No existeix un únic ‘pensament de les Llums’, sinó moltes maneres diverses i sovint contradictòries d’enfocar la qüestió de la vinculació entre la Raó i el Progrés , que és el tema de fons de la problemàtica il·lustrada. Però és fàcil estar d’acord que, malgrat que les Llums de Rousseau no siguin les de Diderot o que les de Condorcet estiguin en radical contraposició a les de Sade, la Il·lustració ha dibuixat el camp de joc de la modernitat en filosofia política. Sense les Llums -o contra elles- resulta impossible la transformació social. Però alhora hi ha el perill de considerar les Llums com una tradició ja definitivament exhaurida. Per això mateix convé repensar-les. L’individualisme i l’autonomia moral, la idea de progrés, l’extensió de l’educació a tothom, la tolerància i el desenvolupament de la tecnociència -i amb ella d’una idea la vinculació de la tècnica a la moralitat- formen part de les nostres idees rebudes més òbvies. Però com a tal no han alliberat encara el seu potencial transformador, en tant que ús públic de la raó. Per això mateix, tot i que avui els ideals il·lustrats estan en crisi per la fàcil reducció de les Llums a la raó instrumental, encara paga la pena tornar a plantejar la pregunta kantiana: Què és la Il·lustració per descobrir-hi el fil de la modernitat.

No existeix un únic ‘pensament de les Llums’, sinó moltes maneres diverses i sovint contradictòries d’enfocar la qüestió de la vinculació entre la Raó i el Progrés , que és el tema de fons de la problemàtica il·lustrada. Però és fàcil estar d’acord que, malgrat que les Llums de Rousseau no siguin les de Diderot o que les de Condorcet estiguin en radical contraposició a les de Sade, la Il·lustració ha dibuixat el camp de joc de la modernitat en filosofia política. Sense les Llums -o contra elles- resulta impossible la transformació social. Però alhora hi ha el perill de considerar les Llums com una tradició ja definitivament exhaurida. Per això mateix convé repensar-les. L’individualisme i l’autonomia moral, la idea de progrés, l’extensió de l’educació a tothom, la tolerància i el desenvolupament de la tecnociència -i amb ella d’una idea la vinculació de la tècnica a la moralitat- formen part de les nostres idees rebudes més òbvies. Però com a tal no han alliberat encara el seu potencial transformador, en tant que ús públic de la raó. Per això mateix, tot i que avui els ideals il·lustrats estan en crisi per la fàcil reducció de les Llums a la raó instrumental, encara paga la pena tornar a plantejar la pregunta kantiana: Què és la Il·lustració per descobrir-hi el fil de la modernitat.