En un sistema complex, format per una immensa quantitat d’entitats lògiques, físiques o biològiques, el comportament exhibit per la col·lectivitat no pot ser fàcilment reduïble a la suma dels comportaments dels individus que la componen. Un formiguer, un cervell, la xarxa Internet, un ecosistema o una epidèmia vírica són tan sols alguns exemples dels sistemes complexos que conformen el nostre món.

Resum: Stephen Hawking va dir que la complexitat és la ciència del segle XXI. Aristòtil ja va dir que el tot és més que la suma de les parts, i el premi Nobel Phil Anderson va afirmar que la hipòtesi reduccionista no implica una hipòtesi construccionista. Aquesta xerrada pretén explicar aquestes afirmacions a través de conceptes com l’emergència, la connexió micro-macro, els fenòmens col·lectius i lliures d’escala i les xarxes complexes. També incidirà sobre la interdisciplinarietat de la ciència dels sistemes complexos, la seva capacitat de redefinir camps del coneixement i les implicacions de la disponibilitat de Big Data.

Maxi San Miguel és catedràtic de Física a la Universitat de les Illes Balears i director fundador del IFISC (Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, UIB-CSIC). És autor d’uns 360 articles en revistes de primer nivell en Física, Enginyeria, Ecologia, Sociologia i Ciència Interdisciplinària. Fa recerca en Física estadística i no lineal, sistemes complexos, sociologia computacional, física del làser i fotònica. Ha rebut la medalla de la Societat Espanyola de Física – Fundació BBVA el 2010 i el Senior Scientific Award 2015 de la Complex Systems Society.