Estudia

• 8. - Analitzar críticament les pròpies actuacions i intervencions i les dels altres professionals
• 14. Adaptar-se a situacions noves en contexts d'aprenentatge i professionals.
• 15. - Afrontar les situacions professionals de forma creativa
• 23. - Dissenyar programes i estratègies d'intervenció socioeducativa
• 24. - Aplicar programes i estratègies d'intervenció socioeducativa
• 25. -Avaluar programes i estratègies d'intervenció socioeducativa en els diferents àmbits de treball
• 27. -Documentar-se i buscar informació que permeti actualitzar i aprofundir en coneixements relacionats amb el treball educatiu

1. UNITAT FORMATIVA 1. Fonaments bàsics: entre la conceptualització i la construcció social

2. UF1. Comunitat i comunitats. Diversitat, multiculturalitat i interculturalitat. Identitat. El territori. Anàlisi dels seus elements. La importància del context i la història. Entorns fràgils i complexes. Competències interculturals en els professionals. Visions entorn la diversitat entre els professionals

3. UNITAT FORMATIVA 2. El concepte de conflicte: elements i abordatge.

4. UF 2. De què parlem quan ens referim a conflictes? Definicions, tipus, origen, fases, estructura, posicions, anàlisi: necessitats i interessos. Problema – conflicte; tipus, moments, funcions i tècniques anàlisi. Tipus de violència / Relacions socials i relacions intergrupals / Enfocament transformatiu dels conflictes segons Galtung, Lederach i Vinyamata / Obstacles per a la superació dels conflictes. El conflicte des d’una perspectiva dels privilegis: interseccionalitat, causes estructurals i impacte local/ formes d’intervenció.

5. UNITAT FORMATIVA 3. La mediació en contextos multiculturals: Fonaments metodològics. Elements bàsics davant un procés de mediació

6. UF 3. El procés mediador: orígens, concepte, objectius, dimensions, principis, funcions i fases. Principals models de mediació: Harvard, circular – narratiu, transformatiu. Elements bàsics per una comunicació efectiva i no violenta: assertivitat, confiança, comunicació sana, cooperació, escolta activa i creativitat. Competències professionals i tècniques de mediació. El nostre posicionament i la nostra mirada com a professionals: deontologia professional. Mediació intercultural: concepte, principis i context d’intervenció/ accions de mediació intercultural/ anàlisi de casos.

• AADD (2001). Inmigrantes y mediación cultural. Materiales para cursos de formación. . Bilbao.: Universidad de Deusto. Catàleg
• AADD (2005). Los Servicios de mediación comunitaria. Propuestas de actuación. Barcelona: Diputación de Barcelona. Catàleg
• AEP i ANDALUCIA ACOGE (2004). Mediación Intercultural. Una propuesta para la formación. Madrid: Popular. Catàleg
• AMORÓS, M., CAMPS. F. i PASTOR, X (2000). Mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya. Una guia pe. Barcelona: Fundació J. Bofill. Catàleg
• BOQUÉ, M (2005). Temps de mediació. Taller de formació de mediadors i mediadores en l’àmbit educa. Barcelona: CEAC. Catàleg
• CONEJERO, E. i ORTEGA , A (2010). Inmigración, integración, mediación intercultural y participación ciudadana. Alicante: Ed. Club del Libro. Catàleg
• GREI (2009). La mediació intercultural. Models i experiències. Palma: Univ. Illes Balears. Catàleg
• MALIK, B. i HERRAZ, M (2005). Mediación intercultural en contexto socio-educativos. Màlaga: Aljibe. Catàleg
• RODRIGUEZ, A (2009). Inmigración y resolución de conflictos: la mediación intercultural. Madrid: Dykinson. Catàleg
• ROMÁN. J. A (2009). Conflicte i mediació. Barcelona: UOC. Catàleg
• ROZENBLUM, S (2007). Mediación. Convivencia y resolución de conflictos en la comunidad.. Barcelona.: Graó. Catàleg
• VILLAGRASA, C (2004). La mediació. L’alternativa a la resolució de conflictes. Barcelona: Pòrtic. Catàleg
• Boqué, M.C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. . Barcelona: Gedisa. Catàleg
• Galtung, J. (1998). Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. . Piramide.
• FERNÁNDEZ, JUAN M. i ORTIZ, MARÍA DEL MAR (2006). Los conflictos. Como desarrollar habilidades como mediador. Pirámide. Catàleg
• VINYAMATA, E. (2007). La conflictologia. UOC. Catàleg

Activitats d'avaluació:

La suma dels percentatges donarà la nota final.

És responsabilitat de l’estudiant una correcta presentació lingüística dels treballs. Es penalitzaran amb -0.15 els errors de normativa lingüística (ortogràfics o gramaticals) fins a un màxim de 1’5 (es considera falta una sola vegada quan la mateixa falta es repeteix en un escrit). Si es supera aquest nombre de faltes, el treball es considerarà suspès.

La realització fraudulenta (plagi) d’algun o alguns exercicis exigits en l’avaluació comportarà la no superació de l’assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No haver lliurat els treballs establerts en la data establerta.

Avaluació única:
Prova escrita a partir dels materials i continguts treballats a l'assignatura.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

S'estableixen espais ja siguin individuals o en grup de tutoria al llarg del curs. Aquests espais són, principalment, online. Si és necessari les tutories poden ser presencials.

En el cas d'avaluació única es recomana realitzar tutories amb el professor per tal de poder fer una seguiment òptim de l'assignatura.