Des del passat mes de juliol, una columna d’acer inoxidable situada a l’exterior de l’edifici Jaume Casademont forma part del paisatge del Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona (UdG). Aquest element va molt més enllà de l’impacte visual, ja que es tracta d’un reactor biològic que ha estat protagonista d’una part destacada de la història del grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i del desenvolupament d’una tecnologia que va arribar a aplicar-se a escala industrial.

Tal com explica la placa que acompanya la columna, es tracta d’un reactor biològic cilíndric SBR (Sequencing Batch Reactor) destinat al tractament d’aigües residuals. Durant la dècada 2010-2020, el reactor es va utilitzar en diversos projectes de recerca col·laborativa entre el LEQUIA i l’empresa CESPA GR per investigar l’eliminació de compostos de nitrogen dels lixiviats d’abocador i desenvolupar la tecnologia PANAMMOX®.

El desenvolupament d’aquesta tecnologia és una de les fites científiques més significatives del LEQUIA, amb diverses publicacions d’alt impacte i tesis doctorals associades. La tecnologia Panammox® consisteix en un procés de nitritació parcial i anammox en dues etapes, amb la configuració òptima per al tractament eficient d’una aigua residual tan rica en nitrogen i tan complexa com són els lixiviats d’abocador. L’empresa CESPA GR, ara integrada a Prezero, va aplicar la tecnologia Panammox® amb èxit a l’abocador de Reus.

L’expertesa del grup en els processos de nitritació parcial i anammox s’ha continuat investigant i aplicant a altres àmbits, com ara el tractament d’aigües residuals urbanes. Tot i així, el desenvolupament i la demostració de la tecnologia Panammox® continua ocupant un lloc privilegiat en la història del grup. D’una banda, va posicionar el LEQUIA com a grup de recerca de referència en el procés anammox en el panorama internacional. De l’altra, va suposar la culminació d’una col·laboració de llarg recorregut amb una gran empresa com CESPA GR.

Per al LEQUIA, aquesta instal·lació representa una oportunitat per explicar una part de la seva història i la de tots els investigadors i investigadores que van construir-la.