Estudia

• CG1 - Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CE5 - Identificar la relació entre pluralisme mediàtic i democràcia, amb capacitat per a identificar i donar respostes a les diferents formes de desinformació.
• CE8 - Crear continguts audiovisuals i escrits de qualitat per a diferents canals comunicatius i culturals.
• CE9 - Identificar l'estructura, els mercats i les polítiques públiques locals, nacionals, europees i internacionals que afecten la comunicació i la cultura.

1. Reportatge d’investigació

          1.1. Temàtiques i tècniques

          1.2. El procés: recerca, documentació i contrast

2. Fonts d'informació

          2.1. Tipus de fonts personals

          2.2. Tipus de fonts documentals

          2.3. Anàlisi i selecció de les fonts

3. Estratègia de contacte informatiu

          3.1. Recerca i documentació: les fonts tècniques

          3.2. Contacte, ordre i estratègia amb les diferents fonts

4. Estratègia de qualitat informativa

          4.1. Credibilitat de les fonts i de la informació

          4.2. Anàlisi de context (social, humà i temporal)

• Pepe Rodríguez (1994). Periodismo de investigación: técnicas y estrategias. Paidós.
• Svetlana Alexiévich (2013). La guerra no tiene rostro de mujer. Debate.
• Iñaki Gabilondo (2011). El fin de una época. Sobre el oficio de contar cosas. Barril & Barral. Catàleg
• Nacho Carretero (2015). Fariña. Libros del K.O. Catàleg
• Oriana Fallaci (1986). Entrevista con la historia. Noguer i Caralt.
• Víctor Sampedro (2014). El cuarto poder en red. Por un periodismo (de código) libre. Icària. Catàleg
• Maruja Torres (1999). Mujer en guerra. Más masters da la vida. Planeta.
• Carl Bernstein y Bob Woodward (1974). Todos los hombres del presidente (2017). Los libros del Lince.
• John Hersey (1946). Hiroshima (2009). Debolsillo.
• Álex Grijelmo (2008). El estilo del periodista. Taurus.

Activitats d'avaluació:

Demostrar l'assoliment del conceptes treballats a classe a través de les diferents proves avaluables.

Si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació d’una assignatura, comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No presentar una prova avaluable equival a zero

Avaluació única:
1. L’estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l’avaluació única. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada. L’avaluació única no pot comportar discriminació respecte l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pugui obtenir.

2. Perquè l’estudiant es pugui acollir a l’avaluació única, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments i criteris establerts per la Comissió de govern del centre.

3. L'avaluació consistirà en la realització d'un reportatge d'investigació (50%), un examen teòric (40%) i l'assistència a la conferència que es programi durant el curs, el contingut de la qual s'incorporarà a l'examen teòric (10%).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0