Estudia

• CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
• CG4- Comunicar-se en alguna tercera llengua (anglès, francès, italià o alemany) en diferents formats i contextos sobre temes de la seva especialitat
• CE11- Dominar les teories i els arguments centrals de l'antropologia filosòfica, la metafísica, l'Epistemologia, la Lògica, la Filosofia del Llenguatge, la Filosofia Moral, Política i de l'Art
• CE14- Utilitzar oralment i per escrit, de manera correcta i crítica, la terminologia filosòfica especialitzada, així com les diverses tècniques del raonament filosòfic
• CE15- Analitzar amb claredat, rigor i críticament arguments filosòfics, jutjant la seva coherència, força demostrativa i pertinència

1. El llegat de l’època moderna al debat contemporani

2. Responsabilitat moral i actituds reactives

3. Responsabilitat moral i possibilitats alternatives

4. L’argument incompatibilista de la conseqüència

5. Concepcions compatibilistes del lliure albir. La llibertat com a capacitat de fer una altra cosa. Teories jeràrquiques de la motivació. Control i presa de responsabilitat. Arguments de la manipulació

6. Concepcions llibertàries del lliure albir

7. Psicologia de la voluntat conscient

8. RESUM: Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies en torn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general, un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que les condicionen. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, en conseqüència mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, sembla que no podem saber a priori si el determinisme causal (la tesi que tot esdeveniment del mon té una causa suficient) és vertader o fals. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte fonamental de les nostres pràctiques pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica. Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que aquesta acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició pretén excloure, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, o sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat sobre la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat entre el determinisme i el lliure albir i, consegüentment, entre el determinisme i la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant per poder ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme i proposant una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.

• Fischer, John Martin (1998). Responsibility and control : a theory of moral responsibility. Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
• Kane, Robert (1998). The Significance of free will. New York: Oxford University Press. Catàleg
• Mele, Alfred R. (2006). Free will and luck. Oxford: Oxford University Press. Catàleg
• Van Inwagen, Peter (1983). An essay on free will. Oxford: Clarendon. Catàleg
• Wegner, Daniel M. (2002). The Illusion of conscious will. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Es valorarà la correcta comprensió de les principals tesis i arguments vistos al llarg del curs, l'ús correcte de la terminologia tècnica, i la capacitat per redactar de manera clara, rigorosa i ordenada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació serà NO PRESENTAT quan l'alumne hagi deixat de realitzar algun dels tres exercicis d'avaluació principals. En cas que hagi optat per l'avaluació única, la qualificació serà NO PRESENTAT si l'alumne no es presenta a l'examen final.

Avaluació única:
Els estudiants que optin per avaluació única seran avaluats només a partir d'un examen final.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura caldrà haver realitzat l'assaig, l'exposició i el comentari de text, i obtenir un mínim de 5 de mitjana en les activitats d'avaluació.

Les tutories seran acordades per correu electrònic.

La comunicació fora de l'aula serà a través del correu electrònic i del Moodle de l'assignatura.

IMPORTANT: El descriptor que apareix a la pestanya "Dades Generals" és erroni, i no s'ha pogut canviar per raons tècniques. El descriptor real és: "El temari s'articularà al voltant d'un dels filòsofs o d'un dels corrents fonamentals de la tradició filosòfica occidental (Plató, Aristòtil, Racionalisme, Empirisme, Idealisme Alemany, Fenomenologia, Filosofia Analítica del segle XX, Existencialisme)", tal com apareix en la fitxa de l'assignatura del pla del 2020 "Curs monogràfic III" (3102G03080). Una descripció més específica dels continguts del curs es pot trobar a la pestanya Competències/Continguts/Activitats.