El dia 2 de juny, a les 19h, a l'auditori del Museu del Suro de Palafrugell, va tenir lloc la conferència “El món del suro a l’obra de Josep Pla”, a càrrec d'Annie Unland, investigadora vinculada a la Fundació Josep Pla (Palafrugell).
La conferenciant va repassar la importància de la indústria del suro a través de l’obra de l’autor de Llofriu, per a qui aquesta indústria formava part del magma cultural on va créixer. Unland va reflexionar al volant de diferents extractes de l’obra de Pla, encetant la seva intervenció amb una magnífica descripció de la sureda:
«L’alzina surera és un arbre una mica moix, de color d’ala de mosca, lleugerament polsós, d’una pobresa severa i trista. Les suredes semblen dir-vos: què hi farem si som així? Aquesta arbre té un moment de frescor –els anys de pluges hivernals–: a la primavera, quan floreix. Llavors la verdor guanya, un moment, la seva grisor groguenca» (J. Pla, OC I, 288-289).
Unland va glossar el concepte de «civilització del suro» en l’obra de Josep Pla, tot repassant aquells aspectes que, segons aquest autor, configuraren aquesta particular realitat social. Així, va parlar dels peladors de suro, dels tapers tradicionals -que treballaren en un «règim de salaris alts» en paraules de Pla-, dels transportistes i camàlics, així com dels industrials, tant els de la manufactura artesana, com els que lideraren el procés de transformació industrial a inicis del segle XX, especialment Joan Miquel Avellí, a qui Pla dedicà un «homenot».
Així mateix, Unland assenyalà alguns trets peculiars d’aquesta «civilització del suro», entre altres l’especial cosmopolitisme de la societat dels pobles suro-tapers, un fet estretament relacionat amb la dimensió internacional de la indústria. En relació amb aquest darrer tema, parlà del paper de les fires del Bellcaire, a tocar el Roine, lloc estratègic perquè el riu es navegable fins a Lyon, dels contactes comercials amb les zones europees productores de vi i cervesa, i amb els Estats Units, on s’hi establí el fabricant palafrugellenc Torres Jonama. Finalment, el dinamisme cultural (que es concretà entre altres coses en la lectura a les fàbriques, en un dens teixit associatiu obrer, en unes pautes d’oci definides per les xefles a les platges i el carnaval, o en la penetració del jazz entre les classes benestants) és un llegat de la «civilització surera» que d’alguna manera ha arribat fins avui.