Decideix el futur de l’Alimentació a Catalunya

Per què una estratègia alimentària per a Catalunya?

Des de la Generalitat de Catalunya es vol impulsar una estratègia alimentària de país per al període 2021-2026, que aposti per un sistema alimentari sostenible, competitiu i arrelat al territori, que produeixi uns aliments accessibles, saludables i de qualitat, reconeguts pels consumidors.

Amb l'objectiu de fer front a aquest repte que tenim com a país, és necessari disposar d'una política alimentària compartida amb tota la societat, construïda des de la producció d'aliments i arrelada al territori. El Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026 s’estructura en quatre grans eixos de treball, per als quals es defineixen uns objectius i línies estratègiques que s'acaben concretant en iniciatives, és a dir, les accions específiques que s'han de realitzar per donar resposta als objectius marcats.

En aquest context, la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, en col·laboració amb la Secretaria de Transparència i Govern Obert, impulsa un procés participatiu per incorporar en la definició d’aquesta estratègia a tots els qui componen la cadena de valor agroalimentària, des dels productors d'aliments fins als consumidors finals. Aquest procés té com a finalitat recollir i desenvolupar propostes d’iniciatives sobre els objectius estratègics que les persones participants considerin més rellevants per al futur de l'alimentació a Catalunya. El Campus Alimentació i Gastronomia va participar activament en aquest procés, amb l’aportació de diverses consideracions.

El debat participatiu va girar al voltant del futur del nostre sistema alimentari:

Eix 1: un sistema alimentari sostenible, transformador i basat en la bioeconomia circular

• Com vetllar per la mitigació i adaptació a l’emergència climàtica, preservant i restablint els recursos naturals?
• Com assolir un model alimentari basat en la bioeconomia circular que garanteixi la sostenibilitat econòmica de tota la cadena alimentària?
• Com orientar el sistema cap a un major grau d’autoproveïment alimentari?

Eix 2: un sistema alimentari propi i arrelat al territori

• Com pot contribuir el sistema alimentari a la cohesió territorial i l’arrelament de la població a les zones rurals?
• Com podem reforçar l’autoestima alimentària de Catalunya?

Eix 3: un sistema alimentari just, equitatiu i cohesionat

• Com impulsar un model alimentari que sigui socialment sostenible i accessible per a tothom?
• Com garantir l’equilibri del sistema amb una distribució de valor justa i equitativa entre tots els agents involucrats en la cadena de valor alimentària?
• Com impulsar la cooperació i la col·laboració en el sector?

Eix 4: un sistema alimentari saludable i de confiança

• Com promoure que la població mantingui uns hàbits alimentaris saludables en el marc d’un estil de vida saludable?
• Com garantir que el model alimentari promogui la salut del sol, de l’aigua, de l’aire, de les plantes, dels animals, del mar i de les persones (“one health”)?
  
  

La construcció de les propostes

Durant les primeres setmanes del procés (maig i juny de 2020) es van poder prioritzar els objectius i línies estratègiques del Pla Estratègic de l'Alimentació a Catalunya mitjançant un qüestionari en línia.

Amb el resultat d'aquests qüestionaris, al llarg del mes de juny es van realitzar sessions de debat temàtiques per cada eix del Pla per desenvolupar propostes d'iniciatives amb les persones que hi van participar. A partir de les conclusions d'aquestes sessions es va fer una proposta d'estratègies i d'actuacions, que durant el mes d'octubre es van treballar amb la ciutadania per definir-les de manera més acurada segons les necessitats i oportunitats de cada territori. Es van realitzar sis sessions territorials de debat en línia, per recopilar i compartir bones pràctiques i experiències a partir de les quals concretar les actuacions i recollir noves propostes d’actuacions a escala territorial per enriquir el desplegament del PEAC.

A l'apartat de propostes es poden veure totes les propostes d'actuació recollides, així com la manera en la qual van influir en el document final. El Dr. Germà Coenders, de la Universitat de Girona, va presentar la proposta “Posar en valor el receptari tradicional català en les característiques que el fan contemporani” que ha estat acceptada.

Generalitat de Catalunya. (2019). Decideix el futur de l’Alimentació a Catalunya. (Consulta: 13/01/2021). https://participa.gencat.cat/processes/estrategiaalimentacio