La lectura de la Memòria pot servir, en primer lloc, perquè tots els membres de la comunitat universitària disposin d’una mena de fotografia panoràmica dels perfils de major dificultat de la convivència, bona en general; però sobretot hauria de servir perquè les persones que tinguin alguna responsabilitat de govern, gestió o administració atenguin en la mesura de les seves possibilitats les recomanacions que els correspongui.

Aquestes recomanacions es formulen només després de processos de diàleg reflexiu amb les persones que lliurement presenten el cas pel qual se senten injustament afectades i, tot seguit,  amb els càrrecs responsables de cada cas plantejat, sempre amb voluntat mediadora en cerca de la major justícia;  i l’únic esperit des del qual s’acaben formulant les recomanacions és l’estatutari com a “òrgan encarregat de vetllar pels drets i llibertats” de tots els membres de la comunitat universitària. Aquest és l’únic marc en què es mouen les consideracions i recomanacions i l’únic esperit al qual volen servir amb la col·laboració de tothom.