El catedràtic de Física Josep Calbó guanya les eleccions a rector de la Universitat de Girona (UdG) amb el 57,04% dels vots ponderats. Aquests comicis han tingut lloc avui, 27 de novembre de 2025, de 9 a 18 h. A partir de demà s'inicia el període de reclamacions, que s’allargarà fins al 2 de desembre. Calbó prendrà possessió del càrrec després que el govern de la Generalitat de Catalunya el nomeni i es publiqui al Diari Oficial.

El percentatge de participació global de la comunitat universitària en aquestes eleccions ha estat d’un 20,41%, un 7,91% més que en les eleccions de 2021 —que va ser d’un 12,5%—, amb un total de 3.189 vots emesos d'un cens global de 15.623 electors. En la jornada electoral han estat convocats a les urnes 493 professors dels cossos docents universitaris i professorat permanent laboral, 1.234 professors no permanents, 13.127 estudiants, i 769 membres del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS).

Calbó ha volgut remarcar en el seu discurs que “incorporarà idees i propostes de les altres candidatures per fer avançar la Universitat”. El catedràtic de Física ha expressat agraïment al seu equip de la candidatura, a la rectora Anna Maria Geli, amb qui va ser vicerector, i ha apuntat que “hi ha molta feina a la Universitat, que és ben cert que ja està consolidada, té tant d’impacte en l’entorn que el que ens queda és fer-la avançar.

Josep Calbó serà el sisè rector de la UdG. Josep M. Nadal ho va ser del 1992 al 2002; el va seguir Joan Batlle, del 2002 al 2005; Anna M. Geli, del 2005 al 2013; Sergi Bonet, del 2013 al 2017, i Quim Salvi, que ha ocupat el càrrec del 2017 al 2025.

Sobre Josep Calbó

Josep Calbó Angrill és catedràtic de Física a la Universitat de Girona. Llicenciat en Ciències Físiques per la UB i doctor en Ciències per la UPC, compta amb una trajectòria de més de 25 anys en docència, recerca i gestió acadèmica. Ha estat investigador postdoctoral a l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT, USA) i investigador visitant en altres institucions d’Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Rússia. Ha liderat projectes sobre canvi climàtic i qualitat de l’aire, des del Grup de Física Ambiental de la UdG del qual forma part. Centra la seva recerca en la radiació solar a l’atmosfera i les interaccions entre radiació, nuvolositat i aerosols.

És membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya, president del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat director de l’Institut de Medi Ambient de la UdG i ha dirigit el programa de doctorat i el màster en Medi Ambient. També ha exercit els càrrecs de vicerector de Recerca i Transferència i vicerector de Projectes Estratègics i Internacionalització.  

Compromès amb la comunitat universitària i amb una mirada oberta al món, ara fa un pas endavant per liderar una Universitat de Girona compromesa amb el benestar integral de les persones i en què la cultura de la qualitat abraci totes les activitats i processos per contribuir al progrés de les comarques gironines i del país.

Novetats clau en les eleccions al Rectorat

Les eleccions d’aquest any arriben marcades per una renovació profunda del model de govern universitari. La principal transformació deriva de l’aplicació de la Llei Orgànica 2/2023 del Sistema Universitari, que fixa mandats de sis anys —i no de quatre, com fins ara — i elimina la possibilitat de reelecció. Amb aquest canvi, el càrrec es converteix en un mandat únic, llarg i sense continuïtat immediata, amb l’objectiu de garantir estabilitat i, alhora, afavorir la renovació dels lideratges.

La segona gran novetat fa referència la ponderació del vot. Fins ara, l’estudiantat disposava del 23% del pes electoral, mentre que el professorat no permanent comptava amb un 14%. A partir d’aquestes eleccions, les xifres s’ajusten incrementant el pes del vot estudiantil fins al 25% i reduint el del professorat no permanent al 12%.

Participació eleccions a rector (2025 i 2021)