Tesi doctoral de Marc Pérez Burriel: "Desenvolupament de la intersubjectivitat secundària a través del joc compartit mare-infant". Dirigida per la Dra. Marta Sadurní Brugué. Departament de Piscologia
Colwyn Trevarthen proposa que els nadons neixen amb un dispositiu intersubjectiu innat amb el qual es comuniquen i comparteixen significats. Al voltant del novè mes de vida aquesta motivació canvia i passa d'una relació diàdica persona a persona (intersubjectivitat primària) a una relació persona-persona-objecte (intersubjectivitat secundària). Malgrat hi ha un consens científic sobre aquest salt del desenvolupament, pocs estudis empírics han explorat la trajectòria evolutiva d'aquesta forma més complexa de la intersubjectivitat entre el segon i tercer any de vida.
L'objectiu principal d'aquest estudi és explorar el patró de desenvolupament de les habilitats intersubjectives tot el segon i tercer any de vida. Els objectius específics són: a) comprovar si aquest patró segueix una seqüència ontogènica o trajectòria poblacional i conèixer-ne la variabilitat interindividual; b) saber si aquests nivells de sintonia intersubjectiva segueixen vies de desenvolupament "normal" i/o "alternatives" i dibuixar les finestres de l’assoliment d’aquestes fites intersubjectives; i c) analitzar el procés d'ajustament de les mares a les capacitats de sintonitzar intersubjectivament canviants dels seus fills, i comprovar si hi ha alguna trajectòria de bastiment de les capacitats intersubjectives a nivell poblacional i la variabilitat individual.
Mètode: 27 diades mare-fill (13 nenes i 14 nens, de edats entre 9 i 37 mesos) van ser seguides longitudinalment i es van filmar entre 3 i 5 vegades en sessions de joc lliure a les seves llars. Un total de cent quinze sessions
han estat codificades utilitzant el Sistema de Codificació de la Sintonia Intersubjectiva. Les dades han estat analitzades utilitzant un Model Lineal d'Efectes Mixtes.
Els resultats mostren que podem traçar una trajectòria de la població lineal dels nivells de sintonia intersubjectiva al llarg del segon i tercer any de vida. Aquesta seqüència de desenvolupament mostra una trajectòria de la població al voltant de la variabilitat individual. Els nivells estudiats apareixen (emergeixen) i desapareixen (es transformen en formes més complexes) en moments específics de l'ontogènia. En aquest estudi fem la proposta de visualitzar aquests nivells relacionats amb l'edat com finestres d’assoliment de les fites intersubjectives. Presentem també els resultats de l'ajust de les mares a les habilitats de sintonia intersubjectiva dels seus fills. Proposem anomenar aquesta trajectòria poblacional com trajectòries de bastiment de les capacitats de sintonització intersubjectiva. L'anàlisi estadística mostra una trajectòria de la població envoltada per la variabilitat individual (diàdica).
En aquest estudi hem descobert que les capacitats intersubjectives en el desenvolupament dels infants a) poden ser traçades com diferents nivells que es van succeint, i b) que aquests nivells segueixen un patró de desenvolupament. El fet que la mostra amb la que hem treballat sigui tan petita no ens permet generalitzar els nostres resultats per fer prediccions sobre tota la població. En aquest sentit; concebem que aquest és un estudi pilot. Però, però altra banda, els nostres resultats mostren una tendència clara. Els infants d’aquestes edats passen a través dels mateixos passos a la mateixa velocitat amb només una mica variació al voltant de la trajectòria poblacional.
Per aquesta raó, aquests resultats ens porten a proposar les "finestres d'assoliment de les fites intersubjectives" com a estàndards del desenvolupament. La manca de suficients dades només ens permet esbossar aquestes finestres relacionades amb l'edat, però, pensem que seria valuós en futures investigacions estudiar les desviacions d'aquest "patró poblacional”, per tal, per exemple, de tenir eines de cribratge per a detectar els signes de problemes en el desenvolupament o desenvolupament anormal (discapacitat, retard o trastorns del desenvolupament, etc.).
Finalment, els nostres resultats mostren que les mares ajusten el seu nivell de sintonia intersubjectiva a les capacitats mostrades pels seus fills. Proposem aquesta trajectòria poblacional com a trajectòria de bastiment de les capacitats de sintonització intersubjectiva (que presenta poca variació individual). Aquest patró de "criança intuïtiva" posa en relleu la importància de continuar l'estudi d'aquest fenomen, sobretot si pensem en les diferents circumstàncies en les quals el desenvolupament d’aquest infants pot veure’s afectat (p.e. pares que presenten trastorns, dificultats en la criança, etc.).
Lectura de la tesi: 19/06/2017, Aula 141 de la Facultat d'Educació i Psicologia