La Universitat de Girona (UdG) ha presentat els resultats del projecte La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius i propostes d’actuació, una investigació impulsada pel Grup de Recerca en Ciència Política i finançada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L'estudi ofereix una radiografia detallada d'una comunitat que ha experimentat un fort creixement a la demarcació durant les darreres dues dècades i aporta informació útil per orientar les polítiques públiques d'integració i cohesió social.

Els resultats es van donar a conèixer el 13 de juny en una trobada celebrada a l'Ateneu Eugenienc de Girona, que va reunir representants de col·lectius d'origen hondureny. La sessió va servir per compartir les principals conclusions de la recerca, contrastar-les amb els participants i generar espais de reflexió mitjançant dinàmiques participatives. La jornada es va cloure amb un concert de la Marchingband Girona i una mostra gastronòmica hondurenya.

L'estudi es basa en 322 enquestes, una vintena d'entrevistes en profunditat, treball etnogràfic i recerca documental. Les dades mostren que la comunitat hondurenya resident a Girona presenta un perfil majoritàriament femení (77%), jove —amb una edat mitjana de 34 anys— i amb un nivell educatiu destacable: prop del 60% ha completat estudis secundaris i un 25,7% disposa d'estudis universitaris. La majoria va arribar a Catalunya als 24 anys de mitjana i fa aproximadament dotze anys que hi resideix.

Pel que fa a l'origen, set de cada deu persones provenen del departament de Francisco Morazán, principalment de Tegucigalpa (44,5%) i Talanga (21%). Els motius principals de la migració són econòmics (49%) i familiars (39%), i més de la meitat de les persones enquestades van iniciar el projecte migratori de manera individual. La recerca identifica quatre grans onades migratòries, des del període de creixement econòmic anterior al 2007 fins al repunt registrat després de la pandèmia.

En l'àmbit jurídic, el 58% de les persones participants ja ha obtingut la nacionalitat espanyola, un 22% disposa de permís de residència i un 20% encara es troba en situació administrativa irregular, pendent de regularitzar-se. La major part viu a Girona ciutat (70%), seguida de Salt (16,8%).

L'estudi també posa de manifest una situació econòmica fràgil. El 68% assegura que tindria dificultats per afrontar una despesa imprevista, tot i que gairebé la meitat envia remeses econòmiques a Hondures, especialment aquelles persones amb fills al país d'origen. Pel que fa al mercat laboral, la neteja i el treball domèstic (19%), la restauració (9%), el comerç (8%) i les cures (7%) concentren la major part de l'ocupació, amb una marcada segregació de gènere: les dones treballen principalment en el servei domèstic i els homes en la construcció i la conducció.

Malgrat aquestes dificultats, el 84% de les persones enquestades considera que gaudeix d'una salut bona o molt bona. Tanmateix, les persones sense documentació declaren més problemes de salut i una major exposició a situacions de discriminació, que afecten aproximadament un de cada cinc participants.

Pel que fa a les expectatives de futur, el 43% valora positivament la seva situació a Catalunya, mentre que el 72% considera que la realitat actual d'Hondures és dolenta o molt dolenta. Aquesta percepció es tradueix en una baixa voluntat de retorn: només un 23% manifesta la intenció clara de tornar al país d'origen, mentre que un 44% descarta aquesta possibilitat.

Segons el Grup de Recerca en Ciència Política de la UdG, les conclusions de l'estudi contribueixen a conèixer millor una comunitat que forma part del teixit social gironí i que ha protagonitzat processos migratoris intensos i complexos. La recerca proporciona eines per dissenyar polítiques públiques i actuacions adaptades a les necessitats d'aquest col·lectiu, reforçant les estratègies d'integració, cohesió social i planificació comunitària.