Investigadors del Grup de Recerca en Psicologia de la Salut de la Universitat de Girona (UdG) han participat en un estudi que analitza les trajectòries vitals i la salut mental de les persones que van experimentar per primera vegada una situació de sensellarisme durant la joventut. Els resultats mostren que l’inici precoç del sensellarisme està associat a una acumulació d’adversitats des de la infància, a una major cronificació d’aquesta situació i a un empitjorament dels indicadors de salut mental.

L’article, titulat Youth-Onset Homelessness, Vulnerable Life Trajectories, and Mental Health: Intergenerational Reproduction of Adversity and Precarity in Madrid, Spain, ha estat publicat a The Spanish Journal of Psychology, revista editada per Cambridge University Press. El treball és fruit de la col·laboració entre investigadores i investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, la Universitat de Girona i la Universidad de Alcalá. Aquesta mirada compartida ha permès integrar coneixements de la psicologia clínica, la psicologia social i l’àmbit socioeducatiu per analitzar un fenomen especialment complex i reforça la col·laboració científica entre els equips de recerca de les tres universitats.

L’estudi analitza les trajectòries vitals i la situació de salut de 392 persones en situació de sensellarisme a la ciutat de Madrid. Els resultats indiquen que aproximadament una de cada quatre persones participants havia experimentat el primer episodi de sensellarisme abans dels 30 anys.

En comparació amb les persones que van començar a viure aquesta situació durant l’edat adulta, les que ho van fer durant la joventut havien passat períodes més llargs en situació de sensellarisme i havien acumulat un nombre més elevat d’episodis. També presentaven una exposició significativament superior a experiències adverses durant la infància i l’adolescència, com ara dificultats econòmiques i residencials familiars, violència dins la llar, abusos físics o sexuals, consum de substàncies per part dels progenitors, abandonament, expulsió del domicili familiar o fracàs escolar.

Aquestes trajectòries de vulnerabilitat es prolongaven durant l’edat adulta. Les persones amb un inici més precoç del sensellarisme presentaven més problemes de salut mental, una simptomatologia depressiva i ansiosa més elevada, un consum més problemàtic de drogues i una prevalença superior d’intents de suïcidi. Malgrat aquestes necessitats, també havien fet un ús inferior dels serveis sanitaris durant l’últim any.

«Quan el sensellarisme comença durant la joventut, sovint no estem davant d’un fet puntual, sinó del resultat d’una acumulació d’adversitats que ja s’inicia durant la infància. Aquestes persones passen més anys en situació de sensellarisme, pateixen més episodis i presenten més problemes de salut mental i més intents de suïcidi», explica Fran Calvo, investigador de la Universitat de Girona i coautor de l’estudi. Segons l’investigador, «els resultats ens obliguen a mirar més enllà de les explicacions individuals i a reforçar la prevenció, el suport a les famílies, l’accés a l’habitatge i els serveis comunitaris».

Els autors assenyalen que el sensellarisme juvenil no es pot entendre únicament com una problemàtica individual. L’acumulació d’adversitats des de les primeres etapes de la vida posa de manifest possibles mancances dels sistemes socials, educatius, sanitaris i de protecció a l’hora d’atendre infants, adolescents i famílies en situacions de vulnerabilitat. Per això, defensen la necessitat d’enfortir les polítiques preventives, detectar precoçment les famílies i els joves en risc, desenvolupar serveis adaptats a les seves necessitats, garantir l’accés a l’habitatge, incorporar una atenció informada pel trauma i reforçar les intervencions en salut mental, prevenció del suïcidi i reducció de danys.