El rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, i el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, han participat en l’acte commemoratiu del 20è aniversari del Projecte Rossinyol que ha tingut lloc el 9 d’abril a la tarda al Campus Barri Vell de la institució. L’acte ha reunit estudiants mentors i mentorats, famílies, centres educatius, ajuntaments, entitats col·laboradores i membres de la comunitat universitària.

La celebració ha comptat amb actuacions de música i màgia en format d’espectacle obert al públic i un espai de reconeixement a mentors, joves i col·laboradors que han contribuït al creixement del projecte. La celebració també ha volgut fer visible l’impacte de la mentoria en el desenvolupament personal i educatiu dels joves que hi participen.

Creat l’any 2006, el Projecte Rossinyol ha connectat estudiants universitaris amb joves en situació de vulnerabilitat social, amb l’objectiu de fomentar la inclusió, l’autonomia personal i el vincle amb el territori i la llengua i cultura catalanes a través de trobades setmanals de caràcter cultural i comunitari. Al llarg de dues dècades, el programa s’ha consolidat com una iniciativa de referència a Girona i a altres municipis que n’han replicat el model.

El rector de la UdG, Josep Calbó ha destacat que “el Projecte Rossinyol de la UdG és una mostra del poder de l’educació com a instrument de cohesió social tant per als estudiants universitaris i els alumnes nouvinguts com per al conjunt de la societat”.  Així mateix, ha posat l’accent en la implicació de la UdG amb el compromís social de manera que encapçala el rànquing d’institucions acadèmiques de l’Estat espanyol amb més projectes de voluntariat i és la primera de Catalunya en nombre d’estudiants, més de 2.600, que duen a terme activitats solidàries en més de 400 projectes.

En el marc del Projecte Rossinyol, mentors i mentorats comparteixen vivències, intercanvien tradicions i cultures dels diferents països d’origen de l’alumnat dels centres educatius i passegen pels carrers dels seus pobles i ciutats. Molts aprenen a comunicar-se millor en català i participen en diverses activitats lúdiques i culturals de cada un des municipis.  

Una xarxa innovadora i integrada de relacions; pràctiques i dinàmiques entre estudiants de la universitat de Girona i alumnes d’origen estranger de centres educatius, amb l’objectiu d’aportar un suplement als esforços de les entitats i administracions que treballaven per l’atenció a la ciutadania nouvinguda i la cohesió social.

Els orígens del projecte

El projecte Rossinyol troba les seves arrels a lsrael, on a mitjans dels anys setanta, s’estableix un programa nacional de tutoria per a escolars en situacions desafavorides anomenat Perach project. En la mateixa línia, a la dècada dels noranta, la Universitat de Malmö (Suècia) va adaptar el projecte a les característiques de la ciutat i el programa Näktergalen (“Rossinyol”, Nightingale en anglès) s’hi va implantar el 1998 amb la voluntat d’establir relació de diàleg entre estudiants de la Universitat i alumnes de primària de la ciutat, majoritàriament immigrants. El rossinyol és la mascota de Malmö i simbolitza “un ocell petit que canta meravellosament quan se sent segur”. D’aquest projecte va sorgir el projecte europeu en què participen universitats i escoles d’arreu d’Europa i que lidera la UdG aquest curs 2025-2026.  

Per a l’investigador de la UdG Jordi Feu, director del projecte, "arribar als vint anys del Projecte Rossinyol ens demostra que aquella idea inicial —que un estudiant universitari i un infant nouvingut es trobessin setmanalment per compartir experiències— tenia un potencial transformador que anava molt més enllà de Girona. Avui, el model s'ha estès a més de 20 municipis de les comarques gironines i ha estat adoptat per universitats i entitats de Catalunya, Navarra i País Basc, cosa que confirma que la mentoria social és una eina replicable i adaptable a contextos molt diversos. Que la UdG hagi assumit enguany el lideratge de la Xarxa Internacional Nightingale amb 25 universitats europees és el pas natural d'un compromís de dues dècades amb la inclusió i la cohesió social".

Honoris causa i Xarxa Internacional Nightingale

El 14 de novembre de 2024, la Universitat de Girona va impulsar l’atorgament del títol Honoris Causa a la senyora Carina Sild Longroth, en reconeixement a la seva trajectòria exemplar i a la seva contribució decisiva al desenvolupament i consolidació de la Xarxa Internacional Nightingale. L’acte de distinció, celebrat en un ambient profundament emotiu, va comptar amb la participació de representants polítics dels diversos ajuntaments de les localitats implicades, així com de membres de la comunitat acadèmica i de professionals vinculats al projecte.

Com a novetat d’aquest curs, el projecte Rossinyol de la UdG passa a liderar la Xarxa Internacional Nightingale, una iniciativa que va néixer a la Universitat de Mälmo amb l’objectiu de facilitar la cooperació entre totes les universitats i/o entitats on es desenvolupa el Projecte Rossinyol (Nightingale en anglès), concretament a Catalunya/Espanya, Finlàndia, Noruega, Suècia, Suïssa, Àustria, Alemanya i Ghana. Per aquest motiu i coincidint amb la data de l’aniversari, se celebra, els dies 9 i 10 d’abril, la 16ena Trobada de la Xarxa a la Facultat d’Educació i Psicologia (UdG) per treballar i reflexionar conjuntament sobre “La transició cap a nous horitzons”. La trobada aplega una trentena de participants, coordinadors i estudiants mentors, dels diferents països participants.

El Projecte Rossinyol en dades

El Projecte Rossinyol aquest curs 2025-2026 ha arribat al seu punt àlgid ja que gràcies al suport econòmic de la Conselleria de Polítiques Lingüístiques s’han establert 213 parelles de mentoria en els 20 municipis participants d’aquest curs amb un total de 113 centres educatius. Gràcies als 382 estudiants que s’han inscrit al projecte s’ha pogut donar resposta a totes les demandes territorials i promocionar l’augment d’algunes parelles a aquells territoris que ho han pogut assumir. Com a novetat aquest curs també s’ha instaurat el projecte als municipis de Tordera i Pineda com a participants del projecte responent a una demanda que els estudiants provinents del maresme ja feia temps que demanaven.