CE51 Coneixement aplicat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte CE53 Coneixement aplicat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics CE55 Coneixement aplicat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana CE61 Coneixement aplicat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge
1. 1. Aquesta assignatura pretén, a través de l'anàlisi detallada d'un cas molt concret, la ciutat de Girona, observar l'evolució de la seva forma urbana des dels orígens fins a l'època acual tot posant al descobert quines són les causes del seu aspecte en cada etapa històrica i perquè unes coses romanen i altres desapareixen. Cada moment es tractat en detall dins dels fets històrics globals que ajuden a explicar característiques i canvis. Girona esdevé el paradigma d'una metodologia que pot ser aplicada a altres llocs grans i petits. Programa: 1.- Introducció. Generalitats. Quin és i quin interès té l'estudi de la forma urbana? Metodologia. Per què Girona? Comentari i valoració de la bibliografia. 2.- La importància de l'origen. La història de Gerunda, del mite a la realitat. Iberisme versus romanisme. Les dades actuals. 3.- La fundació. Característiques topogràfiques. Urbanisme antic i urbanisme romà. Generalitats. Fets que cal tenir en consideració. El traçat de la muralla i l'urbanisme interior. 4.- De la ciutat antiga a la ciutat tardoantiga. Canvis urbanístics a l'antiguitat tardana. Fets generals i fets particulars. 5.- L'època carolíngia. El primer erixample urbà. 6.- La ciutat en expansió. Del segle XI a mitjan segle XIV. El gran creixement més enllà de les muralles. 7.- La crisi de la baixa edat mitjana. El nou recinte emmurallat. 8.- La represa del segle XVI. 9.- La citat closa (segles XVII a XIX). 10.- La ciutat moderna. Enderrocament de les muralles i expansió.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 52,00 75,00 127,00 Total 52,00 75,00 127
J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (1995). La ciutat de Girona el 1535. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal. J. M. Nolla i J. Sagrera (1998). La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2000). El sector nord de la ciutat de Girona. De ll'inici al segle XIV. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la citat antiga a l. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2006). La forma urbana del call de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2010). Girona en el segle XIII (1190-1285). Cartografia i descripció de la ciutat medie. Girona: Ajuntament de Girona. L. Palahí, J. M. Nolla i D. Vivó, editors (2007). De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat. Girona: Ajuntament de Girona. Catàleg R. Castell, B. Catllar i J. Riera (1992). Girona ciutat. Catàleg de plànols de la ciutat de Girona des del segle XVII al . Girona: Ajuntament de Girona i Delegació del Col·legi d'Arquitectes. J. Burch, J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda i D. Vivó (2000). La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex d'organització . Empúries, (52), 11-28 J. M. Nolla, L. Palahí, J. Sagrera, M. Sureda, E. Canal, G. Garcia, M. J. Llover (2008). Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució históricourbanística del sector . Girona: Ajuntament de Girona. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera (2004). Girona, de Carlemany al feudalisme. El trànsit d'una ciutat antiga a l'època II. Girona: Ajuntament de Girona.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % L'assignatura té dos aspectes complementaris. Al llarg de tot el curs s'impartiran a l'aula a partir de l'observació constant de material gràfic (plantes, alçats, restitucions, fotografies..) cosa que exigeix la presència freqüent dels alumnes, un fet que es tindrà en compte de cara a l'avaluació final. Altrament, hi haurà com a màxim dues sortides, una de les quals és obligatòria que es realitzaran en divendres. Paral·lelament caldrà realitzar, individualment o en grup (màxim de quatre alumnes) un treball sobre un tema pactat relacionat amb l'assignatura. Qui no vulgui o pugui fer-lo podrà realitzar una prova escrita on es plantejaran qüestions del temari No lliurar el treball o no presentar-se a examen o no assistir a una de les sortides proposades serà considerat no presentat. 100
L'assignatura té dos aspectes complementaris. Al llarg de tot el curs s'impartiran a l'aula a partir de l'observació constant de material gràfic (plantes, alçats, restitucions, fotografies..) cosa que exigeix la presència freqüent dels alumnes, un fet que es tindrà en compte de cara a l'avaluació final. Altrament, hi haurà com a màxim dues sortides, una de les quals és obligatòria que es realitzaran en divendres. Paral·lelament caldrà realitzar, individualment o en grup (màxim de quatre alumnes) un treball sobre un tema pactat relacionat amb l'assignatura. Qui no vulgui o pugui fer-lo podrà realitzar una prova escrita on es plantejaran qüestions del temari. Criteris específics de la nota «No Presentat»: No lliurar el treball o no presentar-se a examen o no assistir a una de les sortides proposades serà considerat no presentat.
Història de l'art i l'arquitectura 1 Història de l'art i l'arquitectura 2 Història de l'art i l'arquitectura 3