Segons un estudi internacional amb la participació de la UdG, els fertilitzants reciclats poden igualar l’efecte fertilitzant dels productes minerals.
Els fertilitzants reciclats procedents de sistemes de
sanejament ecològic (ROSS) poden igualar l’efecte positiu dels fertilitzants
minerals convencionals. Així ho demostra un estudi publicat a Frontiers in
Environmental Science, el primer que compila dades internacionals sobre
diversos fertilitzants reciclats a escala de producte. Segons la recerca, la
qualitat, la seguretat i l’eficàcia d’aquests productes depenen principalment
de les matèries primeres emprades, del tractament i de les condicions
d’aplicació.
L’agricultura depèn de nutrients com el fòsfor, el
nitrogen o el potassi, recursos cada vegada més condicionats per la seva
disponibilitat limitada, el cost d’extracció o la dependència dels mercats
internacionals. En aquest context, els sistemes ROSS ofereixen una alternativa
sostenible, ja que permeten recuperar nutrients presents en els excrements
humans, recollits de manera separada i sense diluir-los, en la mesura del
possible, amb aigua, i retornar-los al sistema agrícola després d’un tractament
adequat.
L’estudi ha recopilat dades internacionals sobre 13 tipus
de fertilitzants reciclats i conclou que molts poden classificar-se dins de les
categories habituals de fertilitzants minerals, orgànics o organominerals. Els
resultats mostren que aquests productes reciclats són agronòmicament tan
eficaços com els fertilitzants convencionals.
"Les dades son clares: els productes elaborats a
partir d'excrements reciclats son equiparables a altres fertilitzants."
explica Moritz Hallama, investigador de la Universitat de Girona (UdG).
"Els sistemes analitzats poden contribuir a tancar els cicles dels
nutrients i reduir la dependència d'importacions de fertilitzants que tenen un cost
econòmic molt alt i ens exposen a la fragilitat geopolítica” subratlla Hallama.
Finalment, apunta que “el canvi radica en veure el contingut de nutrients dels
excrements com una oportunitat i no com un residu del qual ens hem de
desfer."
Col fertilitzada amb adob procedent de sistemes sanitaris (c) IGZ
D'altra banda, les investigadores Martina Winker (ISOE) i Ariane Krause
(NetSan) expliquen que la recerca també ha analitzat aspectes relacionats amb
la qualitat i la seguretat dels productes. Les concentracions de metalls
pesants observades són, en general, baixes i comparables a les dels
fertilitzants convencionals. En canvi, encara cal ampliar el coneixement sobre
alguns contaminants orgànics, com ara residus farmacèutics o PFAS.
Cap desavantatge sistemàtic en el rendiment
La recerca incorpora una metaanàlisi de 134 conjunts de
dades procedents de 68 fonts diferents, amb assaigs de camp, d’hivernacle i
hidropònics sobre 31 espècies de cultiu. Els resultats no mostren cap
desavantatge sistemàtic en el rendiment respecte dels fertilitzants minerals i
evidencien que l’efecte dels fertilitzants reciclats depèn sobretot de factors
com el tipus de nutrient, el sòl, el cultiu i les pràctiques agronòmiques.
Per als autors, la qüestió principal ja no és demostrar
la viabilitat tècnica d’aquests fertilitzants, sinó garantir-ne la qualitat,
facilitar-ne la regulació i integrar-los de manera efectiva en els sistemes
agrícoles existents.
Planters d’enciam amb fertilitzants procedents d'orina (c) IGZ
Més recerca i adaptació del marc normatiu
Els investigadors de l’estudi consideren que el marc
regulador encara no s’ha adaptat plenament a aquest tipus de productes. Mentre
que la recuperació de fòsfor a partir de fangs de depuradora ja disposa de
regulació específica, els fertilitzants procedents de sistemes de sanejament
orientats als recursos encara no compten amb vies equivalents d’autorització i
ús agrícola.
L’estudi Recycling fertilizers from resource-oriented
sanitation systems: product-level characterization and meta-analysis of
agronomic performance ha estat liderat per Corinna Schröder i elaborat amb
la participació d’investigadors d’Alemanya, Suïssa i de la Universitat de
Girona, en el marc del projecte MARA, coordinat per NetSan i finançat per la
Fundació Heidehof.
Referència: Schröder, C., Häfner, F.,
Krause, A., Hallama, M. i Winker, M. (2026). Recycling fertilizers from
resource-oriented sanitation systems: product-level characterization and
meta-analysis of agronòmic performance. Frontiers in Environmental
Science, 14:1843173 (https://doi.org/10.3389/fenvs.2026.1843173).