La filòsofa i assagista Marina Garcés s’ha incorporat aquest mes de setembre al Departament de Filosofia de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG) com a professora titular de l’àrea de Filosofia Moral i Política, després d’haver obtingut la plaça en el concurs-oposició corresponent celebrat aquest estiu.

Garcés reforça l’activitat docent i investigadora de la UdG en l’àmbit del pensament contemporani atès que és una de les veus més rellevants de la filosofia catalana i espanyola actual, reconeguda internacionalment per les seves aportacions en els camps de la filosofia política, l’educació, la cultura crítica i la reflexió sobre els reptes socials del nostre temps.

La doctora en Filosofia Marina Garcés Mascareñas (Barcelona, 1973) ha desenvolupat una trajectòria acadèmica vinculada a diverses universitats, entre les quals destaca la Universitat de Saragossa (UZA), on va exercir durant anys com a professora titular de filosofia, i més recentment, ha estat professora agregada als Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La seva activitat acadèmica ha anat estretament vinculada al compromís amb la difusió social del pensament crític. L’any 2002 va participar en la fundació d’Espai en Blanc, una iniciativa dedicada a promoure una filosofia oberta, crítica i connectada amb els debats de la vida contemporània. També ha impulsat projectes culturals i educatius com l’Escola de Pensament del Teatre Lliure i ha format part del claustre del Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Autora d’una extensa obra assagística publicada en català i castellà, Marina Garcés ha reflexionat sobre les transformacions socials, polítiques i culturals del món actual, així com sobre les possibilitats de construir formes compartides de vida i coneixement. Les seves obres han estat traduïdes a nombroses llengües i han tingut una notable projecció internacional.

Entre els seus llibres més destacats hi ha Un món comú (2013), Filosofia inacabada (2015), Nova il·lustració radical (2017), Ciutat Princesa (2018), El temps de la promesa (2023) i A les presons del possible (2025). La seva publicació més recent és La passió dels estranys (2025), obra distingida amb el Premi Llibreter 2026.