La col·laboració entre les tres entitats comença amb dos projectes de recerca que aborden, des d'una perspectiva complementària, el paper de la IA en l'àmbit laboral i sindical. El conveni també contempla l'estudi de la viabilitat de crear un hub de Recerca i la identificació de necessitats formatives en IA.

Per a Josep Calbó, rector de la UdG, “la intel·ligència artificial no és només una qüestió tecnològica, sinó també social i democràtica. Aquest acord reforça el compromís de la universitat amb la transferència de coneixement, amb una investigació útil i connecta als reptes socials. Avui la UdG fa un pas més en la seva consolidació com a referent a l’estudi de la intel·ligència artificial”.

L'aposta per la recerca conjunta, segons Agustín Martín, secretari d’Organització i Extensió Sindical de CCOO, “es concep com una eina estratègica per a generar coneixement rigorós i independent, capaç d'orientar tant l'acció sindical com el disseny de polítiques públiques”. “Disposar d'evidència pròpia resulta clau per a anticipar riscos, formular propostes i reforçar la capacitat d'intervenció en la negociació col·lectiva”, ha assenyalat el representant de CCOO.

Per la seva banda, Belén López, secretària general de CCOO de Catalunya, ha recordat que “el sindicalisme de classe torna a ser determinant en una transformació de gran abast com l'actual transició digital, de la mateixa manera que ho va ser en anteriors canvis històrics. Davant l'avanç de la intel·ligència artificial, la prioritat és garantir que el progrés tecnològic es tradueixi en més drets i no en noves formes de desigualtat o precarietat.”

Els projectes de recerca seran responsabilitat del Departament de Geografia de la UdG i dirigits per l’investigador Casey Ryan Lynch, que posa en valor la necessitat de forjar noves col·laboracions, “tant entre les diferents disciplines acadèmiques com entre el món acadèmic i altres actors socials, per a abordar els desafiaments emergents que planteja la integració de la IA en la societat”. Subratlla que “la perspectiva geogràfica és clau”, ja que “en rastrejar les formes en què la IA es manifesta en diferents llocs, els seus impactes es veuen modelats per les pràctiques locals d'experimentació, adopció, regulació, negociació i lluita, així com per les dinàmiques geopolítiques i econòmiques globals més àmplies”.

“La forma en què es desenvolupi, es regeixi i s'integri la IA en la societat tindrà també implicacions significatives per als futurs patrons de desenvolupament econòmic regional, la igualtat social i la democràcia”, conclou l'investigador de la UdG.

El primer projecte que es desenvolupa en el marc d'aquesta col·laboració, “Geografies Obreres Digitals i Intel·ligència Artificial: la negociació col·lectiva com a eina de governança democràtica de la IA”, analitzarà com la implantació de la IA està transformant el treball en diferents sectors i territoris a Espanya. El projecte posarà el focus en el paper de la negociació col·lectiva com a instrument clau per a garantir una governança democràtica d'aquestes tecnologies, a partir de les experiències i percepcions de delegats sindicals.

El segon, “Explorant les possibilitats de l'ús responsable de la IA per a les operacions sindicals”, estudiarà l'ús actual i potencial d'eines d'IA dins de l'organització sindical, amb l'objectiu d'identificar oportunitats, riscos i criteris ètics per a la seva implementació.

Ambdós projectes, que formen part de l'ajuda RYC2023-043382-I finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'Agència Estatal de Recerca, i el Fons Social Europeu Plus, combinaran metodologies qualitatives i quantitatives, incloent-hi enquestes, entrevistes, grups focals i estudis de cas, amb la finalitat de generar coneixement aplicat i propostes que contribueixin a una adopció més justa, democràtica i responsable de la IA.