La UdG amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salt, han creat la càtedra TEKHNÉ promou l'estudi, la recerca i la disseminació del coneixement en la intersecció dels camps de l’Educació, la Tecnologia i el Desenvolupament Humà, mitjançant l'organització d'activitats de formació, recerca, transferència, debat i difusió. La càtedra vol ser el motor d’un ecosistema que impulsi iniciatives d’educació transformadores on la tecnologia i la creativitat es donen la mà en favor de la inclusió social i l’educació en valors.
La Càtedra TEKHNÉ és una càtedra de pensament perquè no només romandrà oberta a professionals de la Tecnologia i l’Educació, sinó que mantindrà un esperit interdisciplinari i s’alimentarà de la interacció amb personalitats d’àmbits diversos, tant de les Ciències com de les Humanitats i les Arts (volem connectar passions, persones i camins). És una càtedra de tecnologia perquè el seu cor és precisament l’estudi de la tecnologia com a eina d’expressió, d’inclusió social i de desenvolupament humà. I és una càtedra d’aprenentatge creatiu perquè neix amb l’ànim de transformar l’educació i les maneres com les persones accedeixen i experimenten l’aprenentatge.
El nom TEKHNÉ (del grec τέχνη) era un concepte que a l’antiguitat estava lligat a la tècnica, la tecnologia i l’artesania, però entenent aquestes en el seu sentit més primari de producció (poiesis) i construcció d’objectes i obres d’art. Dins del marc de la tekhné, les obres que es produïen eren una expressió de l’acció eficaç i de la simbiosi entre l’home i la matèria. La tekhné més que a l’àmbit de la raó, pertanyia a l’àmbit de l’enteniment, en el sentit de coneixement. A l’edat mitjana el concepte s’empobrí quedant reduït a l’actual ‘tècnica’, des de llavors interessada més en els «com» que no pas en els «per què» (episteme). La càtedra reivindica el concepte de tekhné de l’Antiga Grècia, buscant unir de nou Tecnologia i Humanitats.
La visió de l’Educació de TEKHNÉ:
Ens inspirem en una teoria constructivista de l'aprenentatge, afirmant que el coneixement no es transmet simplement de professor a estudiant, sinó que és construït activament per la ment de l’estudiant. El Construccionisme, fent encara un pas més enllà, va suggerir que és més probable que els estudiants desenvolupin noves percepcions i comprensions mentre s'involucren activament en la fabricació/construcció d'artefactes significatius que després poden compartir. La filosofia de la càtedra es fonamenta en aquesta idea de construir coneixement dins el context de la construcció d'artefactes personalment significatius. Dissenyem oportunitats perquè les persones "pensin amb les seves mans", i tot fent-ho, construeixin sentit i comprensió.
Ens inspirem també en el Moviment Maker, inspirat en la cultura del DIY (Do It Yourself) o més recentment en el DIWO (Do It With Others), afegint-hi el poder i la revolució que comporten les tecnologies digitals i Internet. A través de la innovació i coneixement oberts i col·laboratius, avui en dia els individus comptem amb entorns i eines que ens donen possibilitats reals de crear projectes i productes impensables fa tan sols uns anys. La programació d'ordinadors, la robòtica o la impressió 3D són exemples de tecnologies d'aprenentatge creatiu que ara estan a l'abast de la majoria de les persones. La cultura maker empodera les persones mitjançant coneixements i eines, però a més promou la creació en espais compartits (co-creació, co-working), on la gent es reuneix (física o virtualment) per crear, aprendre, compartir, jugar, participar, ensenyar, etc.
Pensar en educació maker requereix nous marcs per pensar la pedagogia, així com enfocaments actualitzats de l’aprenentatge a partir del que passa a les aules i escoles. La càtedra vol investigar les promeses, pràctiques i pedagogies de l’aprenentatge maker.