La biodiversitat protegeix els humans. Perdre biodiversitat incrementa el risc de pandèmies, especialment de les que provenen d'animals, que són la majoria: a l'última dècada el 71%. L'informe més complert sobre la biodiversitat del planeta, el va publicar IPBES, la plataforma de l'ONU sobre biodiversitat, el maig del 2019. Les conclusions són demolidores: des del 1970 els humans han eliminat el 60% de les poblacions de fauna salvatge; han modificat el 75% dels ambients terrestres; i 1 milió d'espècies són en risc d'extinció. L'agricultura i la pesca són les causes principals. La pèrdua de biodiversitat empeny a una extinció massiva d'espècies. L'anterior va acabar amb els dinosaures, aquesta l'empenyem molt més ràpidament.
Podem protegir la biodiversitat?
Sí. Regulant el sistema, com hem fet amb el coronavirus. Frenant les realimentacions abans que les corbes exponencials s'accelerin massa. Fent grans reserves naturals. Els científics proposen un Acord Global per la Natura (Global Deal for Nature, GDN) per protegir estrictament el 30% del planeta i reservar un altre 20% com a zona d'estabilització, pel 2030. Protegir el 50% del planeta contribuiria, a més, a mantenir la temperatura global per sota de l'1,5º C d'escalfament, ja que els ecosistemes estables mantenen estable la temperatura. Aquesta proposta és un dels grans temes de l'agenda global del 2020. S'havia de debatre a la Convenció sobre Diversitat Biològica de l'ONU, prevista per l'octubre a Kunming, Xina, però s'ha ajornat pel coronavirus i està pendent de nova data.
Corbes d'escalfament
La primera gran alerta sobre l'escalfament global la va donar James Hansen, el 1988, des del Congrés dels Estats Units. Hansen, que durant més de 30 anys ha dirigit un destacat laboratori de la NASA, és probablement el climatòleg més respectat del món. El 2018 va alertar que hi ha indicadors de què l'escalfament s'està accelerant. Aquest abril del 2020, científics de la Universitat de Columbia i de la NASA, entre altres, han publicat un estudi amb nous descobriments sobre el desglaç de Groenlàndia: va més ràpid del que sabíem i el 2019 va batre un nou record, només al juliol es va fondre l'equivalent a 80 milions de piscines olímpiques.
Com frenar l'escalfament?
Regulant el sistema. Frenant les realimentacions, abans que les corbes exponencials s'accelerin massa. Reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Fins el febrer del 2020 les tendències portaven a superar l'1,5º C d'escalfament el 2028. I des del 2018 sabem que l'1,5º C (i no els 2º C com es considerava fins aleshores) és la línia vermella, el punt de no retorn en el sistema climàtic, que generaria dinàmiques que es realimentarien exponencialment. Per evitar-ho cal una ràpida reducció de les emissions. El Programa pel Medi Ambient de l'ONU (PNUMA) calcula que s'haurien de reduir les emissions un -7,6% anual, des del 2021, per arribar a un -55% el 2030. Cal una brusca reducció del consum de petroli, carbó i gas, entre altres mesures.
Un canvi brusc, aquesta dècada?
També aquest abril un estudi ha alertat que els ecosistemes podrien col·lapsar de sobte, des d'aquesta dècada. És la conclusió d'analitzar l'impacte de l'escalfament global en 30.000 espècies. El col·lapse començaria als oceans tropicals, durant la dècada del 2020, i s'estendria en cascada cap a boscos tropicals i latituds més altes, durant les dècades del 2030 i del 2040. El risc d'un canvi biofísic massiu i ràpid des d'aquesta dècada, és també la conclusió d'altres estudis anteriors. Un d'ells el van publicar el 2012 un grup de 22 destacats científics internacionals, que alertaven que "ens aproximem a un canvi d'estat en la biosfera de la Terra" que podria començar durant la dècada del 2020. Aquell estudi va ser el que va motivar la producció de Demain (Demà), un documental francès, famós fa uns anys, que visibilitzava iniciatives ciutadanes per canviar tendències en l'alimentació, l'energia, l'economia, etc.
Aplanar les corbes aquesta dècada?
Quan sinó? Caldria regular el sistema de forma brusca, frenar les realimentacions abans que les corbes exponencials s'accelerin massa. Sembla impossible, però amb el coronavirus ho estem fent, estem posant tot l'esforç en aplanar les corbes: el 50% de la població mundial s'ha confinant, l'activitat econòmica s'ha reduït dràsticament, i el sector del petroli s'ha empès al límit de la fallida. Ens estem sortint, com podem, però ens estem sortint.