Tècniques de comunicació aplicades al pensament creatiu, el disseny i la publicitat
Conjunt d’instruments i habilitats per potenciar la creativitat i originalitat en l’edició de continguts i canals comunicatius; l’art, els sentits, el pensament lateral, poden proporcionar codis i maneres per comunicar amb creativitat, tant en el camp del disseny com de la publicitat.

e-comunicació
Adequació de la informació i continguts de les empreses, administracions i institucions al món virtual a fi que cada organisme pugui gestionar els propis continguts i adaptar-los a diferents perfils d’usuaris. Els usuaris poden interaccionar amb l’empresa o la institució d’una manera personalitzada i no presencial a partir de l’e-comunicació. A més, les eines d’e-comunicació també permeten definir i reforçar aspectes d’imatge de marca d’institucions i empreses.

Comunicació i participació ciutadana
Desenvolupament d’estratègies i escenaris que permetin la interrelació, de manera eficient, entre les institucions i organitzacions i la ciutadania o usuaris d’un servei. Les estratègies de comunicació i participació ciutadana reforcen les relacions col·laboratives entre ciutadania i institucions. D’altra banda, és necessari establir mecanismes que possibilitin l’accés ciutadà a la informació i facilitin la transparència de la gestió.

Formats innovadors en promoció del coneixement
Ús de diferents tècniques i procediments comunicatius tots hibridant-los i empeltant-los amb eines de camps de coneixement de fora de la comunicació. Abast de la transdisciplinarietat i de la interdisciplinarietat per difondre coneixement, per rebre'n retroalimentar-se i per avaluar l'abast de la comunicació.

Comunicació transfronterera
Conjunt de codis culturals i lingüístics que han de permetre la creació d’espais de relació i comunicació entre ciutadania, institucions i sectors productius en espais fronterers. Tot aquell conjunt d’eines que facilitin l’encontre cultural, l’intercanvi d’idees i la creació d’espais comuns.

Comunicació local
Internet és un mitjà de comunicació que permet per primera vegada la comunicació entre moltes persones, a una escala global, però amb importants repercussions en els escenaris locals. La comunicació local inserida en el context global representa, en l’època de les noves tecnologies, la confirmació d’una realitat: l’articulació i pervivència de les identitats locals i nacionals. Global i local constitueixen les dues cares d’una mateixa moneda. Mentre que s’han estès, de manera imparable i en els darrers anys, les xarxes que possibiliten la intercomunicació en temps real al llarg del planeta, el valor social de la informació local ha experimentat un avenç impensable.

Estratègies comunicatives dels valors i l’RSC
Mètodes de comunicació destinats a explicar –més enllà de l’empresa o la institució que aplica l’RSC- els compromisos, valors ètics i responsabilitats socials de l’empresa o institució en qüestió.

Tècniques de redacció i informació en contextos 3.0
Dissenyar i aplicar noves maneres de comunicar, en les que l’usuari (receptor de la comunicació) no esdevingui un subjecte passiu, sinó que participi en la creació de continguts. En els contextos 3.0 la comunicació ha de ser personalitzada, dinàmica i flexible.

Tècniques d’expressió oral i escrita
Recursos per desenvolupar actes comunicatius tant orals (verbals i no verbals) com escrits. Ús i domini de llenguatge, codis semàntics, símbols, corporalitat per comunicar continguts, valors i emocions.

Ètica i dret en la comunicació
El dret a la informació és un dret fonamental en totes les societats democràtiques i necessita desenvolupaments legislatius com ara, per exemple, la regulació del dret de rectificació o l’articulació amb altres drets fonamentals, com puguin ser el respecte a la intimitat o la protecció de la infància. La millor garantia, però, per a una eficàcia plena i creïble del dret a la informació  veraç i el respecte als drets de tothom és el compromís ètic dels professionals i de les empreses de la informació, que va més enllà, tot i que en són part i resulten funcionals, dels preceptes deontològics col·legials.

Gamificació 
Fa referència a l’ús d’elements lúdics per  continguts i dinamitzar la participació en diferents tipus de contextos, per exemple en espais museístics, llocs patrimonials, paisatges turístics. La gamificació permet aconseguir un vincle especial amb l’usuari, convertir-lo en subjecte actiu d’una experiència i adaptar els continguts en funció del perfil d’aquest. La gamificació motiva l’auto-expressió dels usuaris i les relacions col·laboratives, i es pot aplicar en camps tan diversos com l’educació, el màrqueting, la recerca, l’empresa, etc.