1. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL
1.1. INTRODUCCIÓ A LA PROTECCIÓ VEGETAL: Concepte de Protecció de Cultius. Importància, estat actual i objectius de la Protecció de Cultius. Conceptes de dany, interferència i malaltia. Agents nocius pels cultius. Ciències que integren la Protecció de Cultius. Historia. Agricultura sostenible i protecció vegetal.
2. AGENTS CAUSANTS DE DANYS
2.1. INTRODUCCIÓ A L’ENTOMOLOGIA AGRÍCOLA: Característiques generals dels artròpodes. Tipus de danys. Característiques generals dels grups d’interès agrícola: Insectes i àcars.
2.2. MORFOLOGIA EXTERNA DELS INSECTES: Tegument: estructura, composició, funció. Cap: antenes, ulls i tipus d’aparells bucals. Tòrax: potes, ales i modificacions. Abdomen: apèndixs.
2.3. ESTRUCTURA INTERNA I FISIOLOGIA DELS INSECTES: Sistema muscular. Sistema nerviós i òrgans dels sentits. Sistema digestiu. Sistema respiratori. Sistema excretor. Sistema secretor (endocrí i exocrí).
2.4. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS INSECTES: El sistema reproductor del mascle i la femella: estructura i funcions. Tipus de reproducció. Creixement i desenvolupament postembrionari. Morfogènesi: mecanisme i regulació hormonal. Metamorfosi: tipus. Estadis immadurs: larves, nimfes i pupes.
2.5. ECOLOGIA I CLASSIFICACIÓ DELS INSECTES: Cicle biològic i estacional. Adaptacions estacionals. Polimorfisme. Efecte de l’ambient, conceptes d’integral tèrmica i temps fisiològic. Dinàmica de Poblacions. Regulació de poblacions. Potencial biòtic. Relacions planta-fitòfag. Classificació dels insectes d’interès agrícola.
2.6. CARACTERÍSTIQUES DELS ÀCARS I ALTRES ORGANISMES SUSCEPTIBLES DE SER PLAGA: Característiques generals. Morfologia externa. Alimentació. Reproducció. Desenvolupament. Biologia i Ecologia. Classificació dels àcars d’interès agrícola. Morfologia externa i biologia de: miriàpodes, crustacis, mol•luscs, aus, mamífers (insectívors, rosegadors i altres).
2.7. PLAGUES D’INTERÈS AGRÍCOLA: plagues de fruiters, plagues d'olivera i vinya, plagues de cereals i altres conreus extensius, plagues de cultius hortícoles i patata.
3. AGENTS CAUSANTS D’INTERFERÈNCIES
3.1. MALES HERBES:Concepte de mala herba. Interferència entre les males herbes i els cultius: causes i efectes. Biologia. Característiques ecològiques i dinàmica de poblacions. Classificació de les males herbes. Principals espècies de males herbes.
4. AGENTS CAUSANTS DE MALALTIA
4.1. INTRODUCCIÓ A LA PATOLOGIA VEGETAL: Objecte de la Patologia Vegetal. Concepte de malaltia i patogen. Malalties infeccioses i no infeccioses. Triangle de la malaltia, descripció dels elements. Símptomes i senyals. Postulats de Koch. Mètodes de mostreig i diagnòstic generals.
4.2. PATOGÈNIA: Mecanismes d’infecció del patogen. Mecanismes de defensa de la planta. Resistència vegetal. Bases genètiques de la virulència del patogen i de la resistència de les plantes.
4.3. VIRUS I VIROIDES: Característiques generals dels virus i viroides fitopatògens. Composició i estructura dels virus. Detecció i identificació de virus. Distribució i multiplicació. Transmissió. Simptomatologia. Grups principals.
4.4. PROCARIOTES FITOPATÒGENS: Característiques generals dels bacteris fitopatògens. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia i tipus de malalties. Grups de bacteris fitopatògens.
Característiques generals d’espiroplasmes i fitoplasmes. Biologia. Detecció i identificació. Simptomatologia. Grups principals.
4.5. FONGS FITOPATÒGENS: Característiques generals dels fongs fitopatògens. Morfologia, reproducció i estructures reproductores. Biologia. Simptomatologia i tipus de malalties. Detecció i identificació. Classificació i característiques dels principals grups de fongs.
4.6. NEMATODES FITOPATÒGENS I PLANTES PARÀSITES : Característiques generals dels nematodes fitopatògens. Biologia y ecologia. Cicles vitals. Classificació i descripció dels principals grups. Plantes paràsites de plantes cultivades, tipus i biologia. Grups principals
4.7. EPIDEMIOLOGIA I CICLE DE LA MALALTIA: Cicle de la malaltia. Concepte d’epidèmia. Elements d’una epidèmia. Concepte d’inòcul: malalties monocícliques i policícliques. Dispersió del patogen. Supervivència del patogen.
4.8. MALALTIES D’INTERÈS AGRÍCOLA: malalties de fruiters, malalties d'olivera i vinya, malalties de cereals i altres conreus extensius, malalties de cultius hortícoles i patata.
5. MÈTODES DE CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES
5.1. INTRODUCCIÓ ALS MÈTODES DE CONTROL: Objectiu del control. Classificació dels mètodes de control. Mètodes legals: quarantena, passaport fitosanitari, altres disposicions legals. Mètodes mecànics: barreres, altres. Mètodes físics: temperatura, solarització. Mètodes culturals: mesures sanitàries, modificació del laboreig, alteració de la data i densitat de sembra, rotació de cultius, altres. Tipus i mecanismes de resistència. Plantes resistents.
5.2. CONTROL QUÍMIC I. GENERALITATS: Evolució històrica. Generalitats. Formulació. Degradació i residus. Toxicologia. Ecotoxicologia. Legislació. Problemàtica de la utilització de productes químics.
5.3. CONTROL QUÍMIC II. FUNGICIDES, BACTERICIDES, NEMATICIDES I HERBICIDES: Fungicides i bactericides: mecanisme d’acció. Fungicides inorgànics. Fungicides orgànics: protectius, sistèmics, altres. Bactericides: inorgànics, antibiòtics. Nematicides. Herbicides: classificació, selectivitat i persistència.
5.4. CONTROL QUÍMIC III. INSECTICIDES, ACARICIDES I ALTRES. INSECTICIDES BIORACIONALS: Insecticides convencionals: Inorgànics y orgànics naturals, orgànics de síntesis (clorats, carbamats, fosforats, piretroides). Acaricides: no específics, convencionals. Helicides, rodenticides, repelents i altres. Insecticides bioracionals: Reguladores del creixement i desenvolupament dels insectes, feromones.
5.5. CONTROL BIOLÒGIC I. GENERALITATS. CONTROL DE MALALTIES I MALES HERBES: Definició. Mètodes de control biològic: introducció, augment i conservació. Control biològic de malalties: agents i mecanismes d’acció, control de malalties foliars i postcollita, control de patògens del sòl. Control biològic de males herbes: agents i mecanismes d’acció.
5.6. CONTROL BIOLÒGIC II. CONTROL D’INSECTES I ÀCARS: Fonaments teòrics. Depredadors. Parasitoïdes. Entomopatògens (virus, bacteris, protozous, fongs, nematodes). Producció, formulació i aplicació de los bioinsecticides.
5.7. RESISTÈNCIA EN EL CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES: Definició de resistència. Tipus de resistència. Resistència a mètodes químics. Resistència a altres mètodes de control. Problemes derivats del desenvolupament de resistència. Maneig de la resistència.
5.8. CRITERIS ECONÒMICS DE DECISIÓ: Llindar econòmic de dany: definició, factors que afecten. Llindar econòmic de tractament: definició, factors que afecten. Utilització i limitacions dels paràmetres de decisió econòmica.
5.9. ESTRATÈGIES DE CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES:
Plagues: conservació, reducció de la població del fitòfag, susceptibilitat del cultiu, estratègia combinada. Malalties: evitació, exclusió, eradicació, protecció, resistència vegetal, teràpia. Bases epidemiològiques del control. Males herbes: període crític, prevenció, eradicació, contenció.
5.10. MANEIG DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES:Historia. Definició. Models de predicció. Sistemes de suport a la presa de decisions. Concepte de maneig integrat. Nivells de complexitat. Producció Integrada: definició, normatives. Agricultura Ecològica: definició, normatives. Agricultura sostenible: definició. Perspectives futures.
6. PROGRAMES DE CONTROL DE PLAGUES I MALALTIES D'INTERÉS AGRÍCOLA
6.1. CONTROL DE PLAGUES, MALALTIES I MALES HERBES D’INTERÈS AGRÍCOLA: Fruiters de llavor. Fruiters de pinyol. Fruita seca. Cítrics. Olivera. Vinya. Cereals i altres conreus extensius. Hortícoles i patata.
L'avaluació continuada consta dels informes de pràctiques i el reconeixement i programa de maneig d'agents nocius. Totes les activitats no presentades es qualificaran amb un 0.
L'avaluació continuada correspon a un 40% de la nota final i l'examen teòric el 60% restant.
Per aprovar l'assignatura cal dur a terme les activitats d'avaluació continuada que són d'assistència obligatòria i no recuperables, obtenir com a mínim 5/10 en la prova escrita i que la mitjana ponderada de totes les activitats avaluables (nota global de l'assignatura) sigui superior a 5.
Existeix la possibilitat de realitzar dues proves eliminatòries de matèria de l'examen final, la primera en finalitzar els blocs 1,2,3 i la segona en finalitzar el bloc 4. En aquests casos serà necessari superar l'examen amb una nota igual o superior al 5.
En el cas de no acomplir els criteris exigits per superar l'assignatura, la puntuació de la mateixa s'obtindrà de la mitjana ponderada de les activitats d'avaluació, sempre que aquesta sigui inferior a 5; en cas contrari la nota serà 4.
“Si en qualsevol tipus d'activitat acadèmica es detecten actuacions fraudulentes (utilització d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, ús no autoritzat de la IA, etc) s'aplicarà l’article 21 de la Normativa reguladora dels processos d'avaluació i qualificació dels estudiants de la UdG. En funció del tipus d'acte fraudulent la Direcció de l'Escola iniciarà els procediments adients d'acord amb la Llei 3/2022 de 24 de febrer de Convivència Universitària (https://www.boe.es/eli/es/l/2022/02/24/3)”.
A l’aula on es faci l’activitat d’avaluació s’accedirà amb tots els aparells de comunicació (mòbils, ordinadors, tauletes, rellotges intel·ligents, etc.) APAGATS i dins les motxilles/bosses. L’incompliment d’aquesta norma suposarà una qualificació de 0 a l‘activitat així com l’execució de les accions que descriu l’article 21 de la normativa reguladora dels processos d’avaluació i qualificació dels estudiants de la UdG. Si durant el procés de correcció de l’activitat d’avaluació el professor determina l’existència d’un possible frau, aquest es reserva el dret de validar la qualificació obtinguda segons la metodologia d’avaluació que consideri oportuna.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació de No Presentat es posarà en el cas que un estudiant no assisteixi a un mínim del 80% de les sessions de pràctiques de laboratori/hivernacle i/o no realitzi un mínim del 50% de les activitats d'avaluació continuada
Avaluació única:
En el supòsit que l'alumnat s'aculli a l'avaluació única, haurà de realitzar un examen final que inclourà tots els continguts de l'assignatura, incloent-hi teoria, problemes i pràctiques. També haurà d'haver assistit a un mínim del 80% de les pràctiques de laboratori. Els treballs i els informes de pràctiques s'han de presentar.
Requisits mínims per aprovar:
Per aprovar l'assignatura cal dur a terme les activitats d'avaluació continuada que són d'assistència obligatòria i no recuperables, obtenir com a mínim 5/10 en la prova escrita i que la mitjana ponderada de totes les activitats avaluables (nota global de l'assignatura) sigui superior a 5.