En un món cansat i accelerat, on el soroll és sempre present i el silenci absent, cada vegada són més les persones que busquen un paisatge en què es puguin retrobar a si mateixes o a través del qual, simplement, es puguin evadir de la pressió amb què viuen. Hi ha qui el troba al bosc, a la muntanya o en racons inaccessibles i mig perduts davant del mar, on la natura es manifesta de manera més salvatge. És llavors quan reapareix el mite de la cabanya, segurament –i històricament- la millor plasmació d'aquesta creixent i incessant recerca del retir, del recer, del silenci. Hi ha, però, qui és capaç de trobar aquests llocs en els paisatges quotidians. Emergeixen així espais puntuals, i fins i tot esporàdics, des d'on contemplar el paisatge o tornar a conviure–hi de manera quotidiana, també dins de les ciutats o en la seva perifèria. Uns i altres actuen com a paisatges refugi des d’on es reclamen i es reivindiquen uns valors dels quals l'Observatori del Paisatge de Catalunya es vol fer ressò.

http://www.catpaisatge.net/fitxers/Paisatges-Refugi-CAT.pdf