El Grup de recerca d’Història de la Llengua i Llengua Normativa de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona (UdG) ha liderat la commemoració dels 300 anys de la publicació de La Crusca provenzale, l’obra filològica elaborada per Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), canonge i sagristà major de la catedral de Girona i figura clau en els inicis dels estudis de Filologia.

L’activitat «300 anys de Filologia a Girona. Memòria de 'La Crusca provenzale' d’Antoni de Bastero» es va celebrar els dies 14 i 15 de febrer de 2025, amb la col·laboració de l’ODELLEUM, l’Ajuntament de Girona, el Museu d’Història de Girona, la Catedral de Girona, el Bisbat de Girona, el Seminari Diocesà de Girona, així com l’Arxiu Capitular i la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona.

El divendres 14 de febrer, a la sala de l’ILCC, va tenir lloc la jornada d’estudi «Els inicis de la filologia catalana». La jornada va comptar amb la participació d’investigadors de la UdG, com Francesc Feliu, Joaquim Maria Puigvert, Fabio Barberini i Albert Rossich, així com experts d’altres universitats i centres de recerca d’àmbit català i internacional: Cesc Esteve (Universitat de Barcelona), Pere Montalat (Institut d’Estudis Catalans), Marjolaine Raguin (Université de Toulouse II Jean Jaurès) i Zeno Verlato (Istituto del Consiglio Nazionale delle Ricerche). Aquesta jornada tenia com a objectiu ser un punt de trobada entre els especialistes, per recuperar els estudis entorn de la figura d’Antoni de Bastero i contextualitzar els seus treballs filològics amb la d’altres erudits europeus de l’època de l’Antic Règim.

El dissabte 15 de febrer, es va dur a terme la «Visita guiada a la Girona d’Antoni de Bastero», organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Girona. L’activitat va començar amb un recorregut a càrrec de Francesc Miralpeix (UAB) i Francesc Feliu (UdG) sobre la Girona barroca, el paper de la família Bastero en la construcció de la façana de la catedral, el sepulcre familiar a la capella de santa Anastàsia, l’antiga casa del sagristà major, així com una visita al Seminari Diocesà, on es conserven part dels seus manuscrits.

En paraules de Francesc Feliu, aquests actes han volgut servir com a recordatori de la figura d’Antoni de Bastero i Lledó, un personatge massa desconegut entre els gironins i entre els acadèmics. Cal saber que La Crusca provenzale és una obra molt singular i avançada per la seva època, ja que és semblant a algunes obres que un segle més tard es consideraran el naixement de la filologia romànica moderna.