Aquest llibre constitueix una part de la meva tesi doctoral, dedicada a estudiar la conversió dels hisendats, o rendistes agraris, de les comarques gironines de classe dominant a classe també dirigent, en el marc de la conformació del nou règim liberal, a partir d’un estudi de cas: l’anàlisi de la família i del patrimoni Carles. En concret, aquí se sintetitzen les pàgines en què s’analitza de forma detallada l’explotació i la gestió del patrimoni Carles; un estudi que té entitat pròpia i a través del qual s’aprofundeix en les bases econòmiques i socials del poder que van exercir els hisendats gironins a la primera meitat del segle xix, en el context dels canvis que van tenir lloc en el trànsit de l’Antic Règim a la societat liberal capitalista. Geogràficament, el treball se situa en el marc de la regió de Girona,2 especialment a l’Empordà, on els Carles posseïen la majoria dels seus béns. Cronològicament, abasta el període comprès entre la dècada de 1770, quan l’hereu Carles traslladà la seva residència habitual de Torroella de Montgrí a la ciutat de Girona, i els anys seixanta del segle xix, quan fineix la comptabilitat seriada que s’analitza, si bé es realitzen incursions abans i després per donar major coherència a alguns aspectes concrets.