L’augment continu de la temperatura de l’aigua està transformant els ecosistemes marins i ja colpeja directament una de les espècies més comunes de la nostra cuina: la maire (Micromesistius poutassou). Un nou estudi de la Universitat de Girona (UdG) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) mostra que els juvenils de maire han perdut prop del 60% de les reserves energètiques durant les últimes dues dècades.

Els resultats, publicats a la revista científica Marine Environmental Research, adverteixen que l’escalfament del Mediterrani està comprometent la capacitat de recuperació d'aquesta espècie, que és important tant per a la xarxa tròfica marina com per a les pesqueries de la costa catalana.

Una espècie clau per a les llotges catalanes

La maire és un peix assequible i habitual a les peixateries de Catalunya que, històricament ha estat capturat pel sector de l'arrossegament (ja que habita entre els 100 i els 550 metres de profunditat). Des del punt de vista ecològic, és una espècie clau en l’ecosistema, ja que transfereix l’energia del plàncton cap als depredadors de nivells tròfics superiors, com ara peixos, calamars i mamífers marins. Malgrat la seva rellevància, les captures a Catalunya han caigut en picat durant les darreres dècades, cosa que genera una gran preocupació en el sector pesquer.

Per avaluar la salut de la població, l’equip científic va combinar dos indicadors complementaris: els perfils d’àcids grassos al múscul, que revelen què mengen, i l’índex hepatosomàtic, que mesura el greix i els nutrients emmagatzemats al fetge (la seva "bateria" d'energia). En comparar les dades de principis dels anys 2000 amb el període més recent (2017-2022), es va detectar que el greix de les maires joves s’ha reduït dràsticament en un 58%, mentre que el dels adults s'ha mantingut estable. Aquesta feblesa en les fases primerenques s'associa amb l'escalfament persistent de l'aigua al nord-oest de la Mediterrània i es tradueix en una menor productivitat de l'espècie.

Els juvenils, la fase més vulnerable

La principal raó d'aquesta baixada en les reserves energètiques es troba en una disminució de la productivitat del Mediterrani, que afecta el plàncton, el principal aliment dels juvenils de la maire.

"Els exemplars juvenils i els adults viuen en zones diferents i tenen dietes diferents. Els joves depenen completament de petits organismes planctònics que són extremadament sensibles a la pujada de temperatures. L’escalfament de l’aigua al nord-oest del Mediterrani està fent caure la qualitat i la quantitat d'aquest plàncton", explica Mar Vila, investigadora predoctoral de la UdG i autora principal del treball.

En canvi, les maires adultes mengen preses més grans i riques en greix, la qual cosa les fa més resistents. “El problema és que si els joves no tenen prou aliment per créixer de manera saludable, el relleu de la població està en perill”, afegeix Vila.

"Aquests resultats coincideixen amb la forta davallada de captures a Catalunya que ja havíem documentat en recerques prèvies de l'ICM-CSIC", assenyala Joan Mir (ICM-CSIC), coautor de l’estudi.

L'escalfament global actua en sinergia amb la pressió pesquera, cosa que dificulta encara més la recuperació de l'espècie. Per la seva banda, Josep Lloret, també coautor per part de l'ICM-CSIC, destaca que aquest treball demostra la importància d'usar anàlisis bioquímiques i indicadors de salut per "detectar de manera precoç l’impacte del canvi climàtic i dissenyar una gestió de la pesca més flexible i adaptada als reptes actuals de la sobrepesca i el canvi climàtic".

Amb tot, els resultats de l’estudi posen de manifest que la protecció dels estocs pesquers ja no es pot basar només en el control de les captures, sinó que també cal entendre com el clima altera la biologia de les espècies. Només integrant aquests indicadors de salut en les polítiques de conservació es podran dissenyar estratègies de gestió realment eficaces que garanteixin, a llarg termini, tant la riquesa ecològica del Mediterrani com la viabilitat de la pesca.

Article de referència

Vila-Belmonte, M., Mir-Arguimbau, J., Sabatés, A., & Lloret, J. (2026). Integrating biochemical and physiological indicators to assess the condition of blue whiting, Micromesistius poutassou, in the context of Mediterranean Sea warming. Marine Environmental Research, 108232.