1. El pensament grec en època imperial (segles I – IV)
1.1. El neoplatonisme: de Plotí a Damasci (Porfiri, Iàmblic, Procle, Simplici).
1.2. Del gnosticisme al Corpus Hermeticum
1.3. Apologetes contra el gnosticisme: d’Orígenes a Tertul·lià
2. Agustí d’Hipona
2.1. Del cristianisme neoplatònic a la doctrina de la gràcia
2.2. Una filosofia (o teologia) de la història: La ciutat de Déu
2.3. El problema del temps a les Confessions
3. Boeci
3.1. El problema dels universals
3.2. La consolació de la filosofia
4. La cultura monàstica, de Benet de Núrsia a la reforma carolíngia (s. VI – X)
4.1. Aspectes culturals: la regla de Benet, les arts liberals (Cassiodor i Marcià Capella), scriptoria i biblioteques, apocal·lipsi i mil·lenarisme; la translatio studii
4.2. Joan Escot Eriúgena
5. Segle XI
5.1. Berenguer de Tours
5.2. Anselm de Canterbury
6. Segle XII
6.1. Aspectes culturals: dels monestirs a les escoles catedralícies
6.2. Chartres: un naturalisme d’arrel platònica
6.3. Pere Abelard i (novament) el problema dels universals
7. Segle XIII
7.1. Aspectes culturals: de la cultura monàstica a la conventual; de la reintroducció d’Aristòtil a la condemna de 1277
7.2. Irrupció de la cultura àrab (Avicenna i Averrois) i jueva (Avicebró i Maimònides)
7.3. Albert el Gran
7.4. Tomàs d’Aquino
7.5. Roger Bacon
8. Segle XIV
8.1. Aspectes culturals: filosofia dins i fora de les universitats; auctoritates; pesta i guerra, papes i antipapes
8.2. Ramon Llull
8.3. Duns Escot
8.4. Guillem d’Occam
9. Segle XV
9.1. Tres models diferents de dona intel·lectual al s. XV: Christine de Pizan, Isotta Nogarola i Isabel de Villena
Es valorarà especialment la maduresa, correcció i claredat expositiva de l'estudiant en la realització de tots els exercicis.
Els 3 comentaris de text es portaran a terme a partir de la selecció de textos que el professor proposarà i penjarà al Moodle de l'assignatura. L'estudiant podrà realitzar-los al llarg del curs i lliurar-los, tots junts o per separat, a mesura que els tingui enllestits. Es presentaran tots escrits a mà i l'estudiant haurà d'adjuntar, a més de la versió final, els diversos documents de treball i esborranys inicials.
La prova escrita combinarà preguntes breus (tipus test) de comprovació de coneixements bàsics de l'assignatura, una pregunta d'exposició raonada d'un tema i una altra de comentari de text. Es realitzarà a mà i de manera presencial el dia, lloc i hora que estipuli el calendari oficial d'exàmens de la Facultat de Lletres de la UdG.
El tema del treball de curs (presentació digital i impresa en paper) serà de lliure elecció per part de l'estudiant. Podrà ser sobre un autor, una escola, una obra o fragment d'obra, un tema o problema filosòfic específic de l'època medieval. El treball tindrà una extensió mínima de 6.000 paraules i màxima de 12.000. A efectes de citació bibliogràfica se seguiran les directrius de la 7a. edició del manual APA.
Al llarg del curs tindran lloc un mínim de dues conferències per part de professors externs. L'assistència a aquestes sessions serà obligatòria i l'estudiant haurà de realitzar-ne un comentari crític per escrit (presentació digital i impresa en paper) d'una extensió d'entre 3.000 i 5.000 paraules.
Durant el període d'avaluació del mes de febrer, el professor s'entrevistarà amb cadascun dels estudiants i els plantejarà qüestions generals en relació amb el desenvolupament del curs per comprovar la quantitat i qualitat de la feina feta i les lectures realitzades. Aquesta entrevista tindrà una durada aproximada de 20 minuts.
D'acord amb el que preveu la normativa d'avaluació de la Universitat de Girona (art. 21 de la NORMATIVA REGULADORA DELS PROCESSOS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ DELS ESTUDIANTS), si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, ús de programes d'IA en l'elaboració dels treballs, etc.) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació de l'assignatura, això tindrà com a conseqüència la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Obtindrà la qualificació de No presentat tot aquell estudiant que deixi de presentar algun dels tres comentaris de text, algun dels dos comentaris crítics de conferències externes, el treball de curs o la prova escrita.
Si algun estudiant no pot realitzar alguna de les proves d'avaluació en el termini o data prevista per una causa justificada i pot acreditar documentalment aquesta circumstància, se li permetrà fer o lliurar l'exercici d'avaluació en una altra data, també en el període d'avaluació del mes de febrer. Es consideraran causes justificades, principalment, les laborals i de salut. El professor responsable de l'assignatura es reserva la facultat de resoldre si altres circumstàncies poden ser igualment considerades causes justificades.
Avaluació única:
Aquells estudiants que sol·licitin i els sigui concedida l'avaluació única realitzaran els mateixos exercicis d'avaluació que es contemplen a l'apartat "Activitats d'avaluació" i els lliuraran o realitzaran tots durant el període d'avaluació del mes de febrer. L'únic exercici que no hauran de lliurar seran els dos comentaris crítics de conferències externes. El 20% corresponent a aquesta prova serà imputat al treball de curs i a la prova escrita, a raó d'un increment del 10% a cadascun d'aquests dos exercicis.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0