Joan Pujol (Mataró 1532 - ? d. 1603) és un dels autors clàssics del Renaixement català que, com pocs altres de la nostra història literària, va incorporar el batec de la història del seu temps als versos que va compondre. Autor d'un important aplec de composicions poètiques i d'una obra de teatre inacabada, la seva poesia reflecteix i canta temes cabdals del moment com la difusió, traducció i interpretació de la poesia de l'autor més important de la nostra tradició literària, Ausiàs March, en un context de reafirmació cultural autòctona.

En el mateix sentit, poc després de l'esdeveniment històric de la batalla de Lepant, va confegir la primera epopeia peninsular en llengua vulgar dedicada a la victòria contra el Turc, incorporant-hi nombrosos elements de la literatura clàssica i de les primeres novetats renaixentistes. Constitueix, a més, el primer poema èpic de la tradició catalana i en destaca la voluntat de posar de relleu la participació dels llinatges del país entre els combatents de l'armada cristiana.

El prevere mataroní va estar fortament implicat en el desplegament entusiasta i militant del concilid e Trento i va fer-se'n ressò literari mitjançant abundants composicions espirituals i devotes.

Amb aquestta monografia, els dos investigadors aporten una nova fita a l'estudi del poeta mataroní i a la seva inserció en la tradició literària catalana, que se suma als anteriors i nombrosos treballs i estudis parcials publicats, que es pdoen trobar a les pàgines respectivves de cada investigador de NISE.

+info