El Programa Fundamentos reforça el compromís de llarga data de la Fundació BBVA amb l'avanç de la ciència bàsica com a pedra angular per abordar els complexos reptes del segle XXI.
L'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de
la Universitat de Girona (UdG) està a l'avantguarda d'un dels dotze projectes
de recerca seleccionats pel Programa Fundamentos de la Fundació BBVA, que dona
suport a la ciència fonamental.
El Programa Fundamentos reforça el compromís de llarga
data de la Fundació BBVA amb l'avanç de la ciència bàsica com a pedra angular
per abordar els complexos reptes del segle XXI. El programa està obert a
projectes dirigits per un màxim de dos investigadors principals, amb la
participació de centres de recerca espanyols i internacionals. En aquesta
edició, els 12 projectes finançats estan dirigits per investigadors de 16
institucions espanyoles, amb membres de l'equip de 24 centres, inclosos tres
socis internacionals d'Alemanya, Àustria i els Països Baixos.
Pel que fa al projecte de la UdG, titulat RETICAT –
Catàlisi Enzimimètica Reticular, està dirigit pels professors Miquel Costas
(IQCC-UdG) i Daniel Maspoch (ICN2). D’altra banda, l’equip està format també
per Arnau Call (IQCC-UdG) i Xavi Ribas (IQCC-UdG). L’objectiu del projecte és
desenvolupar una nova generació de catalitzadors inspirats en enzims per
permetre processos químics més sostenibles i eficients, especialment rellevants
per a la indústria farmacèutica.
"Aquesta idea és disruptiva perquè no es tracta de
millorar les tècniques existents, sinó de desenvolupar processos completament
nous que siguin inherentment més sostenibles, processos que no són possibles
amb la química actual", explica Miquel Costas.
L'equip pretén simular artificialment certes
característiques dels enzims, és a dir, les molècules que actuen com a
catalitzadors biològics en organismes vius, accelerant i facilitant reaccions
químiques essencials. Concretament, la idea és "imitar" l'estructura
de les cavitats que es troben en els enzims, controlant així la selectivitat i
l'estabilitat de les reaccions químiques que s'hi produeixen.
Per aconseguir-ho, el projecte utilitzarà estructures
reticulars conegudes com a MOF i COF (estructures orgàniques metàl·liques i
estructures orgàniques covalents, respectivament), conceptualitzades
originalment per Omar Yaghi, guardonat amb el Premi Frontiers of Knowledge 2018
en Ciències Bàsiques. Aquestes estructures estan compostes pels mateixos tipus
de metalls que es troben en els enzims, emulant així l'eficiència dels
catalitzadors naturals.
"D'aquesta manera, podem aconseguir una ruta molt
més directa cap a la síntesi química i, per tant, generar molts menys
residus", emfatitza Costas. "Des del punt de vista de la
sostenibilitat, això permet reaccions molt més eficients que les disponibles
actualment".
Durant els tres anys de durada del projecte, l'equip de
recerca espera demostrar una "prova de concepte" amb els primers
prototips d'aquests nous catalitzadors. Un cop demostrada la seva eficàcia,
Costas creu que la tecnologia podria tenir un impacte transformador en la
indústria química, especialment en el sector farmacèutic:
Costas ha conclòs ressaltant que "creiem que serà
possible modificar reaccions que impliquen compostos com els esteroides, que
són la base de molts productes farmacèutics i, per tant, tenen aplicacions
importants en aquest camp".