Estudia

• CG1 - Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CG2 - Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta.
• CG3 - Comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina.
• CE12 - Adquirir coneixements de l'àmbit de les Humanitats i de les Ciències Socials complementaris a la titulació.

1. Una societat sense estat?

          1.1. L'estat: una definició

          1.2. L'absolutisme: una revisió

          1.3. Corporativisme

          1.4. Monarquies compostes

2. Vocabulari

          2.1. Religió

          2.2. Nació

          2.3. Revolució

3. Llenguatges polítics

          3.1. Pactisme i constitucionalisme

          3.2. Prínceps i repúbliques

          3.3. Reforma i dret de resistència

          3.4. Sobirania i raó d'estat

4. Opció A: Una Europa de monarquies compostes

          4.1. La Casa d'Àustria

          4.2. França i Anglaterra

          4.3. Imperi, papat i ciutat estat

5. Opció B: Revolucions polítiques

          5.1. La rebel·lió dels Països Baixos

          5.2. Les revoltes provincials de la Monarquia Hispànica

          5.3. La revolta anglesa i la guerra civil britànica

• Asch, Ronald G.. Duchhardt, Heinz (2000). El Absolutismo (1550-1700), ¿un mito? : revisión de un concepto historiográfico clave. Barcelona: Idea Books. Catàleg
• Benigno, Francesco. (2000). Espejos de la revolución : conflicto e identidad política en la Europa moderna. Barcelona: Crítica. Catàleg
• Benigno, Francesco. (2013). Las Palabras del tiempo : un ideario para pensar históricamente. Madrid: Cátedra. Catàleg
• Bocardo Crespo, Enrique. Skinner, Quentin. (2007). El Giro contextual : cinco ensayos de Quentin Skinner, y seis comentarios. Madrid: Tecnos. Catàleg
• Skinner, Quentin. (1985 - 1986). Los Fundamentos del pensamiento político moderno. México, D.F: Fondo de Cultura Económica. Catàleg
• Vallespín Oña, Fernando. (2002). Historia de la teoría política. Madrid: Alianza. Catàleg
• Zagorin, Perez. (1985 - 1986). Revueltas y revoluciones en la edad moderna. Madrid: Cátedra. Catàleg
• Fioravanti, Maurizio. (2001). Constitución : de la antigüedad a nuestros días. Madrid: Trotta. Catàleg
• Brunner, Otto (1991). Estructura interna de Occidente. Madrid: Alianza Editorial. Catàleg
• Gerhard, Dietrich (1991). La Vieja Europa : factores de continuidad en la historia europea (1000-1800). Madrid: Alianza Editorial. Catàleg
• Viroli, Maurizio (2006). Republicanisme. Barcelona: Centre d'Estudis de Temes Contemporanis. Catàleg
• Viroli, Maurizio. (2009). De la política a la razón de estado : la adquisición y transformación del lenguaje político (1250-1600). Tres Cantos: Akal. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Grau d'assoliment de coneixements a través d'un test presencial de coneixements basat en les classes presencials dels epígrafs 1 i 2 i la bibliografia comentada.
Grau d'assoliment de coneixements a través d'un test presencial de coneixements basat en les classes presencials de l'epígraf 3 i la bibliografia comentada.
Grau d'originalitat i laboriositat de l'exercici de simulació d'una qüestió de recerca relacionada amb l'epígraf 4 o 5 de l'assignatura. S'exclou l'ús de la IA, i es penalitza el plagi de materials d'internet, la qual cosa pot implicar la no superació de l'avaluació de l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considera No Presentat la no realització dels dos exercicis d'avaluació.

Avaluació única:
Examen presencial sobre els continguts dels epígrafs 1, 2, 3 i 4 de l'assignatura.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Les tutories seran presencials

Mitjançant tutories presencials i comunicació per correu electrònic

Els epígrafs 4 i 5 són excloents. Els estudiants decidiran quin dels dos blocs volen treballar conjuntament.
La bibliografia i els materials específics de suport de cada tema es donaran a les classes corresponents.