La Universitat de Girona, sota el lideratge del Pr. Ferran Camas Roda, Catedràtic en Dret del Treball i de la Seguretat Social i Director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania, és membre del Projecte Horizon Europe, Care4Care (2023-2025), Cuidem a les persones que cuiden. L'equip de la Universitat de Girona ha dirigit el paquet de treball 3, sobre Mapeig de Discriminació, on s'ha abordat la discriminació que poden patir les persones treballadores del sector de cures des d'una perspectiva de gènere i per la condició de migrant. 

En el marc d'aquesta investigació, l'Andrea Cano Redondo, Tècnica d'Investigació del Projecte Care4Care i Professora Substituta en Dret del Treball i de la Seguretat Social, ha assistit, en representació de l'equip de la Universitat de Girona, a la "9th Regulating for Decent Work Conference" de l'Organització Internacional del Treball, celebrada a la seva seu a Ginebra els 2, 3 i 4 de juliol.

La intervenció de la Pra. Cano, sobre "Protecció social dels diferents grups de persones treballadores del sector assistencial. Avanços sota la influència de la UE", ha tingut lloc dins de la "Sessió paral·lela 3.7: Sessió especial sobre treball decent en els sectors assistencials europeus".

Primerament, ha diferenciat els diferents col·lectius estudiats en el Projecte Horizon Care4Care, que coexisteixen dins del terme de persona treballadora cuidadora –treballadora domèstica, personal de residència, infermeres i auxiliar d'infermeria en centres mèdics–, i mostrar les diferents normes que se'ls apliquen, en funció, del seu ocupador i de si exerceixen la seva activitat en una llar –Estatut dels Treballadors (règim laboral general), Estatut Bàsic de l'Empleat públic, Règim d'Autònoms i Reial decret 1620/2011 (relació laboral especial).

Seguidament, ha entrat a discutir nous avanços en matèria de protecció social que s'han detectat a Espanya en els darrers anys, promoguts en la seva gran majoria per la influència de la Unió Europea, l'Organització Internacional del Treball i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea;

• Pel que fa a les treballadores de la llar ara tenen garantit el dret a la prestació per desocupació, així com la cobertura del FOGASA; gaudeixen de millores i de bonificacions en les cotitzacions; i, les altes, baixes i variacions en la Seguretat Social ara han de comunicar-se i gestionar-se per la part ocupadora de la relació (Reial decret llei 16/2022, nascut a causa de la STJUE, de 24 de febrer de 2022, sobre l'assumpte C-389/20).
• El Reial decret 893/2024, sobre la seguretat i la salut en l'àmbit del servei de la llar familiar, li segueix el llegat al Reial decret llei 16/2022 i avança en l'equiparació de l'ocupació domèstica amb la relació laboral per compte d'altri; a partir de la STJUE, de 19 de desembre de 2024, sobre l'assumpte C-531/23, es ressalta la necessitat de modificar el Reial decret 1620/2011 per a regular l'obligatorietat de dur a terme un registre de jornada diari en les llars.
• La Llei ELA, 3/2024, va un pas més enllà entrant a protegir aquelles persones que es veuen obligades a deixar les seves ocupacions per motius de cures.
• D'altra banda, a la llum del article 4.1 de la Directiva 79/7/CEE i sota l'aplicació de l'article 4 de la Llei orgànica 3/2007, que regula el principi d'integració de la perspectiva de gènere en la interpretació i aplicació de les normes, semblaria que està havent-hi un canvi a nivell doctrinal i jurisprudencial sobre el Reial decret 1299/2006, obrint les portes al fet que els tribunals espanyols puguin qualificar patologies sofertes per les empleades del sector de cures de malaltia professional. També quedaria oberta l'opció que pugui començar a discutir-se si el treball de cures podria ser qualificat com a “penós” i així donar la possibilitat a les empleades del sector assistencial al fet que puguin tenir el dret a una jubilació anticipada, mitjançant el Reial decret 402/2025.

Dins d'aquesta sessió també han participat altres membres del Prjecte Care4Care; la Pra. Isabelle Daugareilh de la Universitat de Bordeus, la Pra. Giulia Frosecchi de la Universitat de Flòrencia (líders del consordi), la Pra. Ágata Ludera-Ruszel i el Pr. Hubert Kotarski de la Universitat de de Rzeszowski, i la Pra. Eva Kocher de la Universitat de Viadrina. Així mateix, també han assistit Leonor Tavares i Thomas Hector de les entitats EFSI i EFFE.