Aquesta investigació analitza la participació juvenil en l’àmbit comunitari com a element central per a l’empoderament. La tesi es pregunta per la contribució dels professionals de l’acció socioeducativa en el foment de la participació juvenil comunitària, amb l’objectiu de contribuir a l’empoderament col·lectiu. Els tres estudis que constitueixen la recerca aborden la relació entre la participació juvenil en l’àmbit comunitari i l’acció dels professionals que treballen directament amb persones joves.

El primer estudi revela que els projectes socioeducatius amb voluntat d’empoderament juvenil solen limitar-se a fomentar habilitats individuals, sense abordar profundament variables de la dimensió col·lectiva del concepte, com la participació o la identificació comunitària. Considerem que això es deu, en part, a la influència de l’individualisme creixent, també en les formes d’intervenció socioeducativa, i a la manca de temps de reflexió per part dels equips educatius, cosa que els dificulta ser crítics amb la seva tasca. El segon estudi se centra en les barreres que els professionals de joventut es troben a l’hora de promoure una participació juvenil en l’àmbit comunitari. Destaquen les resistències dels adults a compartir poder de decisió i l’apropiació del concepte de participació per part de les administracions públiques, que sovint l’instrumentalitzen. El tercer estudi s’enfoca en com els joves descriuen la participació des de les seves biografies. L’estudi mostra la relació entre el concepte de participació de la joventut i el reconeixement en espais formalment reconeguts, i la desconnexió d’aquesta definició de les formes d’implicació col·lectiva a favor de la implicació individual.

En conjunt, els tres estudis posen de manifest diverses limitacions en el foment de la participació juvenil comunitària i evidencien tres tensions que travessen el treball socioeducatiu: un biaix cap a la participació individual i instrumental, la governança simbòlica dels espais institucionals, i la desconnexió d’alguns joves amb la dimensió col·lectiva de la participació. A partir d’aquestes tensions, la recerca obre tres línies de reflexió amb vocació pedagògica. En primer lloc, convida a explorar com les pràctiques educatives poden generar espais on la participació vagi més enllà de la formació cívica individual, i busqui ser una experiència compartida que permeti als joves construir significats, generar vincles i reconèixer-se com a agents col·lectius. En segon lloc, posa l’accent en la necessitat de revisar el sentit educatiu dels espais institucionals de participació: es tracta de pensar-los com oportunitats per afavorir el diàleg, la deliberació i la implicació real dels joves en els processos comunitaris. Finalment, la recerca proposa reubicar les pràctiques socioeducatives dels professionals de joventut com a accions situades que poden enfortir el benestar comunitari. Això implica reconèixer la participació com una pràctica situada que, més enllà dels canals formals, pot esdevenir un escenari educatiu on s’enforteixin vincles significatius, es generin experiències de reconeixement mutu i es construeixin formes de comunitat basades en la cura, la responsabilitat compartida per al benestar col·lectiu i el compromís amb la sostenibilitat social de la vida en comú. 

Més enllà de les propostes pedagògiques formulades, la recerca posa de relleu que la participació comunitària es construeix en espais socials diversos, més enllà de l’acció institucional o de les polítiques públiques. Es tracta d’un procés amb dinàmiques pròpies que forma part de l’aprenentatge social i de l’experiència vital de les persones joves. Tanmateix, en un context marcat per l’individualisme i la desconnexió comunitària, les polítiques públiques —i en particular les de joventut— poden ser rellevants si s’articulen com a estratègies amb la intencionalitat de generar condicions que facilitin experiències de participació significatives, arrelades i orientades al benestar col·lectiu.

• Sala-Torrent, M., Planas-Lladó, A., Soler-Masó, P., & Gómez, C. (2024). Evaluation of Youth Empowerment Projects From an Educators’ Perspective. Research on Social Work Practice, 34(1), 70-83. https://doi.org/10.1177/104973152211475
• Sala-Torrent, M., & Planas-Lladó, A. (2024). Enhancing youth Voices: Exploring community participation through youth workers. Children and Youth Services Review, 160, 107600. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2024.107600
• Sala, M.; Planas, A.; Soler, P. y Gómez, C. (2022). Análisis de indicadores y evidencias de empoderamiento juvenil en proyectos socioeducativos. En Miguelena, J.; Melendro, M.; Naya, L.M.; De-Juanas, A. y Dávila, P. (Coord.). Jóvenes en dificultad social y su proceso de autonomía. (P. 27-40). Ed: Dykinson S.L. Madrid. ISBN: 978-84-1122-273-0 / 978-84-1122-097-2 (electrònic).
• Sala-Torrent, Mireia (2022). Promoting youth community participation as a basic strategy for social transformation. In Gerardo Boldo & Laia Vicens (Eds.), VI Conference of Pre-doctoral Researchers. Abstract Book (pp. 133-134). Universitat de Girona