La Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Girona han presentat aquest dilluns els resultats de la primera edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la ciutat de Girona (EUL-Gi 2025). Un dels principals resultats de l’estudi és que la llengua habitual d’un 60,7% dels gironins i gironines és el català, ja sigui amb ús únic (38,7%) o combinat (22%). En canvi, un 26,6 % tenen el castellà com a llengua habitual i un 12,7 % fan servir altres llengües.

Cal destacar que, en termes comparatius, pel que fa al català com a llengua habitual única, Girona (38,7%) se situa per sobre de la mitjana catalana (32,6%), però per sota de la mitjana de la demarcació (45%). Però, si se sumen els parlants únics i combinats de català, la ciutat de Girona presenta un percentatges més elevat (60,7 %) que l’àmbit de la demarcació (53,5 %) i l’àmbit nacional (42%). Això fa que els parlants habituals únics de castellà (22,6 %) quedin per sota de manera significativa de les dades de les comarques gironines (32 %) i nacionals (46,5 %).

A Girona, en tots els àmbits el català és la llengua més utilitzada amb ús únic i combinat tant amb companys d’estudi o feina (72,5 %), amb amistats o veïns (70,4 %), amb companys d’esport (69,1 %), en petit comerç (74 %), en gran comerç (72,2 %), en bars i restaurants (74.9 %), o amb personal mèdic (72,1 %).

Un estudi pioner

Girona és la primera ciutat catalana que té la iniciativa de disposar d’un estudi sociolingüístic d’acord amb els estàndards acadèmics. L’EUL-Gi 2025 es fonamenta en l’EULP (Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població), que és tot un referent nacional i internacional en els estudis de sociolingüística quantitativa. La darrera edició de l’EULP es va presentar fa uns mesos, promoguda per l’Idescat i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat. La primera edició de l’EULP va tenir lloc el 2003 i cada 5 anys es du a terme una nova edició. Aquests estudis permeten fonamentar i orientar les polítiques lingüístiques que les institucions es proposen impulsar.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha destacat que “la feina que estem fent des de l’Ajuntament ens ha d’ajudar a sensibilitzar i promoure l’ús social de la llengua catalana, que són els àmbits on podem incidir des del consistori i que, juntament amb la promoció i la difusió del català, són elements centrals de la nostra acció pública i política”. L’alcalde ha afegit que “un 60,7% es queda curt amb el que hauríem de voler com a ciutat i com a societat” i ha animat a la societat gironina “a mantenir el català” en totes les interaccions amb altres persones.

En les interaccions comunicatives en què els parlants s’adrecen a algú en català i els responen en castellà, cal destacar que les dades de la ciutat de Girona són les més favorables al català en comparació amb el marc regional i nacional: l’EUL-Gi 2025 identifica que un 24,7% dels gironins i gironines mantenen el català, la qual cosa contrasta amb el 19% de les comarques gironines i el 13,2% de Catalunya.

L’EUL-Gi 2025 mostra una important capacitat d’entendre, parlar, llegir i escriure en català, i destaca una àmplia predisposició per aprendre o millorar el coneixement de la llengua. Actualment, el 94,3 % de la població de 15 anys o més entén el català, el 82,4 % el sap parlar, el 90,2 % el sap llegir i el 74 % el sap escriure. Tot i ser uns percentatges elevats, la mitjana de coneixement del català està per sota de la mitjana del castellà en totes les habilitats lingüístiques: el castellà és entès pel 99,5 % de la població, el 98,4 % el sap parlar, el 96,8 % el sap llegir i el 94 % el sap escriure. 

Si se situen aquestes dades de la ciutat de manera comparativa respecte a les comarques gironines i Catalunya, cal destacar que a Girona ciutat els percentatges pel que fa a les habilitats lingüístiques són lleugerament superiors. Però, pel que fa a l’habilitat de parlar el català, les comarques gironines se situen mig punt per sobre dels resultats de Girona, segons dades de l’EULP 2023.

Pel que fa als usos lingüístics familiars, l’EUL-Gi 2025 mostra que el percentatge de persones que fan servir el català amb el fill gran (43 %) és més alt que els que el fan servir amb la mare (36,2 %) i el pare (37,7 %). Això vol dir que el català té una certa capacitat d’atracció i que es tradueix en un augment de la transmissió intergeneracional. Aquest augment incideix sobretot en la transmissió del castellà (42,5 % amb la mare i 40,8 % amb el pare i 33,7 % amb el fill gran). En canvi, la transmissió d’altres llengües es manté més estable. Com en els altres indicadors comparats, les dades pel català a Girona se situen entre les de les comarques gironines i les de Catalunya.

Llengua inicial i llengua habitual

La distribució de les llengües inicials dels gironins està fortament relacionada amb les dinàmiques demogràfiques. Així, els resultats de l’enquesta mostren que el català i el castellà com a llengües inicials úniques són majoritàries (34,3% i 38,7% respectivament) i que un 7,7 % de persones tenen el català i el castellà com a llengües inicials. Alhora, un de cada cinc gironins (19,6 %) té altres llengües inicials. Les cinc més freqüents són l’àrab (22,1 %), el panjabi (11,6 %), el romanès (10,5 %), llengües xineses (10,5 %) i l’amazic (8,1 %).

En comparar aquestes dades de la ciutat amb les de les comarques gironines i del conjunt de Catalunya, cal destacar que a Girona el percentatge de persones que tenen el català com a llengua inicial (34,3 %) se situa entremig de la mateixa dada de l’àmbit de les comarques gironines (39,1 %) i nacional (29 %). A Girona, el percentatge de persones que tenen llengües inicials diferents del català i del castellà és més elevat que a les comarques gironines (17,3 %) i Catalunya (14,6 %). 

El lloc de naixement es confirma com una variable fonamental per entendre els usos lingüístics. El català és la llengua inicial i habitual majoritària de la població nascuda a Catalunya: sol o en combinació amb altres llengües, és llengua inicial de més del 71,3 % dels gironins i llengua habitual del 82,4 %. En canvi, el castellà és predominant entre les persones nascudes a la resta de l’Estat: és llengua inicial única del 90,1 % i llengua habitual del 50 %.

Pel que fa als nascuts a l’estranger, es detecten dos grups: d’una banda, els qui tenen el castellà com a llengua inicial, i d’una altra, els parlants d’altres llengües inicials: el 43,7 % parlen castellà i 52,3 % parlen altres llengües. En llengua habitual, disminueix sobretot el percentatge d’altres llengües (33,7 %) i de manera menys significativa el castellà (39,8 %). L’ús únic o combinat del català com a llengua habitual per part dels nascuts a l’estranger és del 26,5 %.

L’anàlisi per franges d’edat mostra que el català decreix des dels majors de 65 anys fins als adults (de 45 a 64 anys) com a llengua inicial i habitual única i combinada, repunta en la franja d’adults joves (30-44 anys) i, sobretot, entre els més joves (de 15 a 29 anys). Cal tenir en compte que és a les franges intermèdies on es concentra la majoria de població arribada els últims anys i que, per contra, la franja més jove és la més beneficiada de l’accés al català a l’escola. 

Origen i evolució de l’estudi

L’Ajuntament de Girona va encarregar als membres del Grup de Llengües, Gramàtica, Discurs i Variació Lingüística de la UdG l’elaboració d’un estudi sobre els usos lingüístics a la ciutat de Girona. L’empresa Vox Populi va dur a terme treball de camp durant els mesos de novembre i desembre de 2025 mitjançant una mostra representativa de la població de 15 anys o més, d’acord amb el disseny de l’enquesta elaborat pels experts del grup de recerca de la UdG.

La direcció de l’EUL-GI 2025 ha anat a càrrec del professor de la UdG Narcís Iglésias i de Carla Ferrerós, professora de de la UdG i de la Universitat de Perpinyà. Francesc Roca, professor de la UdG, ha coordinat el projecte d’estudi, que ha comptat amb el suport tècnic d’Irene Martí, Anna Riera i Maria Xuan Rodríguez, estudiants del darrer curs del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de Girona. El Departament de Política Lingüística ha seguit el procés d’elaboració de l’EUL-Gi 2025 i l’ha assessorat en diferents fases.

Aquest estudi permet conèixer l’evolució de l’ús i el coneixement de les llengües a Girona. Els resultats de l’EUL-Gi 2025 s’emmarquen en un context demogràfic en què quatre de cada deu ciutadans gironins no han nascut a Catalunya. Concretament, un 29,46 % ha nascut a l’estranger i un 10,4 % a la resta de l’Estat espanyol.

Girona és la primera ciutat catalana que té la iniciativa de disposar d’un estudi sociolingüístic d’acord amb els estàndards acadèmics. L’EUL-Gi 2025 es fonamenta en l’EULP (Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població), que és tot un referent nacional i internacional en els estudis de sociolingüística quantitativa. La darrera edició de l’EULP es va presentar fa uns mesos, promoguda per l’Idescat i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat. La primera edició de l’EULP va tenir lloc el 2003 i cada 5 anys es du a terme una nova edició. Aquests estudis permeten fonamentar i orientar les polítiques lingüístiques que les institucions es proposen impulsar.