Estudia

• RAM31. Identificar els principals agents causants de malalties dels cultius, les malalties en si i reconèixer les condicions en què aquestes es desenvolupen
• RAM32. Descriure i comparar les tècniques de diagnòstic de malalties.
• RAM33. Definir les metodologies de control aplicables per al maneig integrat i sostenible de malalties.
• RAM34. Diagnosticar els problemes causats per les malalties als cultius i detectar els patògens.
• RAM35. Analitzar i quantificar el desenvolupament de malalties dels cultius i utilitzar i interpretar sistemes de predicció de malalties.
• RAM36. Dissenyar, planificar i aplicar estratègies sostenibles de control de malalties.
• RAM37. Implantar programes de control integrat de malalties d'acord amb el context productiu.
• RAM38. Interpretar la informació cientificotècnica relacionada amb el control de malalties dels cultius.

1. ASPECTES GENERALS.

          1.1. Principis generals de patologia vegetal. Concepte de malaltia. Parasitisme i patogenicitat. Principals agents biòtics i abiòtics causants de malalties. Efecte dels patògens en la planta. Símptomes i signes. Principals grups de malalties. El triangle de la malaltia. Cicle de la malaltia. Quantificació de la intensitat de la malaltia i de les pèrdues de producció degudes a malalties.

          1.2. Bases de la diagnosi de malalties. Introducció. Procés de diagnosi. Mostreig, seguiment de la malaltia. Processat de mostres. Mètodes i tècniques de diagnosi. Postulats de Koch.

          1.3. Agents causants de malalties I. Viroides i Virus. Característiques generals i principals grups. Mètodes de detecció.

          1.4. Agents causants de malalties II. Procariotes (bacteris i fitoplasmes). Característiques generals i principals grups. Mètodes de detecció.

          1.5. Agents causants de malalties III. Fongs i Oomicets. Característiques generals i principals grups. Mètodes de detecció.

          1.6. Agents causants de malalties IV. Nematodes. Característiques generals i principals grups. Mètodes de detecció.

          1.7. Interacció patogen-planta I. Parasitisme i malaltia. Mecanismes d’atac del patogen. Mecanismes de defensa de la planta: defenses preexistents i defenses induïbles, rutes d’activació. La resposta hipersensible.

          1.8. Interacció patogen-planta II. Genètica de la interacció patogen-planta. Gens de patogenicitat i virulència en el patogen. Variabilitat genètica en el patogen. Gens de resistència en la planta. Tipus de resistència a patògens: vertical, horitzontal, aparent. El concepte gen-a-gen. Reconeixement específic i transducció de senyal.

2. EPIDEMIOLOGIA I CONTROL.

          2.1. Epidemiologia I. Elements d’una epidèmia. Factors que afecten el desenvolupament d’una epidèmia: factors del patogen, factors de l’hoste, factors ambientals, altres (culturals). Monitorització de factors que afecten al desenvolupament de la malaltia (potencial d’inòcul, paràmetres climàtics). Noves eines en epidemiologia (moleculars, GIS, anàlisi d’imatges).

          2.2. Epidemiologia II. La malaltia en el temps (dinàmica): patrons i models matemàtics de progressió d’epidèmies, ajust de dades i exemples rellevants. La malaltia en l’espai (dispersió): patrons i models matemàtics de dispersió, i exemples rellevants. Modelització d’epidèmies. Simulació d’epidèmies per ordinador.

          2.3. Control I. Mètodes de control de malalties. Exclusió, eradicació, reducció de l’inòcul del patogen, resistència en l’hoste, protecció directa amb control químic i control biològic. Integració dels mètodes en una estratègia de protecció del cultiu.

          2.4. Control II. Llindars epidèmics i econòmics de danys. Models predictius de la malaltia, paràmetres, desenvolupament, avaluació, validació i aplicació. Sistemes de suport a la presa de decisions (SSPD): estacions d’avisos fitosanitaris, exemples. Control integrat de malalties: integració en programes de gestió GIP, exemples en cultius rellevants.

3. MALALTIES TIPUS.

          3.1. Malalties tipus causades per viroides i virus. Virosis de cereals i cultius extensius: el complex del nanisme groc de cereals, nanisme del blat, nanisme rugós del blat de moro, mosaic del blat de moro, virosi de l’arròs. Virosis transmeses per Polymixia. Virosis de la remolatxa. El mosaic de la userda. Virosis d’espècies hortícoles: mosaic del tabac, mosaic del cogombre, arrissat groc de la tomatera, nanisme de la patata, tomato ring spot virus, tubercle fusiforme de la patata. Virosis de cítrics: virus de la tristesa, exocortis. Virosis de fruiters de pinyol: plum pox virus (la Sharka), mosaic latent del presseguer. Mosaic de la pomera. Virosis de la vinya. Taca solar de l’alvocat.

          3.2. Malalties tipus causades per bacteris. Tumors causats per Agrobacterium tumefaciens. Podridures causades per Dickeya spp, Pectobacterium spp. Bacteriosis de fruiters: foc bacterià (Erwinia amylovora), taca bacteriana dels fruiters de pinyol (X. arboricola pv. pruni), necrosi apical del mango i de la perera (P. syringae pv. syringae), necrosi bacteriana del noguer (X. arboricola pv. juglandis), xancre dels cítrics (X. citri subsp. citri). Bacteriosis del kiwi causades per Pseudomonas spp. xancre i marciment bacterià dels fruiters de pinyol causats per P. syringae. Bacteriosi de la maduixera (Xanthomonas fragariae). Bacteriosis d’espècies hortícoles: taca bacteriana del pebrot, tomatera, grassa de la mongetera. Marciment bacterià causat per Ralstonia solanacearum. Malalties de les solanàcies causades per Clavibacter michiganensis.

          3.3. Malalties tipus causades per fitoplasmes i bacteris difícilment cultivables o no cultivables. Clorosi variegada dels cítrics i malaltia de Pierce, causades per Xylella fastidiosa. Huanglongbing dels cítrics causada per Ca. Liberibacter spp. Bacteriosis de solanàcies causades per Ca. Liberibacter solanacearum. Malalties tipus causades per Mollicutes: Pear decline (Ca. Phytoplasma pyri). European Stone Fruit (Ca. Phytoplasma prunorum). Stolbur (Ca. Phytoplasma solani). Flavescència daurada de la vinya (Ca. Phytoplasma vitis).

          3.4. Malalties tipus causades oomicets. Míldius: míldiu de la vinya (Plasmopara viticola), míldiu de la patata (Phytophthora infestans). Podridura de llavors, damping-off de plàntules i podridura radicular (Pythium sp.). Podridures d’arrels en llenyoses i hortícoles (Phytophthora spp). Mort de branques i arbres (Phytophthora sp.). Gomosi dels cítrics (Phytophthora citrophthora).

          3.5. Malalties tipus causades per fongs. Oïdis o cendroses: oïdi dels fruiters de pinyol (Podosphaera sp.), oïdi de la vinya, oïdi dels cereals. Rovells: rovells dels cereals (Puccinia spp.), rovells de les rosàcies (Gymnosporangium sp.), rovells de pollancres i pins (Melampsora sp.). Carbons dels cereals (Ustilago, Urocistis, Tilletia). Gal·les i deformacions: arrufats dels fruiters de pinyol i forestals (Taphrina). Crostes: motejat de la pomera i la perera (Venturia spp.), ull de gall de l’olivera (Fusicladium oleagineum). Necrosis foliars, antracnosis i podridures de fruits: estemfiliosi de la perera, antracnosi de fruiters i hortícoles (Colletotrichum spp.), alternariosis (Alternaria spp), momificat de fruits (Monilia spp.). Xancres: del castanyer (Cryphonectria parasitica), perennes (Nectria, Valsa), de debilitat en fruiters i forestals (Botryophaeriaceae i anamorfs). Marciments vasculars: grafiosi agressiva de l’om (Ophiostoma novo-ulmi), fusariosis vasculars (Fusarium oxysporum), verticilosi de l’olivera i altres cultius (Verticillium dahliae). Podridures d’arrel i coll: mal del peu del blat (Gaeumannomyces graminis), mort d’hortícoles i ornamentals (Rhizoctonia, Sclerotinia), podridures d’arrels en llenyoses (Armillaria mellea, Rosellinia necatrix). Podridures del tronc i alteracions de la fusta: malalties de la fusta de la vinya (Fomitiporia, Stereum), podridures de coníferes (Heterobasidion).

          3.6. Malalties tipus causades per nematodes. Nòduls en les arrels de tomatera (Meloidogyne spp.). Cists en les arrels de la patata (Globodera spp.). Cists en les arrels dels cereals (Heterodera avenae). Decaïment dels cítrics (Tylenchulus semipenetrans). Lesions en les arrels de fruiters (Pratylenchus vulnus). Deformació de bulbs d’all i ceba (Ditylenchus dipsaci). Taques foliars (Aphelenchoides spp.). Àpex blanc de les fulles d’arròs. Arrissat de la maduixera. Marciment dels pins (Bursaphelenchus xylophilus). Transmissor del virus de l’entrenús curt de la vinya (Xiphinema index).

• Llácer Ill, Gerardo. Sociedad Española de Fitopatología. (1996). Patología vegetal. S.l: Sociedad Española de Fitopatología. Catàleg
• Urquijo Landaluze, Pedro (1971). Patología vegetal agrícola (2ª ed.). Madrid: Mundi-Prensa. Catàleg
• Marín Sánchez, Juan Pedro (2002). Mètodes experimentals per al control en patologia vegetal. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida Catàleg
• Ferrari, Mario (1996). Ecologia applicata 2 : la difesa delle colture. Bologna: Edagricole. Catàleg
• Agrios, George N. (1997). Plant pathology (4th ed). San Diego [etc: Academic Press. Catàleg
• Association de coordination technique agricole. (1990). Guide pratique de défense des cultures : reconnaissance des ennemis : notions de protection des cultures (4e ed.). Paris: ACTA. Catàleg
• Shurtleff, Malcolm C. (1997). The Plant disease clinic and field diagnosis of abiotic diseases. St. Paul, Minnesota: American Phytopathological Society. Catàleg
• Bovey, R.. Peña Iglesias, Antonio. Station fédérale de recherches agronomiques de Lausanne (1984). La Defensa de las plantas cultivadas : tratado práctico de fitopatología y zoología agrícola (2a ed. rev.). Barcelona: Omega. Catàleg
• Bigre, Jean-Pierre (1990). Patología de los cultivos florales y ornamentales. Madrid: Mundi-Prensa. Catàleg
• Agrios, George N. (2005). Plant pathology (5th ed.). Burlington, MA [etc: Elsevier Academic Press. Catàleg
• Smith, I.M. (1992). Manual de enfermedades de las plantas. Madrid: Mundi-Prensa. Catàleg
• Kelman, Arthur. American Phytopathological Society. Sourcebook Committee (1967). Sourcebook of laboratory exercises in plant pathology ([ 2nd ed.]). San Francisco [etc: W.H. Freeman and Co.. Catàleg
• Johnson, R.. Jellis, G. J. (1992). Breeding for disease resistance. Dordrecht [etc: Kluwer Academic. Catàleg
• Lelliot, R. A. (1987). Methods for the diagnosis of bacterial diseases of plants. Oxford [etc: British Society for Plant Pathology Blackwell Scientific Publications. Catàleg
• Wolfe, M. S.. Caten, C.E.. British Society for Plant Pathology (1987). Population of plant pathologens : their dynamics and genetics. Oxford [etc: Blackwel Scientific Publications. Catàleg
• Callow, J. A. (1995 - 1983). Biochemical plant pathology (Reimpressió xerogràfica). Ann Arbor: UMI. Catàleg
• Burns, Robert (2010). Plant pathology : techniques and protocols. Totowa, N.J: Humana Press. Catàleg
• Kelman, Arthur. American Phytopathological Society. Sourcebook Committee (1967). Sourcebook of laboratory exercises in plant pathology ([ 2nd ed.]). San Francisco [etc: W.H. Freeman and Co.. Catàleg
• Johnson, R.. Jellis, G. J. (1992). Breeding for disease resistance. Dordrecht [etc: Kluwer Academic. Catàleg
• Blakeman, J.P.. Williamson, B. (1994). Ecology of plant pathogens. Wallingford: CAB International. Catàleg
• Albajes, R. (1999). Integrated pest and disease management in greenhouse crops (1st ed. 1999.). Dordrecht, the Netherlands ;: Kluwer Academic Publishers Catàleg
• Garbelotto, Matteo. Gonthier, Paolo (2018). Forest Pathology and Plant Health. Basel: MDPI Catàleg

Activitats d'avaluació:

Avaluació continuada (40 % nota): exercicis i treballs.
EXAMEN FINAL recuperable (60% nota).

Les activitats d'avaluació no presentades en el termini establert es qualificaran amb un 0.

Per aprovar l'assignatura cal aprovar l'examen final amb una nota mínima de 5 i que la nota global de l'assignatura sigui igual o superior a 5.

Si en qualsevol tipus d'activitat acadèmica es detecten actuacions fraudulentes (utilització d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc) s'aplicaran les mesures establertes per la UdG i/o UdL.

En funció del tipus d'acte fraudulent la Direcció de l'Escola iniciarà els procediments adients d'acord amb la Llei 3/2022 de 24 de febrer de Convivència Universitària (https://www.boe.es/eli/es/l/2022/02/24/3)

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es valorarà com a no presentat l'estudiant que no participi en un 80% de les activitats d'assistència obligatòria, i/o no es presenti a l'examen final.

Avaluació única:
Les assignatures d'aquest màster segueixen la normativa d'avaluació de la UdL. Els criteris que es seguiran s'estipulen a la UdL.
L'avaluació única consistirà en un examen dels continguts teòrics i pràctics desenvolupats a classe en la data programada per l'examen de l'assignatura.
L'assistència a les pràctiques de laboratori i aula és obligatòria.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Les tutories es realitzaran de forma individual o en grup sempre que l'estudiantat ho sol.liciti per correu electrònic al professorat de l'assignatura.

La comunicació es realitzarà a través del correu electrònic institucional (UdG i UdL), dels xats del moodle (UdG) i del Campus Virtual (UdL) i del fòrum d'avisos i notícies.
La informació es penjarà també en la pàgina de l'assignatura (UdG i UdL).

Es poden produir modificcions en l'idioma d'impartició de l'assignatura per indicacions/requiriments de la Universitat Coordinadora del Màster (UdL).

• Bases ecològiques de la protecció integrada de cultius