Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Geografia

Els geògrafs avisen: es poden conèixer els barris sense coronavirus per iniciar el desconfinament

Article extret de Nius Diario.

L'ús de plataformes cartogràfiques ajuda a delimitar barris, carrers i fins i tot edificis d'una ciutat en la qual la incidència del coronavirus hagi desaparegut. És un dels molts valors d'un programa liderat per la Universitat de Màlaga, que ben emprat serviria per emprendre d'una manera més segura al final del confinament en moltes zones de les nostres ciutats i pobles. Maria Jesús Perles, professora de la UMA, és al costat del seu company Jesús Miranda qui coordina el projecte 'Cartografia de risc de propagació de la pandèmia COVID-19 en entorns urbans'. Gràcies a ell és possible localitzar espais concrets amb molta precisió i delimitar on s'està produint, o es produiran, els temuts repunts de contagi. Ho estan comprovant gairebé des del començament de l'Estat d'alarma amb una prova pilot a la ciutat de Màlaga. 

                        "Aquesta eina ajuda a saber com es produeix el contagi o quin és el patró de propagació a l'interior de la ciutat", diu María Jesús Perles.

"Ens recolzem en un sistema d'informació geogràfica que ens permet, a partir d'unes dades inicials (el domicili de l'afectat i la data en què va emmalaltir), tenir una informació espacial de molt detall a nivell intraurbà , que ajuda a saber com es produeix el contagi o quin és el patró de propagació a l'interior de la ciutat ", explica Perles a Nius. És a dir, aquesta eina permet localitzar els focus, les seves característiques i perillositat, tenint en compte el nivell de densitat d'afectats, la velocitat del contagi o les taxes d'aquest. "Podem obtenir", indica la professora, " paràmetres mètrics característics d'un estudi epidemiològic , que són més aviat de tipus descriptiu". S'obtindria per tant una "informació bàsica" que, un cop sospesada, "la orientem perquè sigui útil en la presa de decisions de les autoritats competents". Aquests comptarien llavors amb dades cartografiats, posats al mapa, "alguna cosa que els permetria prendre decisions més precises i eficaces" . A més, són "menys costoses per a la societat i l'economia", recalca la professora.

Lamenta María Jesús Perles que, per lluitar contra el virus, les institucions hagin optat per "el criteri de densitat de població per prendre més mostres amb test", ja que el seu estudi "demostra que la densitat no és un criteri suficient". Les plataformes cartogràfiques també necessiten on es produeixen o es produiran repunts de contagi, "no d'una manera abstracta com fins al moment s'està estudiant" . Aquestes poden ajudar a localitzar-los per barris, carrers i fins i tot edificis, "el que ens permet una estratègia molt més eficaç per lluitar contra aquest contagi". Per la necessitat de la població de sortir aviat al carrer, Perles destaca sobretot que la seva eina "permet mitjançant unes anàlisis espacials delimitar quines zones podíem entendre que es queden netes del coronavirus més aviat". Normalment coincidirien amb les més afectades pel coronavirus a el principi . Això ajudaria a l'abandonament progressiu del onfinament: "d'aquesta manera, en alguns espais es podrien començar a permetre activitats bàsiques tan importants com que la població infantil pogués sortir al carrer". Per què no s'adopten llavors aquestes mesures més concretes afavorides per l'Associació Espanyola de Geografia? Respon Perles que, entre altres motius, "és molt més fàcil i menys costós prendre mesures generals per a tot un país o per a tota una comunitat, és el més senzill operativament". Tot això malgrat que a Corea de Sud o Singapur sí que han emprat mesures basades en la precisió espacial i en tallar el contagi en l'inici i "han demostrat una major eficàcia i rapidesa" en la lluita contra el contagi. A més, es queixa que la gestió de el Govern d'Espanya "s'ha centrat molt en procurar recursos hospitalaris per atendre el pic de crescuda. ​​I no es pot centrar tot al final, en les conseqüències del procés, sinó que simultàniament cal lluitar amb les mesures necessàries des de l'origen abans que s'acumuli un pic ". "Hauria estat molt útil tenir aquesta eina des del principi. Quants contagis s'haurien evitat si s'hagués tingut molt ben delimitat on es trobaven en les fases primeres", conclou.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.