Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Anàlisi interdisciplinària de la societat des de la perspectiva històrica com a recurs per entendre la dinàmica educativa en la societat del segle XXI. Estudi dels canvis culturals en la nostra societat i la influència en els models educatius d'avui.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup F

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JORDI FEU GELIS  / DAVID PUJOL FABRELLAS
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG1 Adquirir coneixements i interpretar documents de l'àmbit sociopolític amb la finalitat de comprendre el món i el paper de l'educació.
  • CG5 Analitzar amb perspectiva històrica i actual situacions de discriminació entre homes i dones en contextos educatius i socials, així com elaborar metodologies per a la seva transformació.
  • CG8 Reunir i seleccionar informació eficaç i eficient per a emetre judicis degudament fonamentats sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • CE1 Conèixer, comprendre i valorar críticament les tradicions culturals (filosòfiques, literàries, artístiques, tecnològiques) que conformen les teories i les pràctiques educatives actuals i les seves tendències futures.
  • CE2 Analitzar els referents culturals, polítics i legals de caràcter local i global de les propostes educatives i formatives.
  • CE14 Aplicar tècniques i estratègies afavoridores de les relacions interpersonals i la dinamització de grups.

Continguts

1. Del passat al present: la importància i utilitat de la història de l'educació per a navegar segurs pels nostres temps.

          1.1. La investigació historicoeducativa.

          1.2. La metodologia històrica.

2. De la influència i actualitat d'alguns dels grans pedagogs del segle XX.

          2.1. Lorenzo Milani, o de com l'ensenyament ha d'estar al servei dels més desvalguts.

          2.2. Adolphe Ferrière, o de com l'aprenentatge serà actiu o no serà.

          2.3. Alexander S. Neill, o de com portar la llibertat i l'autogestió a l'extrem.

          2.4. Rosa Sensat, o de com aprendre a perdre el temps per tal de guanyar-lo.

          2.5. John Dewey, o de com l'educació ha de ser un procés vital i no pas una preparació a una vida futura.

          2.6. Anton S. Makàrenko, o de com un educador es pot convertir en un revolucionari.

          2.7. Célestin Freinet, o de com l'escola es pot convertir en un taller d'aprenentatge actiu.

3. De com un repàs per la història pedagògica catalana ens pot ajudar a saber-nos hereus d'una rica tradició amb la qual, mutatis mutandis, hauríem de saber enllaçar.

          3.1. Baldiri Reixac i les Instruccions per a l'ensenyança de minyons.

          3.2. Els precedents de la renovació i catalanització escolars.

          3.3. El moviment renovador durant el primer terç del segle XX.

          3.4. L'obra educativa de la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

          3.5. L'ensenyament durant la II República i la Guerra Civil.

          3.6. L'atzagaiada del Franquisme: depuració i exili.

          3.7. La recuperació de la nostra tradició pedagògica.

          3.8. L'educació en l'època democràtica.

4. De com l'educació al llarg de la vida és el repte decisiu del segle XXI.

          4.1. De les ciutats educadores a l'Educació 360.

          4.2. Pedagogies del segle XXI (les pedagogies no institucionals, les pedagogies crítiques, les pedagogies de la inclusió i la cooperació, les pedagogies lliures no directives, la pedagogia lenta i serena, les pedagogies del coneixement integrat, la pedagogia sistèmica...).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Aprenentatge basat en problemes (PBL) 24,00 73,00 6,00 103,00
Elaboració individual de treballs 0 10,00 0 10,00
Lectura / comentari de textos 0 10,00 0 10,00
Sessió pràctica 0 10,00 0 10,00
Sortida de camp 5,00 0 0 5,00
Treball en equip 0 12,00 0 12,00
Total 29,00 115,00 6,00 150

Bibliografia

  • Viñao Frago, Antonio (2004 ). Escuela para todos : educación y modernidad en la españa del siglo XX . Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Balcells, Albert (1993 ). L'Escoltisme català : 1911-1978 . Barcelona: Barcanova. Catàleg
  • Vilanou, Conrad (DL 2003 ). Mestres i exili : jornades d'estudi i reflexió : Jornadescelebrades el 3 i 4 de desembre de 2002 . Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona :INEHCA. Catàleg
  • Portell, Raimon (2008 ). Mare de Déu, quina escola! : els mestres contra Franco . Badalona: Ara Llibres. Catàleg
  • Boadas i Raset, Joan (DL 2010 ). Ensenyar i aprendre : mestres i estudiants a la Girona del segle XX . Girona: Ajuntament de Girona. Catàleg
  • Canals, M. Antònia (Maria Antònia), 1931- Mata, Marta (2001 ). La Renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980) : fets i records . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Portell, Raimon (2006 ). Els Mestres de la República . Badalona: Ara Llibres. Catàleg
  • Bowen, James (1976-1985 ). Historia de la educación occidental . Barcelona: Herder. Catàleg
  • Alighiero Manacorda, Mario (1987 ). Historia de la educación . México [etc.]: Siglo XXI. Catàleg
  • Monés Pujol-Busquets, Jordi (2011 ). La Pedagogia catalana al segle XX : els seus referents . Barcelona: Institut d'EstudisCatalans. Catàleg
  • Clara, Josep (DL 1995 ). La Normal de Girona : 150 anys d'història : 1844-1994 . Girona: Universitat de Girona. Facultat de Ciències de l'Educació. Catàleg
  • Marquès, Salomó, 1942- Mayordomo Pérez, Alejandro Sureda, Bernat González-Agàpito, Josep, 1946- (2002 ). Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939 : història de la educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans :Abadia de Montserrat. Catàleg
  • Tiana Ferrer, Alejandro et al. (2005). Historia de La Educación (Edad Contemporánea). Madrid : UNED . Catàleg
  • Escolano Benito, Agustín (2002 ). La Educación en la España contemporánea : políticas educativas, escolarización y culturas pedagógicas . Madrid: Biblioteca Nueva. Catàleg
  • Negrín Fajardo, Olegario (2012). Historia de la educación española . Madrid: UNED . Catàleg
  • Lozano, Claudio (1994). La educación en los siglos XIX y XX. Madrid: Síntesis . Catàleg
  • Solà i Gussinyer, Pere (2011 ). Educació i societat a Catalunya : una sinopsi històrica . Vic: Eumo. Catàleg
  • Pujol i Fabrelles, David (1992). El mestre Antoni Balmanya i Ros :. Espolla: Ajuntament d'Espolla. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Realització d'un projecte final, per grups d'aprox. 6/8 persones, sobre el contingut de l'assignatura, que haurà estat pensat i decidit en el marc d'una pràctica vivencial del mètode del projecte. S'elaborarà una rúbrica amb la participació de l'alumnat, que serà l'instrument d'avalució que s'utilitzarà al final del projecte.
50
Presentació d'un quadern de bitàcola sobre el desenvolupament del projecte grupal, a partir d'unes pautes prèvies. Hi haurà 4 lliuraments: el 25 de setembre, el 23 d'octubre, el 27 de novembre i el 18 de desembre. Si es presenta fora dels terminis fixats en cada un dels casos (però en un termini raonable) es reduirà un 50% la nota. La valoració serà global dels quatre lliuraments.
Cada errada gramatical o ortogràfica descompta 0,15 punts. Una acumulació excessiva d'aquest tipus d'errors pot comportar la qualificació de suspès. La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun exercici comportarà la no superació de l'assignatura.
10
Activitat de dimecres. Assistència a un seminari a Boadella d'Empordà sobre el mètode del projecte aplicat a l'educació infantil i primària. Serà el dimecres 30 de setembre al matí, al centre social del poble. Posteriorment caldrà redactar, en una pàgina, els aspectes més importants que s'hagin tractat en la visita. L'assistència al seminari i el posteriorment lliurament del resum de la sessió dona dret a l'avaluació. És una activitat no recuperable. Si no s'assisteix a la sessió no es té dret de lliurar el resum. 10 No
Lectura i comentari crític de dues lectures dels clàssics de la Pedagogia, a partir d'un llistat proporcionat pel professor. Cada comentari és un 5% de la nota.
És un treball individual.
Cada errada gramatical o ortogràfica descompta 0.15 punts. Una acumulació excessiva d'aquest tipus d'errors pot comportar la qualificació de suspès. La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun exercici comportarà la no superació de l'assignatura.
10
Visualització de dos vídeos, a partir d'un llistat proporcionat pel professor, i posterior redacció d'un comentari crític. Cada comentari crític val un 5% de la nota.
És un treball individual.
Cada errada gramatical o ortogràfica descompta 0.15 punts. Una acumulació excessiva d'aquest tipus d'errors pot comportar la qualificació de suspès. La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun exercici comportarà la no superació de l'assignatura.
10
Conversa amb una persona rellevant del món de la pedagogia. Realització d'una entrevista escrita. Cada errada ortogràfica o gramatical descompta 0,15 punts. Una acumulació excessiva d'aquest tipus d'errors pot comportar la qualificació de suspès. La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun exercici comportarà la no superació de l'assignatura.
10

Qualificació

Veure els criteris d'avaluació. Per aprovar l'assignatura, l'alumne haurà de tenir, com a mínim, un 4 en cadascuna de les avaluacions. Les avaluacions amb notes inferiors a 4 podran recuperar-se si la mitjana final global de l'assignatura no és menor a 4. La còpia per qualsevol mitjà serà qualificada automàticament amb un 0 (nota final de l'assignatura).

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat l'estudiant que no presenti en temps i forma totes les avaluacions demanades.

Avaluació única:
Segons estableixen els "Criteris i pautes generals d'avaluació" de la Facultat l'estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l'avaluació única. En acollir-s'hi renuncia a l'avaluació continuada. Caldrà que ho sol·liciti a la Secretaria d'Estudis abans de trenta dies després d'iniciada l'assignatura. L'avaluació única és recuperable.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Horari de tutories:
Els divendres, d'11 a 14 h.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Per a qualsevol consulta o demanda puntual podeu enviar un correu electrònic a:
david.pujol@udg.edu

Observacions

La filosofia de fons de l'assignatura es podria resumir a partir d'aquesta frase d'Édouard Claparède, extreta del llibre "L'educació funcional":
"La història de la pedagogia, quan no és més que un conjunt de lliçons que els malaurats alumnes de les facultats d'educació han d'ingurgitar per a un examen, es converteix en el cim de l'avorriment i la desolació. Tanmateix, es transforma en una epopeia palpitant quan se la considera com el quadre de les revolucions successives que ha promogut, en els observadors més vius, la visió d'un règim educatiu contra natura, esclafador de la vida i, fins i tot, contrari al mateix propòsit de l'educació, que consisteix a desplegar la vida!".