La història d’una llengua, si entenem la llengua com un constructe social, va associada, en primer lloc, a la història de la comunitat que la parla i, en segon lloc, al procés de construcció de la llengua escrita. Aquesta, en el context català, es produeix en dos moments: entre el segle X i el segle XII es produeix el procés d’escripturació (com escriure a partir d’una tradició llatina?) i a partir del segle XV-XVI el procés de codificació, lligat molt clarament a l’expansió de la impremta Finalment, un cop s’ha construït l’artefacte, s’ha de imposar socialment a través de la institucionalització. En el cas català, l’aparició de la Generalitat de Catalunya en els inicis del segle XX, és un moment fonamental.