Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
REHABITAR 1 Estudi de l'habitat com matèria del projecte, posant en relació naturalesa i idea de paisatge, tradició arquitectònica i projecte.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Guillem Frederic Moliner Milhau
Idioma de les classes:
Català (80%), Anglès (20%)

Competències

  • CB06 Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les tècniques d'aixecament gràfic en totes les seves fases, des del dibuix d'apunts a la restitució científica
  • CT06 Avaluació de la sostenibilitat de les propostes i actuacions pròpies
  • CE07 Comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l'escala humanes
  • CE09 Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T)

Continguts

1. Objectius i avaluació. El curs té com a objectiu millorar la comprensió del fenomen de l’habitatge, des de la distribució i organització dels espais, l’adequació a la normativa i la resolució dels sistemes constructius, però també des del confort interior relacionat amb les característiques lumíniques i tèrmiques. Són aptituds per a projectar arquitectura que sorgeixen de la intervenció sobre allò construït i que pretenen millorar les eines pròpies de l’ofici, adquirint-ne de noves per ajudar al desenvolupament personal i professional de l’alumne en un futur. El primer dia de classe, desprès de la presentació del curs, es realitzarà una explicació dels exercicis, dels objectius de cadascun d’ells i del seu conjunt. Es valorarà l’assistència i el seguiment de les sessions.

2. OBJETIUS GENERALS.L'escala d'intervenció (edifici col·lectiu) impliquen l'estudi de la inserció del projecte en un entorn complex; el mateix programa contempla el desenvolupament a l'escala urbana i l'elecció d'estratègies capaces d'activar aquesta part de ciutat. En concret, el curs promou una estreta integració entre arquitectura i context urbà. De la mateixa manera, es requereix coherència o estratègia clara en la relació de construccions amb les seves parts, en l'estudi dels espais interiors, en la relació interior-exterior, en la definició dels recorreguts, en els materials, en les lògiques funcionals i constructives. Es pretén que l'estudiant entengui la relació entre les parts i el conjunt formant part d'un mateix procés de projecte de tal manera que es treballarà a dues escales diferenciades que han de respondre de la mateixa manera als mateixos principis. D'aquesta manera es mirarà que la relació del conjunt amb el context pròxim i d'escala de ciutat mantingui la mateixa coherència que les relacions de les diferents parts del programa en relació amb els usos urbans al mateix temps que amb l'estructura de l'edificació que les sustenta.

3. DESCRIPCIÓ DEL CURS. Els estudiants hauran d'afrontar la relació entre arquitectura i paisatge i la seva possible integració, capaç de resoldre la irreductibilitat de la dicotomia tradicional entre la planificació urbana i l'arquitectura. Les propostes hauran d'analitzar els processos de transformació de teixits urbans en relació amb el progrés cultural i tècnic, qüestionar-los, entendre la relació entre l'escala de l'edificació i la morfologia urbana, plantejar hipòtesis de possibilitats de desenvolupament originals i específics en l'elaboració del tema en el projecte; desenvolupar un projecte que promogui la integració entre l'edifici i l'entorn, entre la construcció i el paisatge, integrar principis i estratègies que responguin a un concepte de desenvolupament sostenible, ambiental i social. Els projectes hauran de desenvolupar una hipòtesi de disseny que combini els elements de la intervenció en una idea general que inclogui estratègies conceptuals, formals i organitzatives, que pugui donar sentit al projecte. Els estudiants hauran de concretar aquesta idea en un projecte tècnic que utilitzi les eines adequades de l'arquitectura en una forma completa. S'haurà de formular un enfocament global que permeti integrar estratègies de disseny a escala diferent, des dels plans generals fins al detall constructiu, i des de les estratègies de relació entre el context d'intervenció i el sistema urbà de Girona, a la regeneració particular d'aquest context, a l'estudi de les característiques específiques de l'entorn dissenyat; Alguns elements de la intervenció es desenvoluparan fins al detall, elaborant un projecte tècnic complet. Els estudiants hauran de comprovar contínuament la relació entre aquests dos pols del seu procés d'ideació i disseny, verificant la seva congruència com la possibilitat de la seva modificació, la possibilitat de procedir en els dos sentits - del general al detall i del detall al general, els punts febles, els punts forts, i així successivament, en una comparació dialèctica contínua entre la concepció general i l'elaboració dels seus components. Hi haurà dos exercicis especials més el desenvolupament d'un projecte complet. 1) "Morfologia de la ciutat": anàlisi d'una part de la ciutat d'Olot, amb especial èmfasi en l'anàlisi morfològica. 2) "L'espai arquitectònic": desenvolupament de dues estructures espacials; la primera a l'interior d'un volum regular, la segona amb llibertat de forma. 3) "Realisme utòpic": desenvolupament d'un habitatge plurifamiliar amb el condicionant d'una preexistència. L'entorn natural serà escollit per l'estudiant en relació amb la possibilitat d'introduir en el mateix el Palau Ducal d'Urbino. Una vegada realitzada aquesta inserció, l'estudiant realitzarà el seu projecte de nova edificació en relació amb l'entorn així generat.

4. OBJETIUS ESPECÍFICS. Al finalitzar el curs, els estudiants deuen haver aconseguit els següents objectius d’aprenentatge: 1. Preparació del projecte: Els estudiants aprendran com recopilar i sintetitzar la informació necessària per desenvolupar un concepte general de la intervenció en un lloc complex; partir de les dades per desenvolupar una proposta original que respongui en termes concrets del tema que es planeja, amb especial atenció a què el projecte no sigui un subproducte banal del codi d'urbanisme. 2. Transformacions en la tipologia: Els estudiants es confrontaran amb la relació entre el desenvolupament tipològic i el desenvolupament morfològic de la ciutat, a l'escala de l'edifici singular, a l'escala de conjunt, a l'escala d'una part de ciutat. La tipologia és llavors investigada com un procés de reproducció especialitzat i/o com una transformació indefinida; com formes de permanència, de mutació i de substitució relacionades amb el desenvolupament tècnic i cultural, que marquen els seus processos evolutius; per tant, en el marc del seu projecte, l'estudiant podrà especular sobre la hipòtesi de desenvolupament de veritables processos d'especialització, imaginar un idioma de grau zero o dialogar amb els tipus històrics. Aquesta última part constitueix el nucli central del projecte final. 3. Relació amb el lloc i l'existent construït: Es prestarà especial atenció a la relació amb el lloc d'intervenció, amb els elements significatius o potencialment significatius del lloc i la seva possible relació amb el programa, amb la forma que el caracteritzarà i amb les conformacions que estructuraran tot el conjunt. El fet que els estudiants construeixin també el seu lloc d'intervenció, per assemblatge d'elements significatius, aportarà més elements i més eines per comprendre les problemàtiques de les relacions entre les diferents parts d'un projecte i les característiques d'un lloc. 4. Desenvolupament precís del projecte: El projecte final ha de tenir la capacitat d'il·lustrar el desenvolupament conceptual de la idea i, junts, contenir l'elaboració precisa d'un projecte tècnic. Els estudiants aprendran com desenvolupar seqüencialment un problema de disseny i com integrar acuradament els requisits de l'estructura i de les instal·lacions. 5. Tècnica i llenguatge: El projecte haurà de demostrar un aprofundiment de les seves característiques constructives: la lògica inherent a la seva tectònica específica i la resolució d'aspectes tècnics en una organització formal que tingui en compte l'evolució del llenguatge arquitectònic en la contemporaneïtat. 6. Treball multi-escalar: El projecte treballa a diverses escales, i l'elaboració de l'alumne haurà de reflectir les capacitats particulars d'investigació i comunicació de les diferents escales i els diferents sistemes de comunicació i difusió d'un projecte, des del disseny general fins a l'escala de detall. 7. Pràctica de disseny: Més enllà de la necessitat d'aprofundir l'anàlisi i la comprensió de l'existent, els estudiants hauran d'interpretar-lo en relació amb la definició d'un programa de desenvolupament; hauran de definir els principis rectors i generar una idea general clara; identificar els camins, els fluxos, les seqüències intern extern, les relacions entre les masses i els buits entre els elements construïts, l'equilibri i els desequilibris del tot, el seu significat potencial; considerar el skyline existent i el potencial, així com la visió de recorregut curt o mitjà, i controlar contínuament el resultat de la seva intervenció. Tot aquest treball s'ha de redactar en un projecte tècnicament correcte i capaç de comunicar amb claredat i eficàcia les seves opcions, les seves propostes i els seus objectius. DESCRIPCIÓ DEL LLOC L’àmbit on es planteja l’exercici de curs és de lliure elecció. Té a veure amb un paisatge que l'estudiant consideri particularment significatiu i que permeti la inserció dels diferents elements del projecte. El resultat de la primera intervenció donarà espai a un entorn imaginari, però amb característiques força significatives.

5. DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA El projecte està destinat a l'estudi de la residència plurifamiliar, situada en un conjunt integrat de residències i serveis, més enllà dels purament funcionals, amb la idea de generar una comunitat. Els estudiants hauran de proposar una idea completa de la intervenció, que estructuri el desenvolupament del programa específic del projecte i estudiar alguns elements en detall; els estudiants mateixos hauran d'integrar en part aquest programa amb la proposta d'una sèrie d'activitats específiques. Es tracta que es resolgui la proporció que es consideri més justificada dedicada a cadascuna de les tres parts del programa: connexió urbana, habitatges i serveis complementaris. El programa consta dels següents elements: • HABITATGES 200 m² / habitatges • POSSIBLE INTEGRACIÓ D'HABITATGES PER A LLOGUER 50 -100 m² / habitatge • ESPAIS COMPLEMENTARIS DE SERVEIS • TRACTAMENT DELS ESPAIS URBANS O PRIVATS LLIURES Explicació i desenvolupament de programa: És la part principal del programa: l'assentament que s'ha de projectar té per objectiu explotar les diverses formes de treball a distància / treball independent que la tecnologia permet desenvolupar avui. L'edifici "transportat" (el Palazzo Ducale) serà principalment un museu (el tema de l'activitat estrictament museística no s'explora, ni la seva gestió) i alguns dels espais estaran disponibles per acollir iniciatives comunitàries. ESPAIS COMPLEMENTARIS DE SERVEIS Es tracta dels espais comercials i de servei necessaris per al funcionament de la comunitat. TRACTAMENT DELS ESPAIS URBANS O PRIVATS LLIURES S'ha de tenir en compte el tractament dels espais com la plaça o els carrers i els espais que resultin de la configuració volumètrica i de la implantació. Escales de projecte: Durant el curs i desenvolupament del projecte es buscarà la coherència i relació entre les 3 ESCALES de projecte que apareixeran: 1 ESCALA DE L'Àmbit PERSONAL O Domèstic 2 ESCALA MITJANA O DE RELACIÓ SOCIAL 3 ESCALA DE CONJUNT Cadascuna representa un àmbit de projecte.

6. CASE STUDY OLOT Morfologia, Tipologia i altres anàlisis Proposem l'estudi d'una part de la ciutat d'Olot, com a exercici d'anàlisi d'un teixit urbà i com a moment d'investigació dirigit a una proposta de projecte per a la zona. Portarem a terme una anàlisi morfològica i un estudi tipològic dels tres blocs entre el Carrer Bonaire, Carrer dels Sastres, Plaça Campdenmàs i Carrer Carnisseries. L'objectiu és una lectura del desenvolupament històric de la zona, de la seva participació en el teixit local i de la seva inscripció en el context urbà de referència. Metodològicament l'estudi procedirà de petita a gran escala en un sentit morfològic, abordant diferents enfocaments possibles de manera didàctica, en relació amb l'escala de referència de la investigació: de l'assentament sobre el qual influeixen les estructures urbanes i dels teixits i agregacions de l'edificació físicament perceptibles, als caràcters morfològics de l'àrea; i segons el procés invers, del desenvolupament tipològic subjacent a la formació històrica del medi antròpic a la imatge de conjunt. En el primer cas es realitzarà una lectura sintètica del territori amb instruments similars als de la geografia, amb l'anàlisi de les dades estadístiques i de la lògica d'emergències considerades significatives (i possiblement quantificables). En el segon, se seguirà la tradició dels estudis tipològics d'origen muratoriana, amb finalitats educatives: el tipus com a agrupació d'edificis amb característiques similars o, segons la definició de Muratori, "síntesi a priori" produïda per la "consciència espontània" del procés constructiu-insediatiu. Una anàlisi que avaluï: • El desenvolupament a partir d'un model- matriu • La identificació de les cadenes tipològiques derivades de la matriu • La identificació del tipus només i exclusivament de les dades presents a la zona en qüestió • La comparació del potencial de retorn d'algunes de les transformacions de la matriu • La lectura del desenvolupament del solar i de les pertinences de la construcció • La lectura del bloc • La identificació de possibles camins matriu • La identificació de potencials camins d'implantació i dels camins de connexió • La lectura del teixit de consolidació dels camins de reestructuració amb obstruccions relatives • L'avaluació de la modularitat present a les diferents escales, origen de les variants tipològiques a partir de l'agregat urbà • Avaluació de l'existència d'un teixit base en la zona i de la dialèctica amb el context urbà de referència • Presència de nodes i pols A més de les dues tècniques d'anàlisi descrites, es realitzarà una anàlisi dels caràcters dels edificis, entesos en un sentit més ampli, com un conjunt de fenòmens llegibles, que poden anar des de les aparences formals, a invariants i variants estilístiques, fins a equipaments tècnics, amb l'objectiu de generar una lectura de l'assentament igual de profunda, però més flexible i intuïtiva, que pugui servir com a punt de partida per a la imaginació d'una reinterpretació de la zona, integrable en el context de les propostes que repensen l'antic nucli d'Olot i el seu potencial: un punt de partida funcional també per al desenvolupament d'un projecte real de reinterpretació i re urbanització de la zona, d'un projecte capaç d'integrar aquestes àrees en la vida d'Olot, en el sentit més ampli. METODOLOGIA El curs es divideix en dues fases. Fase A. Exercicis. Es realitzarà en grups dos alumnes. Es tracta d'assentar les bases que han de permetre desenvolupar un projecte en la següent fase. Fase B. Projecte. El treball es realitzarà individualment. Es realitzarà una maqueta a escala urbana que s'haurà d'anar modificant setmanalment, i es faran de forma gràfica uns documents concrets que han de permetre el desenvolupament de l'edifici i del seu conjunt. El curs és presencial i per tant obligatori l'assistència a classe, així com la presentació del material de cada una de les entregues parcials i final de cada fase.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 12,00 0 0 12,00
Elaboració individual de treballs 32,00 68,00 0 100,00
Lectura / comentari de textos 12,00 25,00 0 37,00
Total 56,00 93,00 0 149

Bibliografia

  • Capitel, Antón (2005). La arquitectura del patio. Barcelona: GG. Catàleg
  • Moretti, Luigi (2012). Espacios-luz en la arquitectura religiosa. Barcelona: Lampreave. Catàleg
  • Torres, Elías (2005). Luz cenital. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Catàleg
  • Monteys, Xavier / Fuertes, Pere (2001). Casa Collage, Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: GG. Catàleg
  • Smithson, Alison & Peter (2007). De la casa del futuro a la casa de hoy. Barcelona: Coac, Polígrafa. Catàleg
  • Molina, Santiago de (2013). Múltiples estrategias de arquitectura. Madrid: Ediciones Asimétricas.
  • Smithson, Robert (2009). Selección de escritos. México: Alias.
  • Moore, C.W., Mitchell, W.J., Turnbull, W. Jr (1988). The poetics of gardens. Cambridge (Mass): MIT.
  • Ábalos, Iñaki (2000). La buena vida. Visita guiada a las casas de la modernidad. Barcelona : Editorial Gustavo Gili. Catàleg
  • Prestinenza Puglisi, Luigi, (2013). Storia dell’Architettura 1905-2008. http://presstletter.com/2013/07/storia-dellarchitettura-1905-2008.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
treball de recerca mínim 5 per promitjar 5 No
projecte 1 mínim 4 per promitjar 35 No
projecte 2 mínim 4 per promitjar 35 No
llibre mínim 5 per promitjar 20 No
taller mínim 5 per promitjar 5 No

Qualificació

La qualificació és continuada, es valorarà les entregues dels diferents treballs proposats al llarg del curs, però també l'assistència i seguiment de les classes.

Els objectius a assolir en l'aprenentatge són:

1. Concepció, distribució i organització dels espais
2. Concreció tècnica de la formalització dels espais projectats
3. Definició dimensional dels elements de l'habitatge
4. Confort lumínic, climàtic i de relació amb l'exterior dels
espais de l'habitatge
5. Qualitat de l'interior
6. Organització general
6. Relació de la proposta amb l'existent
7. Composició resultant del conjunt i de les seves relacions
8. Qualitat de la presentació

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Manca d´algun dels exercicis del curs

Avaluació única:
Els estudiants que ho solicitin tindran dret a una avaluació alternativa

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

En el cas que les classes hagin de ser semipresencials
les tutories seran mitjançant videoconferència segons la plataforma recomanada per la UDG o via mail.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

presencial a classe, mail o video-conferència

Observacions



Subvertir, repensar

Assignatures recomanades

  • Aula d'arquitectura 1
  • Aula d'arquitectura 2
  • Projectes 1
  • Projectes 2
  • Projectes 3
  • Projectes 4
  • Projectes 5
  • Projectes 6
  • Saber veure l'arquitectura

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En el supòsit que la docència hagi d'esdevenir no presencial en la seva
totalitat les activitats docents previstes no es veuran alterades.

Modificació de l'avaluació:
En el supòsit que la docència hagi d'esdevenir no presencial en la seva totalitat les activitats d'avaluació previstes no es veuran alterades.

Tutoria i comunicació:
En el supòsit que la docència hagi d'esdevenir no presencial en la seva totalitat la comunicació entre professor i alumne serà mitjançant videoconferència segons la plataforma recomanada per la UDG o via mail

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.