Càtedra Joan Vinyoli

La Càtedra Joan Vinyoli col·labora en l'organització d'un congrés dedicat als Jocs Florals

El II Congrés internacional sobre literatura i corrents territorials: els Jocs Florals (1859-1977), organitzat pel Grup de recerca de Literatura moderna, contemporània i patrimoni literari de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, comptarà també amb la col·laboració de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània.

El congrés tindrà lloc els dies 5 i 6 de novembre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Podeu trobar tota la informació del congrés i el procediment d'inscripció al web www.udg.edu/patrimoniliterari2019

El fenomen del paisatge forma part –juntament amb la llengua, els llocs de memòria i els símbols i mites d’una comunitat– del procés de construcció de les identitats nacionals que es produeix a Europa al segle XIX. L’art i la literatura participen activament en aquest procés i són decisius en la creació dels espais simbòlics de la nació que poden arribar a convertir-se, en contraposició amb altres espais, en estereotips de “paisatge nacional”.

Al llarg dels segles XIX i XX, un dels instruments més efectius per a la construcció literària del paisatge i la consegüent transformació d’uns espais físics determinats en part indestriable de l’imaginari col·lectiu de la catalanitat han estat els Jocs Florals i els certàmens literaris. Des de la instauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859 i l’establiment progressiu d’una xarxa de certàmens literaris en els territoris de parla catalana i la consegüent extensió de la xarxa cap a diferents territoris d’Europa i d’Amèrica al ritme dels diferents moviments migratoris (econòmics i polítics), el paisatge idealitzat, enyorat o reivindicat adquirirà un valor altament simbòlic, ideològic, patrimonial i, en darrer terme, polític.

Així doncs, en aquest congrés dedicat a la història d’un fenomen cultural de primer ordre, com són els Jocs Florals i els certàmens literaris dels segles XIX i XX, ens proposem de detectar, establir i analitzar críticament els elements paisatgístics que la literatura ha convertit en símbol i mite de la identitat nacional, així com els mecanismes de selecció i patrimonialització que transformen uns espais físics en espais literaris i llocs de memòria per a una comunitat.

 

PROGRAMA

Dimarts 5 de novembre de 2019
Sala de Graus

9.30 h. Recepció

10.00 h. Presentació del congrés

10.30 h. Ponència inaugural
• Anne-Marie Thiesse (CNRS): «Ecrire le paysage identitaire»

11.30 h. pausa-cafè

12.00 h. Origen i context dels Jocs Florals
• Albert Rossich (UdG): «Joaquim Rubió i Ors i la restauració dels Jocs Florals»
• August Rafanell (UdG): «El Rosselló, fora dels Jocs Florals»

16.00 h. La recuperació dels Jocs Florals
• Josep M. Domingo (UB): «Representació i acció. Sobre la “restauració” dels Jocs Florals de Barcelona el 1859»
• Narcís Figueras Capdevila (UOC): «Jocs Florals i franquisme: pluralitat, apropiacions, interpretacions»

17.30 h. Presentació de comunicacions
• M. Àngels Verdaguer Pajerols (UVic): «El Llibre de la patria i el Llibre del amor (1882) i el Llibre de la fe (1883): tres antologies poètiques de Països Catalans sota el lema dels Jocs Florals»
• Arnau Mayans Montés (UdG): «Els Jocs Florals de la Cerdanya (1908): de com la “ficció” literària narra la “realitat” nacional»

19.00 h. Lectura dramatitzada de La infanticida, de Víctor Català, a càrrec de Laura Masmiquel.  

 

Dimecres 6 de novembre de 2019
Capella del Roser

9.00 h. Ponència d’obertura
• Margarida Casacuberta (UdG): «Dels Jocs Florals de Barcelona als Jocs Florals de la llengua catalana: la (re)construcció literària de la imatge de la ciutat»

10.00 h. Els Jocs Florals al País Valencià i les Illes Balears
• Rafael Roca (UV): «El valencianisme i els Jocs Florals (1879-1936)»
• Damià Pons (UIB): «Els Jocs Florals celebrats a Mallorca abans de 1936»

11.30 h: pausa-cafè

12.00 h. Presentació de comunicacions
• Marina Cuccu: «Els Jocs Florals com a base política i literària de l’obra de Víctor Balaguer»
• Marta Robles: «Apel·les Mestres i els Jocs Florals: una relació controvertida»
• Ramon Pinyol i Torrents (UVic): «Els Jocs Florals de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera. Noves aportacions»

16.00 h. Els Jocs Florals a l’exili
• Anna Perera Roura (UdG): «Buenos Aires i els Jocs Florals: inserció cultural i pervivència literària»
• Maria Campillo (UAB): «Els Jocs Florals de Santiago de Xile de 1943»

17.30 h. Presentació de comunicacions
• Esther Fabrellas Vinardell (UdG): «Maria Gràcia Bassa i els Jocs Florals: una aportació més enllà de l’exili»
• Natàlia Juan (UdG): «“Per a cantar en la nit”: Joan Vinyoli i la seva relació amb els Jocs Florals»
• Agnès Toda i Bonet (UAB): «Els Jocs Florals de l’àrea d’influència de Reus, durant la postguerra»