Departament de Geografia > El Departament de Geografia ha llegit 4 tesis doctorals des del 2017
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Geografia

El Departament de Geografia ha llegit 4 tesis doctorals des del 2017

El departament de Geografia de la Universitat de Girona, des del 2017, ha llegit quatre tesis doctorals. EL 2017 i el 2018 se’n van llegir una cada any; el 2019 se’n van llegir dos.

El departament de Geografia de la Universitat de Girona, des del 2017, ha llegit quatre tesis doctorals. EL 2017 i el 2018 se’n van llegir una cada any; el 2019 se’n van llegir dos. Si comencem per la més antiga, l’autora és l’Amanda Braga de Melo Fadigas, amb el títol: The consequences of the Prestige oil disaster for the Galician shellfisherwomen and their role in the regeneration of the shellfishing zones, dirigida per la Josepa Bru Bistuer, tutoritzada per la Margarida Castañer Vivas, i llegida l’1 de desembre. AQuí en teniu un breu resum: “La zona costanera representa un important mitjà de vida per a les dones que participen en activitats pesqueres. Tot i això, cada vegada són més freqüents els desastres del petroli que afecten el medi marí. Aquest fet posa de manifest el risc socioambiental que tenen aquests grups de dones amb una alta dependència del medi marí. En aquest context, aquesta tesi doctoral presenta una aproximació entre el desastre causat pel petroler a la zona costanera de Galícia, Espanya, el 2002, i les mariscadores gallegues. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar el desastre del Prestige des d’una perspectiva de gènere, identificant els elements que han afectat les mariscadores gallegues, així com el seu paper en la recuperació de les zones marines”. 

Neteja d'una platja afectada pel Prestige

L’any següent, el 10 de juliol, es va llegir la de’n Josep Pueyo-Ros, per títol: Identificació, interpretació i valorització turística de les zones humides litorals del Baix Ter i dirigida per l’Anna Ribas i la Rosa M. Fraguell.  Com que el Baix Ter és una destinació turística de sol i platja, la seva transformació turística ha provocat que moltes zones humides es trobin en un greu estat de degradació. No obstant, amb una gestió apropiada podrien convertir-se en espais de qualitat complementaris a l'oferta turística de la zona. És en aquest context que la tesi es proposa identificar i interpretar les zones humides litorals del Baix Ter i els seus valors culturals para promoure la seva conservació mitjançant la seva posada en valor com a recurs turístic. En un primera part, la tesi analitza les percepcions dels visitants a tres zones humides diferents (Basses del Ter Vell, la Pletera i Basses d'en Coll) i conclou que els visitants no són conscients dels valors ecològics dels aiguamolls i, principalment, la seva visita està motivada per disposar d'un lloc tranquil, apartat del bullici turístic, per poder fer activitats recreatives. En la segona part, s'avalua l'impacte socioeconòmic de la restauració ecològica de la Pletera, on es demostra que la conservació i l'activitat turística poden ser compatibles. En conclusió, la tesi demostra que les zones humides i el turisme poden ser bons aliats sempre que hi hagi una correcta gestió d'ambdós elements.

El 2019 fou l’any que se’n van llegir dues. Primer, el 16 de juliol, va ser el torn d’en Javier Martín Uceda, amb el títol: Desenvolupament territorial en espais transfronterers a Europa: una anàlisi dels impactes de plans i projectes. Dirigida per la Margarida Castañer i en Joan Vicente, la tesi pretén aportar una nova perspectiva a la cooperació transfronterera, com a procés clau en la construcció del territori europeu. Amb les polítiques de cohesió, els espais fronterers esdevenen clau per avançar en els objectius comunitaris. I les regions i entitats locals es converteixen en actors fonamentals per aconseguir desenvolupar una cooperació transfronterera sòlida i que suposi un nou marc de relació entre territoris. Amb l'anàlisi de la base de dades derivades d'INTERREG, així com del treball de camp i el marc teòric, la tesi aporta dades que ajuden a cartografiar i entendre els processos que deriven de la cooperació, i com aquesta respon per un costat a les polítiques europees, però també en bona mesura, a un component geopolític important derivat del projecte territorial de cada actor i la seva voluntat de situar-se en el territori europeu.

Finalment, el 12 de novembre es va llegir la de la Carla Garcia-Lozano, titulada Els sistemes dunars de la costa catalana. Evolució històrica, estat actual i potencial de restauració i dirigida per en Josep Pintó i en Francesc Xavier Roig-Munar. Aquí un petit abstracte: “Les costes humanitzades de Catalunya presenten un paisatge dunar fortament degradat. Al llarg de les darreres dècades, les dunes han desaparegut al 60% de sistemes platja-duna; mentre que el 30% n’han vist reduïda la superfície dunar; i, tan sols, el 10% de les platges conserven els sistemes dunars ben conservats. Actualment, 800 platges conformen el litoral català i només 127 presenten algun tipus de morfologia dunar. Al marge del seu volum i extensió, les dunes de la costa catalana presenten, de forma generalitzada, un estadi de degradació molt avançat vinculat a l’escassa gestió enfocada a la conservació i recuperació de les formacions dunars. L’aplicació dels indicadors elaborats en aquesta tesi permeten classificar les platges de Catalunya en quatre grups segons les mesures de gestió que cal implementar: conservació dunar, restauració dunar, recuperació dunar, renaturalització de la platja. La major part dels casos estudiats presenten un notable potencial de restauració dunar”.

Defensa de la Carla Garcia-Lozano

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.