Objectiu: establir una base comuna de coneixement sobre creativitat educativa.

Accions principals:

• Revisió sistemàtica de la literatura científica segons el protocol PRISMA.
• Elaboració de dos glossaris:
  • Docència creativa (flexibilitat metodològica, humor, interdisciplinarietat, improvisació...)
  • Docència per promoure la creativitat (composició, escolta creativa, processos dialògics...).

Resultats:

• Revisió sistemàtica: destaca especialment la importància d’un enfocament experimental, pràctic i interdisciplinari del treball creatiu, així com les dificultats que comporta la definició i l’avaluació de la creativitat.
• Pel que fa els glossaris, un d’ells s’ha dedicat a la "docència creativa", incloent categories com la flexibilitat metodològica, l’autoconfiança, l’humor, la interdisciplinarietat o la improvisació. L’altre glossari, sobre la "docència per promoure la creativitat", ha aprofundit en conceptes vinculats a la pràctica didàctica específica per potenciar la creativitat dels estudiants, com ara la composició, l’escolta creativa i els processos dialògics.

Objectiu: contrastar el marc teòric amb la pràctica docent actual.

Accions principals:

• Anàlisi de les programacions de música dels graus d’Educació Primària de sis universitats.
• Grups focals amb professorat universitari per debatre tres grans preguntes:
  • Quines barreres dificulten treballar la creativitat?
  • Quins elements comuns tenen les pràctiques creatives existents?
  • És possible i pertinent avaluar la creativitat?

Resultats:

• Diversitat de visions sobre la creativitat:
  • Hem detectat una manca de consens entre el professorat universitari.
  • Alguns entenen la creativitat com un procés intuïtiu i espontani; d’altres, com una habilitat que requereix estructura i coneixement previ.
  • Aquesta tensió reflecteix la complexitat del concepte dins la formació docent.

• Barreres per treballar la creativitat
  • Currículums rígids i manca de temps efectiu a les assignatures.
  • Poc espai per a la innovació didàctica i metodologies vivencials.
  • Formació limitada del professorat en enfocaments creatius.
  • Dificultat per establir criteris d’avaluació clars i justos.
• Factors que afavoreixen pràctiques creatives
  • Creació d’un espai segur per experimentar sense por a l’error.
  • Ús del sentit de l’humor i de la improvisació com a eines educatives.
  • Enfocament centrat en els processos més que en els resultats finals.
• Avaluació de la creativitat: una qüestió oberta
  • El debat entre avaluar o no avaluar la creativitat és viu i complex.
  • Alguns hi veuen una oportunitat si es fa amb criteris contextualitzats i flexibles.
  • Altres consideren que avaluar-la pot ser contraproduent si es força dins models tradicionals.

Objectiu: transferir el coneixement generat en forma d’eines pràctiques.

Accions principals: propostes de millora, adopció de compromisos de resultats d’aprenentatge comuns a les universitats que han format part d’aquest projecte i difusió del projecte.

Resultats:

• Elaboració d’un catàleg de propostes pedagògiques per a la formació inicial de mestres.
• Publicació dels glossaris com a instruments de referència compartits.
• Comunicacions del projecte: 
  • CIMIE 2024
  • EAS 2025
  • CIMIE 2025