'idees alienes sense reconeixer-les; i el rigor del coneixement de la matèria almenys al nivell d'un estat de la qüestió obtingut dels materials exposats a l'aula i del diàleg, almenys, entre un parell o tres de materials bibliogràfics de qualitat.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT si no s'ha completat el sistema d'avaluació indicat.

Observacions

Atès que la matèria exigeix un nivell alt de concentració i un estat propici de consciència, es prega que l'alumnat desconnecti els dispositius mòbils i s'abstingui de jugar amb les xarxes dites "socials" durant l'estona de classe. Es recorda que l'assistència no és obligatòria.

Assignatures recomanades

  • Art Barroc
  • Art del Renaixement
  • Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc
  • Cultures artístiques del món
  • Del col·leccionisme als museus
  • Història de la filosofia moderna I
  • Història de la filosofia moderna II
  • Història moderna