El turisme va canviar el món, però ara el món i la crisi de la Covid-19 canviaran el turisme. “La crisi del coronavirus és un avís d’una crisi climàtica i energètica molt més greu i que planteja grans reptes globals”, assegura Maria García, d’Ecologistes en Acció, una ONG que denuncia els rescats públics milionaris a les línies aèries (moltes de les quals, segons diu, haurien fet fallida sense l’ajuda dels estats) i condemna els privilegis fiscals de les aerolínies a la UE que, assegura, “no paguen impostos pel combustible ni l’IVA dels vols internacionals”. Ecologistes en Acció creu que el turisme del futur haurà de passar per la sostenibilitat i la desacceleració, i això vol dir, entre altres coses, que no s’haurà de potenciar, com s’ha fet, el turisme de masses i, en canvi, caldrà afavorir els mitjans de transport més sostenibles, com el tren.

“El turisme sostenible ja era el camí abans de la pandèmia, manté Joan Miquel Gomis, professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC, que creu que “aquesta crisi farà que s’accelerin els processos efectius que l’haurien d’empènyer cap a un turisme més sostenible”. “L’experiència de la situació de crisi sanitària actual és tan traumàtica que pot provocar un canvi en l’ordre de prioritats en la vida de moltes persones. I entre aquests canvis de prioritats és previsible que hi figurin també els hàbits en turisme que condicionaran l’oferta”, manté.

És de la mateixa opinió Jordi Blanch, que durant onze any va ser director de l’Àrea de Promoció de Turisme de Catalunya i actualment dirigeix la Jordi Blanch Consulting, una empresa consultora especialitzada en màrqueting turístic. “Crec que aquesta crisi farà sortir un nou tipus de societat, més solidària i més curosa de la seva salut i la seva seguretat. En el futur, el turisme, com moltes altres coses de la nostra societat, canviarà de valors i anteposarà la seguretat a la llibertat i la salut a l’economia. Serà una societat més flexible, que valorarà més el que és pròxim i la solidaritat.”

Segons Blanch, en una primera fase després de la pandèmia del coronavirus el que hi haurà serà, a escala de tot el món, un retorn al turisme de proximitat (“un parell d’hores de transport més o menys”) perquè assegura que “de la mateixa manera que a nosaltres en aquests primers moments no ens entrarà al cap fer viatges llunyans, els ciutadans de països llunyans que venen a casa nostra tampoc voldran venir”.

La caiguda en picat del nombre de turistes internacionals s’haurà de compensar amb el turisme interior. “No serviran les estratègies turístiques purament econòmiques. Al client l’has de fer sentir segur i adaptar-te a les seves necessitats, i no oferir tants paquets tancats en dates determinades... Tot haurà de ser més flexible. La flexibilitat haurà de ser una de les claus del sector turístic si és que se’n vol sortir, d’aquesta.”

Pel que fa a l’ecologisme, després de veure que el confinament ha reduït la contaminació d’una forma molt positiva serà, pels experts, un motiu més de reflexió. “No m’imagino la societat dels meus fills, que són millennials, que són el futur, agafant un avió si poden anar al mateix lloc en tren. Estan molt conscienciats, i aquesta crisi del coronavirus farà reflexionar molt”, manté Blanch.

“Quan es dissenyi el turisme del futur, les persones passaran al davant de les altres prioritats”, assegura el professor de la UOC Joan Miquel Gomis, que també dirigeix el grau en turisme i el màster universitari en turisme sostenible. I especifica: “Ja no és possible de parlar i dissenyar el turisme en una ciutat sense tenir en compte la comunitat que hi viu.” Aquest expert ja advertia molt abans de la crisi del coronavirus de “la perillositat que una destinació –com Barcelona, per exemple– depengui només del turisme, que el turisme sigui monocultiu”.