Els ecosistemes d’aigua dolça pateixen moltes pressions ambientals causades per l'ésser humà, incloent-hi la construcció d’embassaments, l’extracció d’aigua, la degradació de l’hàbitat, la contaminació i les espècies exòtiques invasores. En conseqüència, els tàxons d’aigua dolça estan entre els més amenaçats, tot i que l’estatus de conservació no ha estat avaluat per a moltes espècies. Investigadors de set institucions, liderats per Christina Murphy i Andrés Olivos, i amb la participació del professor de la Universitat de Girona Emili García-Berthou, han desenvolupat un model d'aprenentatge automàtic que prediu l'estat de conservació dels peixos d'aigua dolça, que ha estat publicat recentment a Nature Communications.

Els autors han reunit una enorme base de dades de 52 variables per a 10.631 espècies de peixos d'aigua dolça i han desenvolupat un marc d'aprenentatge automàtic per predir l'estat de perill global. Els principals predictors de perill inclouen variables d’hàbitat, l’ordre taxonòmic, característiques hidrològiques i indicadors de pertorbació, remarcant la interacció entre ecologia, geografia i pressions humanes. Els models han assolit més precisió per a espècies no amenaçades en comparació amb espècies amenaçades.

Les espècies no amenaçades tendien a trobar-se en regions amb major disponibilitat d’aigua, densitat moderada d’embassaments, mínima alteració de l’hàbitat, baixa empremta humana, producte intern brut estable i relativament pocs tipus d’hàbitat per unitat de superfície. Es van associar valors extrems de factors ambientals i socioeconòmics amb espècies en perill. Aquest enfocament general i reproduïble hauria de facilitar l’avaluació del risc de biodiversitat i guiar una conservació proactiva.

Publicació (accés obert):
Murphy C.A., Olivos J.A., Arismendi I., García-Berthou E., Johnson S.L. & Dunham J. 2026. El medi ambient, la taxonomia i la socioeconomia preveuen la no amenaça en peixos d'aigua dolça. Nature Communications 17: 1661. https://doi.org/10.1038/s41467-025-68154-w