Cicle de conferències: La revolució de les dades: Big Data, IA i Computació Quàntica

La Càtedra d’Informació i Computació de la UdG i la Casa de Cultura de Girona organitzen el cicle de conferències La revolució de les dades: Big Data, IA i Computació Quàntica. Les conferències es fan els quatre dijous del mes de novembre, a les 7 del vespre, a l’Aula Magna de la Casa de Cultura. Enllaç: https://www.casadecultura.org/cicles/842/la-revolucio-de-les-dades-big-data-ia-i-computacio-quantica

Aquest cicle de conferències s’endinsa en els avenços científics i tecnològics que estan transformant la manera com gestionem i interpretem les dades, i intenta donar resposta a com evoluciona el món de la informació i quin paper jugaran les dades en la configuració del nostre futur. Aquestes tecnologies emergents permeten extreure coneixement de les dades i millorar la presa de decisions, redefineixen la nostra societat, augmenten enormement les possibilitats de comunicació i computació i obren un munt d’interrogants a partir del seu potencial revolucionari.  

7 de novembre de 2024 

De què parlem quan parlem d'Intel·ligència Artificial? 

En els darrers anys ha augmentat molt l'interès per la Intel·ligència Artificial (IA) a mesura que apareixien noves aplicacions que fa tan sols una dècada ens semblaven impossibles. La majoria dels avenços, o els més mediàtics, s'han centrat en el subcamp de les xarxes neuronals i del "deep learning", fins al punt que actualment als mitjans es confon IA amb xarxa neuronal. Quins factors han provocat aquest gran avenç justament ara? En la primera part presentarem alguns conceptes bàsics de les xarxes neuronals (aprenentatge supervisat, tipus de xarxes, transformadors generatius (GPT), etc.) i alguns detalls que hi ha darrere, amb la finalitat de fer-nos una idea (precisa) de quins problemes ens poden ajudar a solucionar. En la segona part ens centrarem en les conseqüències socials d'aquestes tecnologies. Podem parlar de màquines intel·ligents? Quines conseqüències ètiques tenen els darrers avenços? Quin pot ser el seu impacte social? Estem davant d'una nova revolució? S'ha de regular la IA? En quina situació es troba Europa davant d'aquest repte?

Jordi Levy és investigador de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i cap del Departament de Lògica i Raonament. És llicenciat en Física (1988, UB), en Informàtica (1991, UPC) i doctor en Intel·ligència Artificial (1994, UPC). Ha estat professor del Departament de Ciències de la Computació de la UPC i és professor del grau en IA de la UAB. Ha estat professor visitant a la University of Edinburgh, la University of California San Diego (UCSD) i del Simons Institute a Berkeley.