1. ORÍGENS DEL TEATRE. Concepció de la teatralitat. La diversitat de formes de la dramatúrgia. Les formes teatrals tradicionals de l’Orient.
2. TEATRE ANTIC I MEDIEVAL. Naixement del teatre a Grècia. Caràcter, gèneres i representació del teatre grec. Els autors tràgics: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. La comèdia: Aristòfanes. L’evolució del teatre a Roma. La comèdia romana: Plaute i Terenci. L’obra tràgica de Sèneca. Concepció i formes teatrals de l’Edat Mitjana a l’occident d’Europa.
3. TEATRE CLÀSSIC. La teoria del teatre al Renaixement. La comèdia renaixentista i l’estètica del Barroc. La commedia dell’arte i l’obra de Goldoni. Bases del teatre clàssic francès. La tragèdia: Racine i Corneille. La comèdia: Molière. El teatre espanyol del Segle d’Or: l’obra de Lope i de Calderón. El teatre neoclàssic. Ideologia i estètica del teatre romàntic.
4. SHAKESPEARE. El teatre elisabetià: context, estètica, autors. El cànon shakespearià. Les obres històriques i els romances. Usos i formes de la comèdia. La tragèdia shakespeariana.
5. TEATRE NATURALISTA. Bases ideològiques i noves teories del teatre. El teatre europeu de finals del XIX. El vodevil i el teatre de boulevard. L’obra d’Anouilh, Wilde, Shaw i Priestley. Els models dramàtics d’Ibsen i de Strindberg. El naturalisme rus: Stanislavski i Txèkhov. El realisme psicològic nord-americà: O’Neill, Williams, Miller.
6. RUPTURA DEL SEGLE XX. De Jarry a Beckett: disgregació de les formes dramàtiques convencionals i noves dramatúrgies. El pensament teatral de Meyerhold, Brecht, Maiakovski, Piscator, Artaud. L’obra de Maeterlinck, Brecht i Pirandello. El teatre espanyol: Valle Inclán i García Lorca. La ruptura final de Beckett.
7. TEATRE CONTEMPORANI. El teatre postbeckettià. El naixement de les dramatúrgies no textuals: Living Theatre, Open Theatre, el happening. El pensament teòric i els grans directors d’escena: Grotowski, Brook, Kantor, Strehler. Les dramatúrgies textuals contemporànies: l’obra de Pinter, Handke, Koltès, Mamet, Stoppard.
L'avaluació es farà mitjançant un examen final. A part, els estudiants poden fer (si volen: en tot cas els serveix per apujar nota) un treball sobre un aspecte concret de la història del teatre. Per tal que la feina els sigui rendible i profitosa, han de consultar prèviament al professor el tema i l’enfoc, i rebre'n el vist-i-plau. A part de fer un treball escrit a la manera convencional, també poden fer un treball dissenyat amb les eines de les noves TIC (PowerPoint, treball amb internet, etc).
El sistema de treball es basarà en la combinació entre la informació teòrica bàsica sobre la matèria i el treball pràctic conjunt fet a partir de l’anàlisi de textos dramàtics i del visionat de fragments de muntatges teatrals. Moltes de les classes són de caràcter pràctic: visionat de diapositives sobre els espais teatrals a través de la història, en Power Point; visionat parcial de gravacions d’algunes obres de teatre, o de films que siguin versions d’alguna obra teatral; etc.
Els estudiants han de llegir bona part d’un manual que els servirà de base teòrica al llarg de tot el curs:
—César Oliva & Francisco Torres Monreal, Historia básica del arte escénico. Cátedra.
L’ús d’aquest manual alliberarà de transmetre molts de coneixements bàsics que es troben en els manuals d’història del teatre, per tal de poder-nos concentrar en l’ampliació de continguts i en el treball de caràcter més pràctic.
Al llarg del curs, s’aniran llegint a classe fragments d’obres de teatre. A part d’aquests fragments, els estudiants han de fer les següents lectures de textos dramàtics:
—Sòfocles, Èdip Rei.
—Jean Racine, Fedra.
—William Shakespeare, La tempesta.
—A.P. Txèkhov, La gavina.