La Universitat de Girona (UdG) ha aprovat el Codi de bones pràctiques per a l’ús responsable de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en l’àmbit docent. El document, que ja ha entrat en vigor, estableix criteris clars perquè l’estudiantat i el professorat puguin utilitzar aquestes eines sense comprometre la integritat acadèmica ni els objectius d’aprenentatge.

El Codi de bones pràctiques respon a la creixent presència d’aquestes tecnologies en eines d’ús quotidià com cercadors, processadors de text o assistents digitals, i estableix un marc per promoure un ús ètic, responsable i transparent de la intel·ligència artificial generativa entre l’estudiantat i el professorat, garantint la integritat acadèmica i la qualitat dels processos d’aprenentatge.

En aquest sentit, el rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, ha remarcat que “el codi no planteja la prohibició de la intel·ligència artificial generativa, sinó que defineix les condicions perquè el seu ús sigui compatible amb els principis d’honestedat acadèmica, avaluació autèntica i protecció de la privacitat” i recorda que “l’ús d’aquestes eines és voluntari, sempre com a eina de suport a l’aprenentatge i mai com a substitut del treball acadèmic, del coneixement, de l’esforç i del desenvolupament de competències de l’estudiantat i del professorat”.

El rector de la UdG ha volgut fer una crida tant a l’estudiantat com al professorat perquè “facin un ús conscient i crític de la intel·ligència artificial generativa, revisant sempre els resultats obtinguts, contrastant-los amb fonts fiables i evitant la introducció de dades personals o sensibles”. A més, el document també alerta dels possibles errors, biaixos i estereotips que aquestes eines poden reproduir o amplificar.

El document estableix dues categories d’ús de la IAG. Per una banda, en la primera categoria s’hi encabeixen els usos permesos amb transparència i precaució per a utilitzar-la com a eina de suport en la docència, mentre que, en la segona categoria, s’hi recullen males praxis acadèmiques. En aquest sentit, en la primera categoria s’hi identifiquen, per exemple, l’ús de la IAG per a correccions ortogràfiques, gramaticals o de puntuació menors; canvis de format de les referències bibliogràfiques o comprovacions de format, en el cas de l’estudiantat.

Dins d’aquesta categoria d’usos permesos, el codi recull també altres usos permesos de la IAG, però que l’estudiant o el professorat ha de declarar en els seus treballs acadèmics. En aquesta tipologia, s’hi inclouen, per exemple, les millores estilístiques, les accions per escurçar un text, generar esquemes o estructures per guiar l’escriptura o la traducció de textos, en el cas de l’estudiantat, o preparar guions de classe, preparar rúbriques d’avaluació o dissenyar activitats d’aprenentatge, entre altres.

Pel que fa a les males praxis acadèmiques, s’hi recull ocultar l’ús de la IAG, generar contingut substantiu amb IAG i presentar-lo com a propi, proporcionar a la IAG materials no propis, protegits o confidencials o utilitzar la IAG en exercicis que avaluen capacitats específiques de comprensió lectora, expressió oral i/o escrita o per respondre exàmens o qüestionaris amb IAG. Pel que fa al professorat, el codi estableix com a males pràctiques delegar la responsabilitat docent a la IA, difondre continguts sense verificar-los, obligar l’estudiantat a utilitzar IA o compartir dades personals amb eines d’IA.

Declaració de responsabilitat

El codi inclou també una declaració responsable d’ús de la IAG que tant l’estudiantat com el docent hauran d’incorporar en els seus treballs acadèmics o materials docents en cas que n’hagin fet ús. A través de la declaració de responsabilitat, caldrà que detallin l’eina emprada, en quines parts del treball ho han fet, quin tipus d’ús n’han fet i quines han estat les indicacions (prompts) principals que han utilitzat. A més, “signant la declaració, tant l’estudiantat com el professorat es comprometen a verificar manualment tots els resultats de fonts fiables, a no haver introduït dades personals ni protegides i a assumir la responsabilitat sobre la verificació dels continguts i sobre qualsevol error o biaix no detectat”, com ha explicat el vicerector d’Economia i Transformació Digital, Albert Navarro.

El delegat del rector per a una IA responsable i director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC), Albert Sabater, ha destacat que “el criteri fonamental per determinar si un ús és adequat és valorar si la intervenció de la IAG substitueix o no la capacitat que l’activitat acadèmica pretén avaluar” i ha afegit que “la importància d’aquest codi que ha aprovat la UdG és contribuir també a la formació tant de l’estudiantat com del professorat perquè aprenguin a utilitzar les eines de la IAG amb rigor i transparència i sense substituir el seu treball”.

IA Connecta

El Codi de bones pràctiques es pot consultar a través del portal IA Connecta (www.udg.edu/ia) que la UdG posa a disposició de la comunitat universitària amb informació i recursos d’alfabetització en IAG tant per a estudiantat, personal docent i investigador i personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis per a un ús responsable de la IA.

Podeu consultar el Codi a: http://hdl.handle.net/10256/29419